QUÈ ÉS UN ATENEU?

Tècnicament, entenem per ateneu una associació que té per a objectiu el foment de la cultura i la millora de la qualitat de vida de les persones associades a través d’activitats socioculturals com xerrades, conferències, exposicions, tallers, esports… però som molt més. Som milers de persones que serveixen de motor per fer funcionar les entitats dia a dia, som edificis on la tradició i la modernitat es donen la mà, som espais oberts de trobada on hi ha lloc per a l’activitat, l’oci i la reflexió. Som 200 anys d’història. Som Ateneus, Som Essencials.

HISTÒRIA

Al llarg dels segles XIX i XX, entorn dels ateneus, es va anar organitzant una xarxa d’espais promotors d’activitats polítiques, socials i culturals que estructuraven socialment el país, una xarxa, a més a més, creada per les classes populars catalanes al marge de l’Estat. El nostre país va saber autoorganitzar-se creant espais de trobada i de sociabilitat popular que complien funcions variades d’important servei públic: impartir educació a aquells sense accés a l’ensenyament, serveis culturals i de lleure que crearen forts vincles en la comunitat, assistència laboral o d’atur en cas de necessitat… En el marc de la industrialització, moment de grans desigualtats socials i culturals, van complir la funció de pal·liar aquestes desigualtats, de garantir una vida digna i de contribuir a la formació i culturització del poble. Un element decisiu per la modernització i la cohesió de la societat catalana.

Catalunya s’emmiralla en el model ateneístic europeu, principalment de França i Gran Bretanya, on durant la il·lustració s’havien fundat aquests centres de culte a la paraula i a les ciències. Aquí, però, el model es transforma i esdevé principalment interclassista i amb una clara vocació social i instructiva cap a les classes obreres populars amb una clara voluntat de servei públic. Moltes vegades compten amb una biblioteca, un cafè i un teatre on es podien veure representacions de tota mena.

El primer exemple d’ateneu a Catalunya el trobem el 1834 a la Pobla de Segur, amb el Comú dels Particulars, una associació que neix com a gestora de les aigües. L’esperit de fundació d’aquest ateneu marcarà un llarg procés de proliferació d’aquestes entitats arreu de Catalunya, una tendència que s’allargarà fins ben entrat el segle XX. Durant la segona República va ser quan es va viure un dels moments àlgids, que va acabar amb repressió i espoli del règim franquista pocs anys després.

LA FEDERACIÓ D’ATENEUS

Amb la represa de la democràcia i la voluntat de l’administració de desarticular el franquisme, el sector públic va començar a crear un teixit cultural erràtic que es va anar expandint sense tenir en compte les estructures preexistents, com la que representaven els ateneus abans del règim franquista. Tot i la voluntat dels ateneus de recuperar el seu paper dins de la societat civil, la proliferació d’estructures culturals paral·leles van impulsar als ateneus cap a una nova etapa de canvi imprescindible.

És precisament en aquest context que s’impulsa la creació d’una Federació d’Ateneus de Catalunya l’any 1983. Un òrgan que té per a objectius aglutinar, acompanyar, defensar i cohesionar els ateneus catalans. Dècades després de la seva fundació, la FAC continua sumant actius a tot el territori, amb al voltant de 190 associacions que en formen part.

La societat catalana d’avui no es pot comprendre sense la tasca i el treball de les entitats culturals duta a terme des de fa gairebé dos segles. Actualment es té constància de l’existència d’uns 400 ateneus a escala catalana, i són part d’una extensa xarxa que arriba fins a les 4.000 associacions. Els valors que impulsen continuen, més que mai, vigents. La formació, l’accés a la cultura, la difusió i la defensa de la llengua, la cohesió i la integració social, la solidaritat i l’acolliment. Són estructures que aporten eines, que enforteixen i que enriqueixen la societat civil catalana.

MÉS INFORMACIÓ

OBRES I TREBALLS DE CONSULTA