Pere Aragonès: ‘La gran contribució històrica dels ateneus ha estat democratitzar l’accés a la cultura’

Pere Aragonès
Entrevista al president de la Generalitat de Catalunya
Revista ATENEUS 31

Text: Víctor Porres / Fotos: Arnau Carbonell

El president és un bon coneixedor del teixit associatiu i sap de primera mà què representa el món ateneista, ja que ha tingut una vinculació directa amb el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar. Afirma que el proper pressupost de la Generalitat reflectirà el compromís del Govern per la cultura.

Quina és la seva relació amb el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar?
Hi vaig participar fent teatre amateur. També hi vaig fer Els Pastorets de Folch i Torres durant molts anys, i altres obres. I també hi ha una vinculació familiar, la meva dona ha estat i està molt activa en el Centre Cultural. De fet, quan estava embarassada de la meva filla, participava en una obra de teatre. Suposo que per això ha sortit moguda i li agrada ballar.

Què destacaria d’aquesta entitat?
Té un àmbit de teatre amateur molt, molt potent en el que, a més, hi participa moltíssima gent jove. Un oncle meu, l’Artur Iscla, fa quaranta anys va tenir la pensada de fer una escola de teatre i van començar a anar els joves del poble. Això va suposar una obertura de portes extraordinària d’aquesta entitat i ha continuat fins avui. De fet, actualment l’escola es diu Escola de Teatre Artur Iscla del Centre Cultura de Pineda i crec que aquesta és una de les característiques principals: hi ha molta gent jove fent teatre, amb molts projectes diferents. De fet, hi ha cua al calendari per poder fixar qualsevol projecte de teatre. Has d’anar gairebé amb dos anys d’antelació si tens algun projecte. És una entitat molt dinàmica i molt viva.

I quina seria la fórmula perquè la gent jove hi participi més en aquestes entitats, als ateneus?
Segurament no hi ha fórmules màgiques, però, partint del fet que tenim un jovent extraordinari al nostre país, amb molt de talent, la qüestió seria facilitar-los un espai perquè puguin desenvolupar tot aquest talent, per tant adaptant les dinàmiques de les entitats a les dinàmiques de la gent jove. Però hi ha un altre aspecte important: també cal tenir en compte que hi ha una relació intergeneracional molt clara. De fet, jo ho he viscut amb projectes de teatre als que anàvem els que teníem catorze o quinze anys, però en els quals també hi havia un actor que en tenia setanta. I els que estaven portant tota la part tècnica, d’escenografia i de so, potser en tenien quaranta. El fet que la gent jove pugui tenir aquests espais de treball intergeneracional més enllà de la família i de l’escola ajuda a crear aquest vincle comunitari.

Quin balanç fa d’aquests dos primers anys com a president de la Generalitat?
En termes globals, hem treballat perquè el país avancés en l’àmbit econòmic i en l’àmbit social. També des del punt de vista polític, apostant per recuperar drets i llibertats, individuals i col·lectius, a través de la negociació. Però també hem fet una clara aposta per una política cultural ambiciosa. Crec que en aquest govern la cultura ha deixat de ser l’última prioritat i ha passat a ser una de les primeres. Acabarem la legislatura amb un pressupost a l’àmbit de Cultura que multiplica el que ens havíem trobat. I crec que això és molt positiu perquè dona continuïtat i estabilitat a molts projectes des de l’àmbit creatiu, des de l’àmbit de la promoció de la cultura, des de la gestió dels equipaments, des de la part formativa… En tots els àmbits de la política cultural del país. Crec que hi haurà un abans i un després. La cultura del país ho necessitava, després de molts anys. Crec que, en aquest sentit, hem estat a l’alçada. El meu agraïment a la consellera Natàlia Garriga i a tot el seu equip.

Quins són els objectius dins de l’àmbit de Cultura que li agradaria haver assolit al final del mandat?
Ens hem marcat un objectiu en tot l’àmbit audiovisual. És molt important poder tenir una oferta en català. Perquè la indústria audiovisual avui és l’aparador d’una cultura cap al món. I també dona recorregut a moltíssimes persones vinculades al món de la cultura que participen en altres àmbits, com les arts escèniques. Ajuda a projectar la nostra manera d’entendre el món a través de continguts generats al país. Això seria potser el mascaró de proa, però també era molt important estabilitzar el món de la cultura. Els seus professionals han estat molt de temps en unes condicions molt precàries i no hi havia una continuïtat. Quan es podien destinar recursos es destinaven, i ja no sabies quan es podria tornar a fer. Aquesta continuïtat, aquesta seguretat, permet que aquests projectes puguin seguir i en puguin emergir molts més.

Creu que arribarem al 2% del pressupost de Cultura per al 2024?
Al 2% hi arribarem. Treballarem per poder-hi arribar ben aviat. Dependrà de la conjuntura econòmica, però el meu compromís és que en el proper pressupost de la Generalitat de Catalunya tornarà a haver-hi un increment important del percentatge que es dedica a l’àmbit de Cultura.

Quins valors pensa que hauria de reforçar la futura Llei de Drets Culturals?
Sobretot, garantir l’accés a la cultura de tota la població. Tenim una societat que està protagonitzant grans canvis. El canvi tecnològic, amb la digitalització de les nostres vides, i també de la nostra relació amb la cultura. També hi ha un canvi demogràfic, perquè s’està transformant la nostra societat. La Llei de Drets Culturals ha de permetre l’equitat en l’accés a la cultura, per facilitar la cohesió social del país en l’àmbit de la cultura. De fet, crec que els ateneus han fet una tasca insubstituïble, incorporant moltíssima gent que acabava d’arribar a la societat catalana a través de la cultura. Crec que la gran contribució històrica dels ateneus al nostre país ha estat democratitzar l’accés a la cultura. El primer contacte de molts de nosaltres amb obres artístiques de la cultura europea i universal ha estat a través dels ateneus. Ja sigui amb el teatre, la música o en l’àmbit de la formació i, per tant, crec que aquesta tasca ha estat molt positiva.

Quines són les principals aportacions que permetrà la nova llei de Foment de l’Associacionisme?
L’estabilitat de les entitats és clau, sobretot per garantir el relleu generacional i també per facilitar les activitats de les associacions en relació amb l’administració. Una associació no és el mateix que una empresa i, per tant, a nivell de requisits, l’administració s’ha d’adaptar. Això no vol dir saltar-nos la llei, sinó adaptar-se a com és la relació amb l’administració, perquè és molt diferent si hi ha molts recursos econòmics perquè és una activitat amb ànims de lucre que no pas una altra activitat en la que no hi ha tants recursos i es basa en el voluntariat. Per tant, un dels objectius ha de ser fer molt més fàcil la relació entre el món social -el món de les entitats- i l’activitat administrativa.

Quin paper creu que haurien de jugar els ateneus en els propers anys?
Tornem a estar en un moment de canvi molt profund en la societat catalana. Avui a Catalunya es parlen més de cent quaranta llengües diferents. I tenim una societat que és la més diversa en orígens i en cultures d’origen que hi ha hagut mai a la història de Catalunya. Fa uns anys dèiem que érem sis milions, però aquest any el tancarem amb vuit milions de catalans. I, de la mateixa manera que en altres moments de la història els ateneus han estat aquest element clau d’empoderament ciutadà, de democratització de l’accés a la cultura i de cohesió social —perquè crea comunitat, crea vincles entre les persones—, ara ho han de tornar a ser i, per tant, són una peça fonamental.

Com pot contribuir el Govern català a la rehabilitació dels ateneus centenaris, espais culturals de gran valor patrimonial que requereixen d’importants reformes per garantir la seva conservació i per fer front a les normatives vigents?
Hem d’actuar des de dos àmbits: l’àmbit de suport a les entitats en si, per tant totes les millores dels equipaments de les entitats, i després des del punt de vista patrimonial. Des del punt de vista d’equipaments, les convocatòries de subvencions que es feien cada dos anys, ara seran anuals. Això donarà més estabilitat i oportunitats a projectes que no s’hauran d’esperar dos anys. I això és gràcies a l’increment de pressupost a l’àmbit de cultura.

Com pensa que es podria donar a conèixer més la realitat dels ateneus, els seus valors i l’oferta sociocultural que representa per a la ciutadania del país?
Per una banda, a nivell dels propis municipis on hi ha cada ateneu, caldria treballar conjuntament en l’àmbit educatiu. Que els alumnes de les escoles coneguin l’ateneu del seu poble. Hi ha moltíssimes activitats a les que es poden sentir cridats i es poden sentir vinculats. També hi ha altres iniciatives, des dels escoltes a les agrupacions en el lleure -que es fan en alguns casos fora dels ateneus- fins a altres entitats de cultura popular. I els grans mitjans de comunicació també han de posar en valor la gran tasca que fan els ateneus. Per exemple, en els darrers anys, i gràcies als esforços i finançament del Departament de Cultura, TV3 ha posat en valor el teatre amateur que es porta a terme en els ateneus del nostre país amb el muntatge de Terra Baixa al programa «El llop» de l’any passat i aquest any a «La Puntual».