Col·lecció Terra d’Ateneus (Editorial Afers)

La col3lecció de llibres de l’Editorial Afers ‘Terra d’Ateneus’, és el conjunt d’obres publicades per aquesta editorial que han resultat vencedores de la Beca Terra d’Ateneus que organitza la Federació d’Ateneus conjuntament amb l’Institut Ramon Muntaner, l’Obra Social de La Caixa, la Coordinadora d’Estudis de Parla Catalana i el Departament de Cultura.


Llibres publicats fins ara

 978-84-16260-88-1
 Novetat
Catalunya a Bèlgica. Història del Casal Català de Brusel·les (1920-2020)
2020. 264 pp

Sinopsi

El llibre examina l’associacionisme cultural dels catalans a l’exterior a partir d’un estudi de cas: la història del Casal Català de Brussel·les des de la seva fundació, a final de 1930, fins al present. Investigant les fonts documentals i orals existents, l’autor aconsegueix realitzar el perfil històric de l’entitat de referència social i cultural dels catalans de Bèlgica, tot situant el seu naixement en el context de la creació d’altres entitats catalanes d’arreu del món. La història del Casal Català de Brussel·les està marcada pel pes dels exilis, els diferents interessos de l’emigració i les tensions polítiques de la metròpoli. Així mateix, l’entitat ha guanyat pes o ha decaigut al ritme dels moviments demogràfics procedents de Catalunya i s’ha adaptat a les necessitats i demandes de la colònia catalana de cada moment que, des dels anys 70, adquireix un dinamisme singular derivat de la capitalitat europea de la ciutat. En les darreres dècades, la tasca de difusió i projecció de la llengua i la cultura catalanes ha donat pas a una major importància de les funcions socialitzadores i comunitàries, en un nou món marcat pel canvi tecnològic i l’escurçament de les distàncies entre la Catalunya exterior i la interior.

Referència 978-84-16260-74-4
Condició: Novetat
Converses després de la partida. Consciència i sociabilitat a La Sénia del segle XX: Estudi del Centre Obrer i el Club Moderno
198 pp, 2019

Sinopsi

Analitzar la història del segle XX d’un poble, la Sénia, a través de l’evolució de dos entitats associatives com el Centre Obrer i el Club Moderno és posar l’èmfasi en els processos ideològics derivats de les circumstàncies econòmiques, socials i polítiques de la comunitat que el defineix. També és, però, observar els mecanismes de relació establerts per cada entitat entre els seus socis i l’adaptació a les circumstàncies de cada moment. La seva evolució s’ha d’entendre dins del context de les Terres de l’Ebre i de la situació de proximitat geogràfica i cultural amb el nord del País Valencià i els pobles de la Franja. Aquest llibre utilitza fonts escrites, iconogràfiques i orals per recrear el mosaic d’esdeveniments, pensaments i actituds que han construït una part important de la memòria històrica de la Sénia contemporània. Restauració, República, Guerra Civil, Franquisme i Transició se succeeixen en l’esdevenir de les dues entitats protagonistes i de la gent que les va tirar endavant. Parlar del Centre Obrer i del Club Moderno és parlar de la consciència i de la sociabilitat d’una comunitat que treballa per mantenir els vincles amb el món amb què conviu sense perdre la seva identitat local forjada al llarg dels segles. En aquest estudi trobareu la seva evolució al llarg dels darrers cent anys.

Referència 978-84-16260-57-7
Condició: Novetat
La taula del mirall. L’Ateneu i l’associacionisme cultural i polític a la Selva del Camp, 1878-1979
220 pp. / 2018

Sinopsi

La sociabilitat és la xarxa de relacions que es teixeixen en diversos llocs i espais, peça clau de la socialització entre els individus i la seva politització. Analitzar-la històricament pren sentit si ajuda a entendre la complexitat de la societat contemporània. És a dir, si s’assumeix les associacions com a entitats amb vincles orgànics amb la societat de la qual emergeixen i sobre la qual actuen i on, per tant, es plasmen les mateixes divisions i disputes que mediatitzen les relacions entre els individus. Aquest llibre, que recorre el teixit associatiu de la Selva del Camp, no es limita a presentar una enumeració i a descriure les activitats, juntes i sessions de les entitats selvatanes, sinó a resseguir com es va configurar la societat selvatana dels segles XIX i XX. La constitució d’espais, la transmissió de pautes culturals o el sorgiment de rivalitats i complicitats permet redimensionar el temps de l’oci en la seva vessant productiva, conservadora i reproductora del poder, així com creadora de contrahegemonies. En aquesta monografia, on convergeixen la història social, política i cultural, s’hi analitza l’associacionisme selvatà com un exemple de les dinàmiques de canvis globals al llarg de la contemporaneïtat.

Guillem Puig Vallverdú (la Selva del Camp, 1989) és historiador al Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials de la Universitat Rovira i Virgili. Les seves línies d’investigació se centren en la revolució de 1936, amb una especial atenció a les col·lectivitats agràries, així com en la crisi de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, una temàtica sobre la qual desenvolupa la seva recerca doctoral. Destaca el seu interès per la protesta pagesa, els moviments socials i les pautes de sociabilitat popular i de l’elit a la Catalunya rural durant el període contemporani, unes qüestions sobre les quals ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. El 2016 va guanyar la tercera beca de recerca històrica Terra d’Ateneus i és coautor d’El Sindicat Agrícola de Sant Isidre, 1917-2017. Cent anys de cooperació agrària a la Pobla de Mafumet (2017). Des del 2013, combina la tasca acadèmica amb l’activisme social en l’àmbit cultural com a president del Centre d’Estudis Selvatans i coordinador del butlletí de la mateixa entitat.

Referència 978-84-16260-30-0
Condició: Novetat
Associacionisme educatiu i cultural. L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona (1879-1936)
2017, 250 pp

Sinopsi

Aquest llibre dóna llum a l’empenta de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona, des de la seva formació el darrer quart del segle XIX fins a la Guerra Civil. La rellevància social, cultural i formativa d’ambdues entitats supera el marc local i permet eixamplar el coneixement general català, gràcies a la seva configuració com a sociabilitats formals amb uns determinats processos culturals i educatius adreçats als associats i oberts a la població. El llibre estudia com aquestes entitats basteixen una oferta escolar, com interpreten la realitat en què viuen a través de la premsa pròpia i com estructuren l’esbarjo i les activitats culturals i esportives que promouen. La recerca també contribueix a recuperar la memòria històrica del dinamisme de la societat civil badalonina i per extensió catalana, en una ciutat eminentment industrial i sotmesa a intensos i accelerats canvis econòmics, demogràfics, polítics i sindicals abans de la tragèdia civil i l’ensulsiada de 1939. Sobretot fa difusió de l’exemple cívic que suposa la vitalitat de la cultura popular urbana per tal de posar en pràctica una resposta original que suplís les mancances de l’Estat en l’àmbit instructiu, el foment de la cultura i de la millora de la qualitat de vida.

Referència 978-84-16260-09-6
Condició: Novetat
Societat i sociabilitat. El Cercle Literari i els inicis de l’associacionisme recreatiu, cultural i polític a Vic (1848-1902)
272 pp.

Sinopsi

El llibre reconstrueix un segment del teixit associatiu de la ciutat de Vic, conformat pels espais de sociabilitat formal de tipus recreatiu, cultural i polític, durant la segona meitat del vuit-cents. En el context de l’època, el fenomen associatiu de tipus voluntari que aquí es tracta va ser considerat com una manifestació «moderna», pròpia dels nous temps, i va esdevenir un agent rellevant en la construcció d’un espai públic d’importància creixent. Els pioners en l’impuls d’aquestes manifestacions pertanyien majoritàriament a l’elit local, els sectors socials intermedis i els estrats populars amb una posició socioeconòmica relativament acomodada. Tot aquest entramat d’entitats va ésser un generador molt notori d’activitat cultural, lúdica i festiva vinculada al temps d’oci i va tenir un paper rellevant en la difusió i la circulació de les idees, la informació i els hàbits de moda. Entre les nombroses entitats estudiades, mereix un esment particular el Cercle Literari de Vic, el qual va tenir una importància decisiva en la vida cultural i associativa de la ciutat.