Publicat | Categoria 2023, Opinió
Un riu, dos turons i mil tresors

Un riu, dos turons i mil tresors

Text: Glòria Prunés

Fotografies: ©Turisme de Lleida

 

A dalt de la muntanya que domina, com miranda, els bells termes lleidatans, s’enlaira un campanar fet per gegants o per homes de raça gegantina… Així li cantà el poeta lleidatà Magí Morera a un dels símbols de la ciutat de Lleida, la magnífica i sorprenent Seu Vella. Però no és l’únic tresor de la capital del Segrià. Descobrim què més amaga de la mà de quatre autèntics enamorats de Lleida, la Núria Rauret (Turisme de Lleida), Carmina Pardo, Antoni Soliva i Divina Drudis, presidents de tres dels seus ateneus.

 

El nostre punt de partida és l’Ateneu Popular de Ponent, ubicat a la zona alta de la ciutat, al carrer Pau Claris, entre la plaça del Clot de les Granotes i l’avinguda Prat de la Riba, un dels carrers principals.

UN ATENEU “DE CARRER”

Així és com li agrada definir-lo a la seva presidenta, la Carmina Pardo Mestre, que explica que l’entitat neix l’any 1979 a redós del moviment veïnal i, sobretot, d’una reivindicació urbanística i popular, la del Clot de les Granotes. “En ser un espai de cultura democràtica, hi juga un paper destacat el voluntariat cultural, un concepte encara desconegut i poc valorat, però que és clau quan parlem de Comunitat. Aquí, són les sòcies i els socis qui proposen les activitats. Si hagués de destacar-ne alguna, “per original”, seria el modelisme ferroviari i les converses d’idiomes que funcionen en el Banc del Temps que posem a l’abast de socis i ciutadans. La dansa, “per imitació, sense exhibició, ballar per ballar”, acosta tota mena de danses, mitjançant cursos i tallers impartits per experts mestres dansaires, sovint originaris dels països dels quals ensenyen les danses. Destacar també “les nostres corals, que ens donen renom perquè són molt actives”.

Més informació:

Des de l’avinguda Prat de la Riba, accedirem al centre històric de la ciutat pel carrer de sant Martí on trobem l’església romànica de Sant Martí Vell, construïda al segle XII i que l’any 1300 es va convertir en capella de l’Estudi General, lloc on se celebraven els actes acadèmics més importants. El 1648, durant la guerra dels Segadors, es va utilitzar com a caserna i al segle xix, com a presó municipal. El 1893, el bisbe Messeguer Costa va ordenar la seva restauració i actualment acull diverses activitats culturals.

Una mica més amunt trobem el Centre d’Art La Panera, edifici construït entre els segles xii i xiii, en època del Consolat, un dels moments més pròspers de l’economia medieval de Lleida. Es coneixia com l’Almodí i era la llotja de contractació de la ciutat i centre de tota classe de transaccions: cereals, oli, raïm…de la construcció medieval se’n conserva la columnata: 21 columnes de pedra de 5,70 metres d’alçada. El 1606 l’Almodí va ser adquirit pels canonges de la Catedral, es va aixecar una nova planta sobre l’antic Almodí i es va construir un tancament perimetral, el qual li va donar l’aspecte exterior actual. L’edifici era utilitzat per emmagatzemar i vendre els productes recol·lectats pels canonges i d’aquí el nom de la Panera dels Canonges. Amb la desamortització del 1835, va passar a ser propietat de la Paeria, que va cedir l’edifici a l’exèrcit qui el va convertir en caserna militar de Cavalleria l’any 1860. Posteriorment, va ser caserna de la Policia Nacional fins que a finals dels vuitanta va tornar a mans de la Paeria que el va convertir conversió en equipament cultural. La remodelació actual ha permès recuperar la columnata medieval amb tota la seva magnificència.

 

Entre Sant Martí i La Panera, a l’altre costat de la vorera, trobem el nostre segon ateneu: l’Orfeó Lleidatà, els quatre eixos principals del qual són, tal com explica el seu president, l’Antoni Soliva Gili: “la promoció del cant coral; l’ensenyament musical i la promoció del lleure educatiu; la difusió i promoció de la música; i la inclusió, cohesió i el treball en xarxa”.

MÚSICA I COMPROMÍS SOCIAL, A LA MURALLA

L’Orfeó Lleidatà neix el 1861 amb els objectius fundacionals de la promoció i difusió musical i cultural a les terres de Lleida, amb especial dedicació al cant coral. La seva seu se situa dins la muralla del Turó de la Seu Vella, “de fet, una de les parets de l’edifici forma part de la mateixa muralla”. Gràcies a aquesta ubicació i a l’esperit sociocultural d’integració i dinamització cultural de l’entitat, es constitueix una peça important de l’eix vertebrador de l’activitat cultural del centre històric de la capital del Segrià, compartint veïnatge amb La Panera, l’església de Sant Martí, el Dipòsit del Pla de l’Aigua i el conjunt del Turó de la Seu Vella.

Les activitats de l’Orfeó Lleidatà giren entorn de la música i la cultura i el compromís social. “Donem valor a la música com a eina de participació, inclusió i cohesió social, facilitant l’accés a tots els col·lectius desafavorits tant des del punt de vista social (col·lectius en risc d’exclusió social, pobresa, immigració…) com de la salut (col·lectius amb discapacitat física o psíquica, salut mental…). Intentem ser uns facilitadors d’eines musicals i culturals per a la integració i dotar d’igualtat d’oportunitats als lleidatans”. Pel que fa a les activitats anem des del Cant Coral (amb el Cor de l’Orfeó, el Cor Jove i les corals infantils), la formació musical a l’Escola de Música, la promoció del lleure musical (colònies musicals Cantarelles d’estiu, amb més de cinquanta anys de recorregut), programació musical amb la Temporada Estable tant a l’Espai Orfeó com a altres auditoris del territori, la divulgació cultural (xerrades, debats…), els projectes socials i comunitaris (Projecte Enllaç amb tallers de musicoteràpia, percussió, dinamització i estimulació musical a centres com Sant Joan de Déu Salut Mental, Hospital de Santa Maria, UCI Arnau de Vilanova, Alberg municipal, ASPID…), la formació, suport a la creació, divulgació i exhibició de joves músics i grups emergents (a través de la Casa de la Música de Lleida, l’Alt Pirineu i Aran), etc.”I benvingudes totes les altres propostes o idees que vagin sortint!!” anima l’Antoni.

Més informació:

Seguim la nostra ruta tot continuant per l’animat carrer de Sant Martí fins arribar a l’antic Mercat del Pla i, just davant, l’escalinata que puja al conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida on descobrireu un dels claustres oberts més impressionants.

A dalt de la muntanya que domina
com miranda els bells termes lleidatans,
s’enlaira un campanar fet per gegants
o per homes de raça gegantina.

Quan guaita cap avall, l’aigua veïna
del riu li dóna espill i l’horta encants;
i guaitant cap amunt, toca amb les mans
i conversa amb la lluna i la boirina.

Pugem-hi, doncs… L’escala cargolada
que als ulls dóna mareig i al cor neguit,
sembla que estigui des del cel penjada.

I amunt, amunt, ¡ja ets dalt! Ara, esperit,
si et sents d’àliga el cor, ¡pren revolada,
que ja ets a mig camí de l’infinit!

La visita al conjunt monumental del Turó de la Seu Vella, permet gaudir d’unes magnífiques vistes de la ciutat des del Baluard de la Llengua de Serp o el Baluard de la Reina. S’hi pot accedir des del carrer Sant Martí, entrant al recinte emmurallat per la Porta del Lleó, o bé des de la plaça de Sant Joan, en ascensor, pel Portal de Sant Andreu.

La Seu Vella –coneguda també com “el Castell de Lleida”– és el monument amb el qual, sens dubte, s’identifica la ciutat de Lleida. Aquesta singular catedral va ser construïda en un turó des d’on s’albira, no només la ciutat, sinó també gran part de la comarca del Segrià i de la plana de Lleida. La seva construcció, iniciada l’any 1203, es va perllongar durant més de dos segles fins que el 1431 es va finalitzar el campanar. Segons els historiadors, la Seu Vella es va construir al lloc on s’alçava una mesquita musulmana, sent el primer mestre d’obra Pere de Coma. La gran obra es va iniciar amb la construcció del temple, dedicat a Santa Maria, que presenta planta basilical de creu llatina de tres naus i que va ser consagrat al culte l’any 1278.

De l’interior del temple, destaquen l’escultura de les naus de gran influència toscana, tolosana i provençal que suposa una mostra dels diferents tallers que van treballar en l’obra al llarg del segle XIII, i s’aprecien també restes de pintura mural que corresponen a l’època gòtica. Després de la consagració del temple, en l’últim terç del segle XIII, l’obra no es va interrompre i així, durant el segle XIV es va finalitzar el claustre. En aquest mateix segle es van iniciar les obres de construcció del campanar que van finalitzar el 1431.

Actualment, la Seu Vella forma part de la Ruta de 1714, Guerra de Secessió Espanyola.

Un cop feta aquesta visita obligada, baixem en ascensor als jardins del poeta lleidatà Màrius Torres on trobem un retrat realista de mig cos que sobresurt d’un bloc de pedra. Baixant per les escales fins a la plaça Sant Joan, podem aturar-nos davant el bust del Marquès de Blondel, de l’arc del pont Indíbil i Mandoni i el Palau de la Paeria.

 

I ens dirigim fins al Cercle de Belles Arts, el nostre tercer i últim ateneu de la ruta.

UN ATENEU FUNDAT PER ARTISTES

El Cercle de Belles Arts, primera escola d’art de la ciutat, va ser fundat l’any 1947 per un grup d’artistes lleidatans que el van convertir en el seu punt de trobada, entre ells, Víctor Pérez i Pallarés, Ernest Ibàñez Neach, Albert Coma Estadella, Leandre Cristòfol, Albert Vives i Iglésias, Àngel Jové i Jové i Jaume Minguell i Miret. Actualment, una pintora n’és la presidenta, la Divina Drudis Solé. Aquest ateneu ha estat, des del seu naixement, un referent artístic a Lleida. Sota la presidència de Juan Manuel Nadal Gaya es van promoure ja les conferències del cicle «Coloquio del reloj de arena». Aquest esperit divulgatiu i difusor de l’art i de les seves múltiples disciplines és el que encara manté viu aquest ateneu mitjançant un ampli programa d’exposicions, cicles de poesia, teatre, concerts, conferències, tallers de música, de fotografia, de pintura… qualsevol expressió artística és benvinguda. Des de l’any 1990, el Cercle edita la revista ARTS, testimoni de l’evolució del món artístic i cultural, que va néixer amb la voluntat d’apropar l’art, des de tots els seus vessants, als lleidatans. Més informació: @cercledebellesarts

 

 

I encara més…

  • Indíbil i Mandoni. Arc del pont. Antiga porta d’entrada a la ciutat erigida el segle xviii sobre una estructura gòtica anterior encara visible. Destaca davant de l’arc, el grup escultòric dels cabdills ilergets Indíbil i Mandoni, que van defensar la ciutat dels atacs de les tropes romanes i anteriorment de les cartagineses.
  • Porxos Paeria. Plia del General. Construïts entre els segles XII I XVIII, hi destaca el bust del Marquès de Blondel, promotor de la construcció de la banqueta i de l’expansió extramurs de la ciutat.
  • Palau de la Paeria. Seu del govern municipal de la ciutat, situat al bell mig de l’eix comercial. El terme “paer” prové del llatí “patiari” que significa home de pau i té el seu origen en el privilegi atorgat pel rei Jaume I el 1264. És un edifici de doble façana: una dona a la plaça Paeria, d’estil romànic civil, i l’altra, d’estil neoclàssic i remodelació neomedieval de 1929, al riu Segre. L’edifici s’alça sobre “estrats” d’història que els tècnics municipals i de la Universitat de Lleida han posat al descobert després d’excavacions successives. L’edifici va ser construït a principis del segle XIII i el 1383, els propietaris, els senyors de Sanaüja, el van cedir a la ciutat perquè es convertís en la seu del govern municipal. El Palau de la Paeria, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica a Lleida, també és una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya. Avui dia, la Paeria, tal com la coneixen els lleidatans, és a dir, la casa del paer en cap (alcalde), acull nombrosos tresors que reflecteixen la identitat de la ciutat.
  • El retaule de la Verge dels Paers. Aquest retaule gòtic del segle XV (1451-1454) que adorna la sala noble -on se celebren els matrimonis civils- presidia originalment l’altar de la capella de la Paeria. L’obra té com a figura central la Mare de Déu flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel. La Mare de Déu, envoltada dels quatre paers, simbolitza la protecció sobre el govern de la ciutat.
  • La Morra. El 1486 es van reformar els soterranis de la Paeria per crear una presó amb estances separades per a homes i dones. La Morra és el nom amb què es coneix la cambra destinada als presos condemnats a mort. Els carreus de les parets de la presó recullen nombrosos grafits que daten dels segles XVI o XVII i representen la crucifixió i claus en senyal de devoció religiosa i manca de llibertat.
  • L’Arxiu Municipal i la Carta Pobla. En aquest espai hi ha un preciós armari barroc de fusta que es coneix com l’Armari dels Privilegis. Un altre dels tresors de l’arxiu és el Llibre dels Usatges, que data del segle XIV. Tanmateix, el document històric més important que s’ha catalogat a l’arxiu municipal, és la Carta Pobla, primera constitució dels habitants de les terres de Lleida que data de l’any 1150.
  • Plaça Sant Francesc. Casa Modernista Melcior. Edifici modernista de doble façana projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell. Destaquen la tribuna amb vitralls de colors, l’estucat de pedra, el fustam, la forja i les rajoles.
  • Turó de Gardeny. Si tenim més ganes de caminar, podem enfilar pel carrer Major, carrer Sant Antoni i carrer Alcalde Costa (abans camí de Gardeny) i visitar l’altre turó de la ciutat, el Turó de Gardeny, on trobem una altra de les joies de la ciutat de Lleida: el Castell dels Templers de Gardeny. Durant la segona meitat del segle XII, l’Orde del Temple va alçar un complex conventual a l’estratègic turó de Gardeny.
    • L’elevació -que abans de la nostra era ja va ser utilitzada com a base d’operacions militars- va rebre la visita de brillants estrategs com el mateix Juli Cèsar, qui es va enfrontar amb els pompeians Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda l’any 49 aC.
    • Durant els segles XVII i XVIII, l’antic recinte medieval va ser ampliat i transformat en un nou fortí militar, el disseny del qual respondria a les noves necessitats defensives que va suposar la introducció de l’artilleria: muralles flanquejades per baluards i rodejades d’amplis espais, fosses i murs de contenció. La imatge actual d’aquest conjunt monumental correspon a les restes del que va ser una imponent fortalesa.
    • El conjunt monumental de Gardeny constitueix un dels testimonis més destacats de l’arquitectura templera aixecada a Catalunya durant la segona meitat del segle XII. Tot i que entre els segles XVII i XVIII es realitzarien profundes modificacions que acabarien alterant l’antiga fisonomia del conjunt medieval, actualment encara es conserven nombrosos testimonis del recinte sobirà. Un espai delimitat per un perímetre de muralles i flanquejat per torres, a l’interior del qual es distribuirien els diferents edificis articulats entorn d’un pati central.
    • Entre aquests edificis destacaríem, d’una banda, la torre habitació, una construcció sòlida de dues plantes que reuniria diverses dependències: espais d’emmagatzematge, de residència o la torre de l’homenatge. I de l’altra, destacaríem l’església romànica de Santa Maria de Gardeny, edifici singular de gran devoció en el seu moment.

 

*Descobreix Lleida a www.turismedelleida.cat o adreceu-vos a l’Oficina de Turisme de Lleida (Major 31 – 973 700 319. Horaris: de dilluns a divendres de 10 h a 14 h i de 16 h a 19 h i diumenges i festius de 10 h a 13.30 h)

Guia de la ciutat: https://www.turismedelleida.cat/ca/assets/lleida-ciutat-guia-turistica-2022-cat.pdf

 

ALGUNES RECOMANACIONS

La Carmina, l’Antoni i la Divina ens suggereixen:

Ens fem un selfie/foto?

Carmina: és molt difícil triar-ne un de sol… Us en proposo dos: a la passarel·la del Liceu Escolar (zona Cappont) on es pot veure el riu i el castell; i l’altra, a peu d’escala del castell amb la Porta del Lleó i la Seu Vella.

Antoni: Una selfie simpàtica seria amb l’estàtua d’Indíbil i Mandoni. Una foto del campanar de la Seu Vella és el més identificatiu, però dins la Seu Vella us recomanaria una selfie des dels arcs del seu claustre, amb vistes a la ciutat, el curs del riu Segre i bona part de la Plana i l’horta de Lleida.

Divina: Sens dubte, al Castell del Turó de Gardeny.

No marxis sense fer un vermut…

Carmina: També és difícil escollir-ne un perquè a Lleida tenim espais per a cada cosa i segons l’època de l’any ve més de gust un o un altre… però farem un esforç…(riu) Per un esmorzar de forquilla, el bar restaurant Josep de la Quadra; per fer un vermut, a la Bodega Rovira, El Barri (antiga Casa Blasi) o Lo Marraco. I per dinar: Tòfol (cuina de mercat); Ferreruela (delicatessen km0); Cal Nenet (típic de brasa i caragols, a més és a l’horta, un espai que també val la pena conèixer).

Antoni: Per sortir a fer un vermut o unes tapes podeu anar a la Gramàtica del Vermut o als altres bars i restaurants propers situats entorn de l’Orfeó i la zona de vins del Centre Històric. Per fer una copa mentre gaudeixes d’un concert de música (jazz, moderna, autor…) et convidem a l’Espai Orfeó. Per gaudir d’un cap de setmana gastronòmic, no perdre’s l’Aplec del Caragol.

Divina: El Carrincló, on trobareu molt d’ambient, especialment els dissabtes.

Amb els més petits

Carmina: Tot el turó del castell, amb la Seu Vella i la Suda o Castell del Rei. O si coincideixen amb un dia que poden fer de templers al Castell de Gardeny ja serà inoblidable. I si volen natura, la mitjana o l’aiguabarreig.

Antoni: El mes de maig a Lleida. Omplim tots els caps de setmana disponibles, començant per la Fira de Titelles i continuant amb la Festa Major de Maig, la Festa de Moros i Cristians i el darrer cap de setmana l’Aplec del Caragol.

Divina: No marxeu de Lleida sense visitar La Sabateria, “considerada una les 10 llibreries més boniques del món” ni sense jugar en un dels molts parcs d’una ciutat amb moltes i variades propostes per a la canalla.

Consulteu horaris i disponibilitat als webs i telèfons.

Deixa el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.