Jordi Foz: “Els ateneus són joies que generen vida cultural, social i, fins i tot, política”

Jordi Foz
Entrevista al secretari general de Cultura
Revista ATENEUS 32

Text i fotos: Marc Sabater 

Des de fa gairebé tres anys, Jordi Foz Dalmau és el secretari general de Cultura. Una posició òptima per tenir una visió general del sector i des de la qual, a més, ha estat actor principal del camí per arribar a l’anhelat 2% cultural. Va ser secretari d’Òmnium Cultural, president d’Òmnium Gràcia i actualment continua vinculat als Lluïsos de Gràcia, una de les millors coses que li ha passat a la vida, segons confessa en aquesta entrevista. Foz creu que la futura Llei de Drets Culturals servirà per reconèixer el paper dels ateneus en l’ecosistema cultural català.

En quin moment està la cultura a Catalunya? Com s’interpreta des del Departament de Cultura l’actual moment cultural del país?

La cultura és un dels grans valors que té Catalunya i ens dona molta força tant en l’àmbit interior com a escala internacional. Des d’aquest punt de vista, crec que està en un bon moment. Que té potencial de creixement? Segur. Naturalment, hi ha coses que es poden millorar, però podem estar orgullosos del que tenim. En clau de política cultural, estem satisfets de l’esforç pressupostari que ha permès situar la cultura com un eix prioritari en les polítiques del Govern. Per tant, crec que estem en un bon moment cultural com n’hem tingut d’altres, tot i que a vegades no en som prou conscients.

El pressupost de Cultura ha anat augmentat aquests últims anys en el camí de situar-se al 2% que reclama el sector cultural. De quina manera s’ha anat incrementant i què hi havia previst per a aquest 2024

Des que vam arribar al Govern, hi ha hagut sempre un alt i plural compromís polític sobre la necessitat d’arribar al 2% aquesta legislatura. El 2021 estàvem a l’1,1%  (per sota de 300 milions) i vam anar incrementant el pressupost progressivament, de manera que l’any passat ja ens vam situar a l’1’5%.  La previsió per a aquest 2024 era aconseguir  l’1’7%, i això hagués suposat poder disposar de 566 milions per a cultura (89 milions més que l’any passat i 264 milions més que el 2021), però lamentablement això no ha estat possible per la manca de suport polític als pressupostos de la Generalitat. I aquesta és una molt mala notícia per al sector. Però seguirem treballant per defensar la necessitat de dotar la cultura econòmicament com es mereix.

 Si s’hagués arribat al 2%, hauríem arribat al nivell pressupostari adequat per aquesta cultura de la que parlàvem a la primera pregunta?

Ara mateix, el 2% és l’objectiu que tant el sector cultural com el Govern actual s’han marcat i això ja ha permès un gran creixement durant aquesta legislatura, amb el pressupost més gran de la història per a cultura. Un cop situats al 2%, si el pressupost anés creixent, Cultura també s’asseguraria un augment sostingut. Òbviament, ens podem fixar objectius superiors i nosaltres sempre hi treballarem, però ja tindrem una base molt important si algun dia ho aconseguim. Més enllà d’això, cal fer una reflexió — i l’estem fent— amb el conjunt d’administracions per establir un índex global del que cal invertir per habitant en cultura. És a dir, el Govern, les diputacions i els ajuntaments, que treballem conjuntament en el marc de la Mancomunitat Cultural, hem de definir quina és la ràtio de diners per habitant que cal d’assolir en matèria cultural per arribar al nivell que volem. Hem avançat molt en els darrers anys, però segurament encara hi ha camí per recórrer.

I diria que la resta d’institucions estan alineades amb aquest objectiu?

El que puc dir és que hi ha un acord en el marc de la Mancomunitat Cultural per fixar, entre tots, un nivell d’euros per habitant que ens permeti finançar la cultura adequadament.

©Marc Sabater

En moltes coses. Quan vam arribar, encara patíem els efectes d’un mal finançament i moltes retallades, per exemple en uns equipaments nacionals amb uns recursos molt prims i sense capacitat per emprendre grans exposicions o grans produccions. Si ara anem als teatres públics, podrem comprovar com el nivell de les produccions ha crescut. I això és un símbol de la musculatura. En un dels grans objectius del Departament com és l’impuls de l’audiovisual, l’increment de pressupost ens ha permès finançar millor sèries i pel·lícules en català, finançar productes audiovisuals de gran format… I això està provocant que ara hi hagi més pel·lícules i de format més gran fetes des de Catalunya. Un altre exemple: hem estat capaços de crear noves línies d’ajut per tal que la cultura arribi al territori. Ara mateix, per exemple, tenim un projecte per a micropobles que farà que concerts i obres de teatre arribin a la majoria de municipis de menys de 1.000 habitants d’aquest país. El pressupost de totes les direccions generals i de totes les polítiques sectorials ha crescut en un percentatge molt important i això ha beneficiat els creadors, les entitats, els equipaments… Tothom ho està notant.

Costa molt convèncer la resta del Govern sobre la importància de la cultura en un sistema que té com a grans prioritats l’educació, la sanitat i la seguretat?

El pressupost és un recurs limitat i tots els departaments, lògicament, tenen moltes necessitats i consideren que el seu és el mes important. Tothom defensa, legítimament, el seu tros, igual que fem nosaltres. Però el Govern de Pere Aragonès ha apostat sempre per la cultura i per la llengua i això es demostra perquè això sempre ha format part destacada del Pla de Govern. A més, partim d’un avantatge que és aquest acord cívic i institucional per arribar al 2%.

Durant la pandèmia es va evidenciar, implícitament i explícitament, el valor de la cultura com a bé essencial. Amb la tornada a la normalitat, creu que s’ha perdut aquest concepte?

Si hem aconseguit que el 2% cultural estigui a l’agenda política és perquè hem entès que la cultura és essencial pel país i és un valor a preservar. Nosaltres la concebem com la quarta pota de l’estat del benestar. Òbviament cal que ho recordem cada dia, però crec que és una idea que està penetrant. En aquest sentit, una bona manera de reivindicar aquesta essencialitat serà la nova Llei de Drets Culturals, que estem tramitant i que convertirà la cultura en un dret al mateix nivell que l’accés a la sanitat o l’educació. La nova llei reforçarà encara més el valor de la cultura tan a les institucions públiques com a la societat.

En quin moment està l’elaboració d’aquesta llei?

La llei va ser objecte d’un procés participatiu molt ric, de forma que ara mateix ja tenim un text articulat que en els propers mesos sortirà a informació pública. Després caldrà procedir a la seva aprovació.

Recentment, s’han actualitzat els anomenats Plans d’Impuls de sectors com la dansa, les arts escèniques o el circ. Atesa la duració d’aquests plans i el sector que afecten, el pressupost global de 10 milions per al període 2024-2026 no és una mica limitat?

Cal entendre la lògica dels Plans d’Impuls. Nosaltres destinem molts diners a la dansa, les arts escèniques o el circ en forma d’ajuts per a aquests sectors. Aquests 10 milions són només una part dels molts diners que hi dediquem. La gran virtut dels Plans és que s’articulen en diàleg amb els sectors implicats amb els quals decidim quines accions cal portar a terme per solucionar aspectes que no acaben de funcionar. En el cas d’arts escèniques, per exemple, una mancança detectada pel sector és la falta de gires dins del país, de forma que s’han pactat un seguit d’accions concretes per revertir aquesta situació.

©Marc Sabater

Els Plans d’Impuls estan oberts al sector cultural en general. Si la Federació d’Ateneus considera que hi podria intervenir, òbviament hi parlarem i valorarem les seves propostes.

Una altra de les darreres novetats en el panorama cultural és un pla per fomentar la cultura en centres educatius. La relació entre cultura i educació (i viceversa) es la baula feble del sistema?

El que ha passat aquests últims anys és que els departaments de Cultura i d’Educació s’han començat a mirar amb la consciència de la importància que té que la cultura i l’educació s’interrelacionin. D’això n’ha sortit un pla que permetrà que el Departament de Cultura tingui un grup de professionals destinats únicament a ajudar que els projectes culturals s’integrin en els currículums escolars i en la vida educativa. Un grup de gent que, a mes, en bona mesura, treballarà des del territori amb presència als serveis territorials d’Educació a cada vegueria.

Per tant, per exemple, als serveis territorials d’educació al Vallès Occidental hi haurà persones treballadores que no són d’Educació sinó de Cultura…

A cada vegueria hi haurà una persona depenent de Cultura que tindrà aquesta doble lògica de cultura i educació per veure com es poden fer arribar els projectes culturals als centres docents. I també, evidentment, veient quins projectes educatius són interessants des del punt de vista cultural per tal que els puguem donar suport.

Parlem ara del Pla Nacional del Llibre i la Lectura. Quin balanç en fa?

N’estem molt contents. Aquest Pla respon a una qüestió central en la cultura de qualsevol país: que la gent llegeixi més, ho faci de forma més constant i, en el nostre cas, que ho faci en català. Hem avançat molt en aquests temes, però encara hi ha molt camí per córrer perquè Catalunya té marge de millora en l’índex de lectura. Una bona manera de veure què s’està fent és accedir al quadre de comandament del Pla que està publicat a la web i que permet veure el grau de desenvolupament de les 75 mesures previstes. Si ho feu, veureu que estem complint els objectius.

La cultura catalana esta massa focalitzada a Barcelona? Naturalment, per demografia, Barcelona ha de tenir un pes específic, però moltes vegades la potència de Barcelona és tan aclaparadora que silencia la creació i producció culturals que es fan fora de la capital…

Particularment crec que cal reforçar la inversió cultural tant a Barcelona i la seva àrea metropolitana com al conjunt de territori. Necessitem més recursos en general i els dos àmbits son importants. A Barcelona i la seva àrea hi hem d’invertir perquè hi viu molta gent que ha de poder accedir a la cultura però també perquè Barcelona és la capital de la cultura catalana. I, a la vegada, hem d’estar presents a tot el territori perquè la gent pugui participar i accedir a la cultura a prop de casa. Aquest és, precisament,  un dels temes que tracta la Llei de Drets Culturals. I hem treballat molt perquè els equipaments nacionals s’obrin al territori via gires, per exemple. Tenim molt present el factor territorial a les subvencions i hem creat línies especifiques per arribar a tot arreu. Un exemple en aquest sentit és la convocatòria d’ajuts per a la programació cultural a micropobles, que farà que l’any que ve tinguem més de 1000 espectacles a més de 400 municipis de menys d’un miler d’habitants. Un altre exemple és la línia de festivals vinculats a espais agroalimentaris, que sumen art turisme sostenible i consum de proximitat. S’han presentat 90 projectes, la majoria dels quals de nova creació, de forma que molts territoris que no tenien aquest tipus d’oferta ara la començaran a tenir.

Quin lloc ocupa la cultura popular entre les prioritats del Departament de Cultura?

La cultura popular és una peça imprescindible que també ha experimentat un creixement pressupostari, del 40%, aquests últims anys. Té un paper clau perquè és la cultura del país i, per tant, mereix la màxima preservació. Tenim la sort que és molt viva, rica i diversa. I, a més, és un catalitzador de participació ciutadana i de creació de capital social, sense oblidar que és una gran eina de normalització lingüística i d’integració de gent nouvinguda. Els elements positius de la cultura popular són tants que intentem cuidar-la al màxim.

Vostè ha format part d’alguna associació, d’algun ateneu? Ha participat a la vida associativa cultural del país?

Jo formo part de diverses entitats. Entre les que tinc més vincle, per exemple, hi ha Òmnium Cultural del qual he estat secretari. Ara participo a Òmnium Gràcia. I també tinc un lligam personal, meu i dels meus fills, amb Els Lluïsos de Gràcia. En tots aquests casos, l’experiència és fantàstica i és de les millors coses que m’han passat. M’agrada ajudar i contribuir a projectes que impulsin el món associatiu.

©Marc Sabater

Els ateneus són una eina fantàstica de participació, formació i creixement de la gent jove i, a més, ajuden a crear xarxa entre generacions i a produir cultura des de l’àmbit no professional. Són joies al voltant de les quals es genera molta vida cultural, social i, a vegades, fins i tot, política. Els municipis que no en tenen ho noten, perquè els ateneus organitzen el teixit social i cultural i proporcionen riquesa cultural. Però, a més, gràcies a aquesta tradició amateur afloren projectes professionals. I el camp del teatre n’és una evidència. Molts dels nostres artistes i de la força del nostre teatre professional prové del teatre amateur que es fa en molts ateneus.

Com pensa que caldria integrar els ateneus en un pla d’equipaments global de tot Catalunya?

El Departament de Cultura disposa, de fa anys, de línies d’ajut específiques per a ateneus. I és una mesura molt necessària perquè, com que es tracta d’entitats amb moltíssima història, necessiten posar-se al dia en molts aspectes. A més, els ateneus que disposen d’un conveni amb el respectiu ajuntament poden beneficiar-se del Programa.cat per enriquir la seva programació, per exemple. I, insisteixo, amb la Llei de Drets Culturals i els plans d’equipaments hem de tenir present la importància dels espais culturals polivalents de proximitat, alguns dels quals són públics i d’altres privats però amb una gran funció social, com és el cas dels ateneus. Per això, crec que han de ser reconeguts en el seu paper.

Recentment s’ha aprovat un nou codi d’accessibilitat de Catalunya que té implicacions en molts àmbits i que també afecta als ateneus…  

De fa anys hi ha ajuts per als ateneus, per tal que puguin posar-se al dia en matèria d’accessibilitat, seguretat o fins i tot, per aconseguir la llicència d’activitat si encara no la tenen. Som conscients, però, que les necessitats son moltes i per això part dels recursos que anem afegint al nostre pressupost van a incrementar aquestes partides. Ara, certament, s’ha aprovar un nou codi d’accessibilitat de Catalunya i per tant cal fer la reflexió de quin impacte tindrà en el sector i quines mesures addicionals haurem d’establir.

En aquest mon tan híper connectat i amb una presència majoritària de les grans cultures, ens hem d’acostumar a què la cultura catalana ocupi un paper discret?

Catalunya i els Països Catalans tenim la dimensió que tenim i cal ser-ne conscients. Però també hem de ser conscients que tenim una cultura excepcional. Tenim Picasso Miró, Gaudi, Dalí, Tàpies, Jordi Savall, La Veronal, Rosalia, Alcarràs… Per tant, des de la consciencia de la nostra mida hem d’actuar amb la màxima ambició. Una ambició que, d’altre banda, està completament justificada com es pot concloure per tots els caps de cartell d’abast internacional que som capaços de generar.

I, en aquest sentit diria que també cal desacomplexar-nos? Sobretot pels repetits intents de minorització de la llengua i la cultura darrera dels quals hi ha una clara intenció d’acomplexar…  

D’una banda hi ha gent que no ens vol be, això és evident. I de l’altra hi ha el fet que quan et sents molt atacat corres el perill de tancar-te a la cuirassa, que és on et sents més segur. Jo crec hem de fer el contrari: sortir i explicar qui som. Malgrat que hi hagi qui no ens vol bé, tenim una cultura amb una gran potència i el que hem de fer és explicar-la a tothom i a tot al mon. Sense complexos, contents i orgullosos.