Mariona Vidal, l’única dona a la primera junta de la FAC
Revista ATENEUS 31
Text: Martí Figueras
De la primera junta hi ha un nom que destaca, el de la Mariona Vidal. Dels 25 socis que formaven part de la Federació d’Ateneus l’any 1983, ella era l’única dona. Vidal venia del Patronat Cultural i Recreatiu de Cornellà de Llobregat. Feia tres anys que n’era la presidenta després d’haver-hi dedicat moltes hores de voluntariat des de ben joveneta.
Ella recorda les inundacions del 1971 com l’inici de tot plegat. El jovent es va organitzar i es va crear un moviment que va revitalitzar el Patronat, quan just se celebrava el seu 75è aniversari. Vidal s’hi va implicar des del principi, un compromís que no era l’habitual per a una dona d’aquella època. «Sempre he estat una persona a contracorrent. Vaig continuar treballant a la fàbrica, tot i casar-me i tenir una filla, vaig acabar la carrera de químiques… L’activisme cultural anava amb la meva manera de ser i de pensar. I, si havia d’anar a un teatre, doncs m’emportava l’Ester, la meva filla.»
Aquesta activista va ser una de les impulsores del Secretariat d’Entitats del Baix Llobregat, que unificava el moviment associatiu de Molins de Rei, Martorell, Sant Feliu, Cornellà i Sant Joan Despí. A través d’aquesta associació va ajudar en Pere Baltà a convocar el 3r Congrés d’Ateneus de Catalunya. Vidal recorda aquell congrés com una trobada de gent amb els mateixos problemes i amb unes ganes enormes per fer pinya i resoldre’ls. «Hi havia una bona entesa entre totes les persones que gestionàvem els ateneus, encara que fóssim de diferents colors polítics. Com que ningú vivia de la política, tots treballàvem pel mateix objectiu», rememora.
Vidal va ser una de les persones que va signar l’acta fundacional i va ajudar a posar en marxa la Federació fins al 1985. Després es va desvincular de l’entitat i del Patronat i en va seguir l’activitat de reüll. Però en guarda un record emocionant de molta feina feta per tirar endavant l’ateneisme. «Ens ho passàvem molt bé, però també fèiem molta feina. Hi havia problemes de protocols, de legalització, hi havia molta mancança de gent que en sabés, de fer aquestes coses. Però des de la FAC s’han aconseguit moltes coses.»
Després de la Mariona Vidal, han vingut moltes altres dones, tot i que tradicionalment, en els òrgans dirigents, sempre hi ha hagut més homes que dones. Amb els anys, però, aquest dèficit s’ha revertit i ara gaudim de juntes molt més paritàries.