Àngels Ponsa: ‘La xarxa dels ateneus és un puntal bàsic del país’
Àngels Ponsa
Entrevista a la vicepresidenta de la CCMA a l’Ateneu Santcugatenc
Revista ATENEUS 31
Text: Jordi Bordes / Fotos: Toni Galitó
Àngels Ponsa és la vicepresidenta de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Consellera de Cultura (2020-2021), va sorgir de dins del Departament, on des del 2018 exercia de directora general de Creació, Acció Territorial i Biblioteques. Al Parlament de Catalunya va ser portaveu del grup parlamentari de CiU en la Comissió de Cultura i Llengua del Parlament de Catalunya, del 2011 al 2017. També ha estat regidora de Cultura a Sant Cugat (1995-2003).
Participes o has format part en el passat d’alguna associació cultural?
Moltíssimes, a Sant Cugat del Vallès, sobretot, perquè és on he fet la vida ciutadana, familiar i social. Tinc relació amb entitats culturals i de lleure i també esportives.
Per què són importants les associacions culturals? Van ser emblema d’una resistència en els anys de la dictadura. Està superada aquella situació?
Tenen vigència perquè permeten una socialització de la ciutadania. I la importància dels ateneus en aquest país és cabdal en l’organització de la societat civil: permeten un nexe social dels veïns, que sigui participativa, divulgativa. Aquesta xarxa és un puntal de país bàsic. Quan ens referim popularment a ateneus, parlem de les entitats que tenen aquesta funció (potser amb altres noms).
Quina relació tens amb l’Ateneu Santcugatenc?
Quan vaig ser regidora de Cultura de Sant Cugat del Vallès, l’Ateneu va fer una embranzida, tot i que ja feia uns anys que ressorgia. La veritat és que sempre hi he estat vinculada, amb l’Ateneu i amb moltes de les seves activitats.
©Toni Galitó
‘Tenim l’obligació de ser líders perquè som públics’
Amb la família, vau fer recompte i us vau trobar amb fins a 22 quotes d’associacions. Algunes les vau decidir restringir, temporalment.
A mesura que els fills creixen, s’involucren en activitats esportives i culturals. Anys més tard, vam veure que teníem quotes d’entitats amb què ja no teníem cap vinculació. Vam ser realistes i vam deixar les que, llavors, havíem perdut el contacte. Quan tornem a vincular-nos-hi, ja ens en tornarem a fer, de socis. Sant Cugat és molt rica en entitats culturals i esportives.
En el nou paradigma de gran oferta televisiva, amb tants canals temàtics i molt contingut que es pot consumir en streaming, quin és el paper que jugarà la nova OTT de la CCMA?
Una OTT és una plataforma de continguts. Nosaltres com a país amb mitjans de comunicació públics ens havíem de posar al dia i calia crear una plataforma de continguts a demanda: que les persones que vulguin determinats programes els tinguin a l’abast quan ho vulguin. I que siguin productes de qualitat, i en català. La plataforma ha de ser articuladora dels continguts propis, tant de TVC, com de Catalunya Ràdio i dels mitjans digitals. A més, també estem mirant que s’hi puguin afegir altres plataformes del país que hi vulguin formar part, com pot ser el TNC, L’Auditori, el Liceu… Arran de la pandèmia, hi ha molts equipaments que han anat impulsant el contingut digital i s’hi podrien afegir.
Però el Liceulive demana que s’hi estigui abonat, no és d’accés gratuït tot el seu contingut.
S’haurà de veure. Encara ho estem treballant. Però la idea és que també hi estiguin vinculats i també que sigui una plataforma perquè creadors emergents puguin tenir una sortida.
Això ja em respon a com l’OTT reforçarà la producció en català. Aquests emergents penjarien curts, films…?
Estem parlant de l’acord amb Filmin, que facilita que hi hagi més pel·lícules. Estem treballant amb altres productores per incorporar-hi el seu contingut i reorganitzant la producció pròpia i també l’aliena perquè hi hagi totes les disciplines de cultura, també la plataforma esportiva, d’informatius… Dins del Consell de Govern de la Corporació, coordino la Comissió de Cultura i Llengua. Mensualment, pensem cap on ha d’anar. Mirem el conjunt de propostes que es fan arreu del país, potenciant la diversitat territorial (evitant el centralisme). També comptem amb una comissió consultiva oberta a la participació del sector cultural: hi figuren la Federació d’Ateneus, la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Cinema en Català i de la de Música, Adetca, el Col·legi d’Arquitectes, festivals singulars del país (com pot ser l’Eufònic a Terres de l’Ebre, Fira Tàrrega, Temporada Alta, Cruïlla… no hi poden ser tots, però sí que hi ha una àmplia representació). També incorporem veus dels museus i de les arts escèniques. Volíem que hi fossin tots els sectors.
©Toni Galitó
‘L’OTT és també una plataforma perquè creadors emergents puguin tenir una sortida’
Ara, la FAC i la CCMA han formalitzat un acord.
Sí, hem signat un document. Són convenis de col·laboració que ja tenim amb moltes entitats diferents. El que passa és que, amb els ateneus, tenim la feliç coincidència que celebrem els 40 anys de la Federació d’Ateneus i dels mitjans de comunicació públics a Catalunya. Estem pensant en com estrènyer aquesta relació. El juny, vam començar amb l’aniversari de Catalunya Ràdio i el completarem el maig del 2024 perquè la televisió va començar a emetre el mes de gener.
Es podria fer un programa tipus El llop o La puntual, per exemple? Els mitjans públics poden ser una finestra complementària a la del veïnat per conèixer la vida social dels ateneus?
Aquests exemples són molt adequats. Una de les missions d’aquests programes és donar a conèixer aquests espais, que fan la base de la cultura d’arrel, també la popular i tradicional. Perquè, als ateneus, s’hi fa tota mena d’activitats. Per exemple, aquí, a l’Ateneu Santcugatenc o a la Societat Coral Sant Jaume de Premià de Dalt fan teatre i també mostres de propostes trencadores. També els visibilitzem quan incorporem una notícia al T/N sobre una reforma dels edificis de llarga trajectòria, que es van remodelant per adaptar-se a les necessitats actuals. Serveix per explicar que els ateneus són espais de cultura.
Què es podria fer perquè companyies de teatre com La Calòrica poguessin saltar a la tele (com han fet altres anteriorment com Dagoll Dagom, Tricicle, T de Teatre, La Cubana…)?
Avui les propostes de companyies catalanes venen, sovint, associades a productores. En els darrers anys, per la falta d’inversió havia disminuït. Però aquests darrers 18 mesos, que hem tingut més inversió, hem pogut fer crides i s’hi poden presentar, associades amb una productora. Ara també fem molta feina d’enregistrament: a obres que ja han fet temporada, donem l’opció a gravar-la per reproduir-la per la televisió, o que estigui disponible a la plataforma. Un exemple pot ser La gata perduda que es va fer al Liceu. Ara hi ha moltes més fórmules per accedir-hi. I aquesta tipologia de propostes és molt interessant. També es participa en programes com el Catalunya, aixeca el teló per anunciar l’arrencada de temporada.
La potència de l’OTT pot ser un complement imprescindible per a les generacions més joves que ja no es miren la televisió de manera passiva.
La reemissió de canals serà temporal. Encara queden anys per seguir la televisió lineal, però la plataforma permetrà donar un millor servei a la ciutadania. Ens devem a la ciutadania. També hem de tenir present que ens preocupa el català i anar fent desconnexions a l’aranès. La llengua és cabdal. Tenim sentit perquè som mitjans públics en català. Per això, d’acord amb el Departament Lingüístic de la Corporació, hem fet un Pla d’Impuls de la Llengua, per situar-la al lloc que li correspon. A vegades, hem de fer una revisió; ara, no anem més enllà del que fixa el llibre d’estil. I també acceptar paraules noves, com deia Carme Junyent.
©Toni Galitó
‘La llengua és cabdal: tenim sentit perquè som mitjans públics en català’
Quina funció exerceix la política en un organisme que hauria de ser autònom i professional?
És cert que el Consell de Govern ens elegeix el Parlament a proposta dels grups polítics. També és cert que som un equip concret de persones, que cada una té fortalesa per assumir aquesta feina i se’ns ha donat la idoneïtat al Parlament. Periòdicament, hi ha una comissió parlamentària de control de mitjans audiovisuals a qui mensualment rendim comptes. El que ha canviat en el darrer Consell de Govern és que les direccions dels mitjans públics es fan per concurs públic. El director actual de la televisió i el de la ràdio els ha triat un grup d’experts, al marge del Consell de Govern, que va valorar els seus projectes. Volíem tenir l’aval de gent externa qualificada. L’última paraula va ser del Consell, però a proposta de les seves valoracions. Els directors poden fer les seves programacions, les seves graelles. La despolitització passa per aquí.
El Sindicat de Periodistes de Catalunya pregunta al Parlament de Catalunya quan designareu el Consell Assessor de Continguts i Programació de la CCMA.
Estem ultimant-ho, no és fàcil. Ho hem de presentar als grups parlamentaris. Després d’anys de funcionament, pensàvem que calia repensar les funcions. També estem revisant, paral·lelament, el contracte programa, que és el document de relació amb el Govern i que ha de posar ordre al finançament.
Des del Parlament, com es pot mantenir un equilibri entre les iniciatives públiques i privades de comunicació? Quan TV3 o Catalunya Ràdio vol ser líder fa una determinada programació amb el coixí del finançament públic.
Tenim l’obligació de ser líders, perquè som públics. Tenim l’obligació de pensar de fer les coses prou ben fetes perquè les vegi o escolti el màxim de gent possible. Som uns mitjans que paguem entre tots. Hem de garantir diversitat, i buscar el màxim de finançament extern. Per exemple, si som líders, tenim més accés a publicitat, que no el tindríem si no ho fóssim.