Catherine Magnant: ‘La cultura és l’oxigen de la nostra forma de vida europea’

Catherine Magnant
Entrevista a la cap de polítiques culturals a la Comissió Europea
Revista ATENEUS 29

Text: Maite Guisado / Fotos: Arxiu Catherine Magnant

Actual directora adjunta i cap del departament de polítiques culturals de la Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea, anteriorment Catherine Magnant va ser cap del grup de treball de la Comissió de l’Any Europeu del Patrimoni Cultural 2018, que va tenir lloc en 37 països. Va començar la seva carrera a Moscou, on va crear la secció de Premsa i Informació de la Delegació de la Comissió Europea. De tornada a Brussel·les, va formar part de l’equip que preparava l’ampliació de la UE a l’Europa central i oriental. Després es va incorporar al servei de relacions externes de la UE, on va treballar per promoure els drets humans a tercers països. Més tard es va dedicar a les polítiques internes de la UE i va ser cap adjunta d’Unitat de Política Cultural i Innovació a la Direcció General d’Educació i Cultura, on treballava en l’economia creativa. Ciutadana francesa, Magnant és una exalumna de l’École Normale Supérieure de Saint-Cloud de París. També es va llicenciar en Relacions Internacionals i Llengües Eslaves per la Universitat de la Sorbona.

Com es pot potenciar el diàleg intercultural dins la Unió Europea?

Europa, la construcció europea, és per definició un projecte cultural i intercultural! En segon lloc, donem suport a nombrosos projectes de cooperació per enfortir els llaços culturals entre països de la UE a través de programes com Europa Creativa o iniciatives com els projectes d’agermanament de ciutats. També hem creat programes regionals que tenen com a objectiu estimular la cooperació entre les regions dins o frontereres de la UE, especialment a Ucraïna i els Balcans occidentals. Aquesta cooperació sovint es relaciona amb la cultura i el diàleg intercultural. Pensem també en Erasmus+, que permet els joves europeus de formar-se a l’estranger, però també, i sobretot, descobrir una altra cultura europea. En tornen canviats per sempre! També m’agradaria esmentar una nova acció, Culture Moves Europe, que pretén estimular aquests intercanvis culturals i donar suport a la mobilitat a Europa tot oferint beques de mobilitat a artistes i professionals de la cultura dels 40 països del programa Europa Creativa. Amb un pressupost de 21 milions d’euros, les beques de mobilitat es concedeixen a uns 7.000 artistes, professionals de la cultura i organitzacions per al període 2022-2025. Els artistes i professionals de la cultura poden provenir dels sectors de l’arquitectura, el patrimoni cultural, el disseny i l’estilisme, la traducció literària, la música, les arts escèniques i les arts visuals. Igualment, és important recordar que la UE ha ratificat la Convenció de la UNESCO de 2005 sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals. És l’única de les Convencions de Cultura de la UNESCO en què la UE és signatària com a part en la seva totalitat, a més de tots els estats membres de la UE individualment.

En una Europa diversa, però també global, hi ha més elements que ens uneixen o que ens separen?

La Unió Europea es va construir sobre els valors de llibertat, de democràcia, de pluralisme, de no discriminació, de tolerància, de justícia, de solidaritat i d’igualtat. Aquests valors formen part dels nostres fonaments i són la base d’una Unió unida en la diversitat. Per mi, la cultura és l’oxigen de la nostra forma de vida europea. Crea un sentiment de pertinença a un espai cultural comú. Ens ajuda a recordar el passat i imaginar el futur. És una font de força i cohesió. Les activitats culturals contribueixen a construir el capital social, és un ciment que reuneix i uneix comunitats. Estudis recents han demostrat que les activitats que impliquen directament els ciutadans, com ara la mobilitat a través d’Erasmus+ o activitats culturals, són molt més efectives a l’hora de fomentar el vincle emocional amb Europa i promoure el desenvolupament d’una identitat europea. La diversitat i la riquesa de la cultura a Europa, doncs, contribueixen a fomentar el sentiment de pertinença a la Unió Europea, tot celebrant la bellesa de les nostres diferències.

A Catalunya hi ha una forta tradició d’associacionisme, de centres d’iniciativa popular que són promotors i difusors de cultura, sovint al marge de les institucions. Quin paper tenen aquestes entitats en el marc europeu?

Les iniciatives populars aporten una contribució essencial a la riquesa i la diversitat de la cultura europea. La Unió Europea reconeix la importància de la diversitat cultural i té diverses iniciatives per donar-hi suport, com ara el finançament de projectes i programes culturals que promoguin els intercanvis, la mobilitat, la igualtat, la comprensió mútua i el diàleg intercultural. Els centres d’iniciativa popular poden ser importants vivers de l’energia col·laborativa i participativa de la societat, i també laboratoris de creació, diàleg i diversitat. Aquest aspecte és molt important en el món contemporani, cada cop més modelat per les interaccions digitals. En aquest sentit, les organitzacions de base, arrelades en escenaris culturals concrets, són experiències vives de pràctiques i visions representatives de cultures i identitats específiques.

La cultura és essencial per obtenir un sentit crític de les persones i això comença en l’educació. S’hi presta prou atenció?

Voldria subratllar la importància que les polítiques educatives, en un nombre creixent de països, donen a l’art i la cultura. Aquest fenomen va acompanyat de l’aparició en l’àmbit educatiu de nous actors: els artistes, els mediadors de l’art i la cultura, i les institucions artístiques i culturals. L’aparent consens al voltant d’aquest paper educatiu de l’art i la cultura sembla ara evident, per la qual cosa acabem oblidant que és molt recent i fràgil. Aquests fets i observacions plantegen diverses preguntes. És necessari i legítim preguntar-se per què l’art i la cultura estan avui investits d’una eminent missió educativa. La desigualtat social, que és un obstacle per a la democratització, també es tradueix en desigualtat cultural: i correspon a les escoles reduir aquesta distància. Entre els objectius assignats a les activitats artístiques i culturals, es destaquen els que afecten la formació de la persona i del ciutadà en la seva individualitat, llurs qualitats personals centrals adquireixen un primer pla. L’art i els artistes semblen tenir un paper essencial en la construcció de l’autoestima i la confiança en un mateix, per tal de perfeccionar i afinar el sentit crític dels ciutadans, i això des de ben petits.

Hi haurà mai un canvi de mentalitat dels polítics perquè prioritzin la cultura com es mereix?

 La cultura no sempre és reconeguda adequadament per totes les aportacions que fa a la societat. Per mobilitzar els responsables polítics sobre la seva importància, una de les eines de què disposem són les dades tangibles. A la Unió Europea, la contribució econòmica dels sectors cultural i creatiu és substancial —al voltant del 4% del PIB de la Unió— i fins i tot superior a la de molts altres sectors punters. El 2021, 7,4 milions de persones tenien feina en el camp cultural a Europa, cosa que representa el 3,7% de l’ocupació total de la UE. La cultura compta, i la nostra tasca és potenciar el sector perquè trobi el lloc que es mereix a l’agenda política dels estats membres i de la Unió Europea.

Moltes vegades el diàleg intercultural es deu a iniciatives privades, posem per exemple residències artístiques, festivals internacionals de teatre, de música, de dansa, on podem conèixer el que es fa fora i exportar la nostra creativitat. És tan difícil que aquest intercanvi vingui dels estats?

 No estic segura que els intercanvis interculturals provinguin només d’iniciatives privades. La Unió Europea, per exemple, posa les bases de les polítiques culturals que pretenen estimular aquest diàleg intercultural. Això s’il·lustra a diversos àmbits, i es fan col·laboracions entre diversos actors, públics, privats, associatius, per citar-ne uns quants. La Comissió també s’esforça per estimular els intercanvis entre les diferents administracions públiques, i això de manera intersectorial, treballant per exemple amb els ministeris d’Educació, Cultura o consorcis de representació de la societat civil. La Comissió també dona suport a les iniciatives públiques en l’àmbit local per estimular la influència cultural d’una regió o d’una ciutat, en particular donant suport financer a les autoritats locals i regionals. De fet, les regions i les ciutats es poden beneficiar del finançament de nombrosos programes de la UE, que també donen suport a la cultura en el desenvolupament regional. La Comissió també col·labora amb les autoritats nacionals, regionals i municipals, i també amb les organitzacions internacionals competents, per tal de difondre les bones pràctiques en l’àmbit de la cultura i el desenvolupament regional. Però tot això també es fa més enllà del continent europeu! La UE està compromesa a promoure la diversitat cultural d’Europa en les seves relacions internacionals, essent també signatària de la Convenció de la UNESCO del 2005 sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals, que constitueix la principal legislació en l’àmbit dels intercanvis culturals en l’escena internacional. A més, i des del 2007, la promoció de la cultura com a element essencial de les relacions internacionals de la UE és un dels tres objectius principals de l’Agenda Europea de la Cultura.

Quin és el teu proper repte en polítiques culturals?

L’àmbit en què espero que algun dia puguem avançar és el de les condicions laborals dels artistes a Europa i el seu estatus. Les seves condicions laborals ja eren precàries abans de la pandèmia i el confinament les va debilitar encara més. Diversos estats europeus han adoptat recentment reformes relatives a les condicions de treball, formació, desenvolupament i reciclatge professional dels artistes, on s’ha establert un estatus per a artistes, com Portugal i, recentment, Espanya. En l’àmbit europeu, malgrat les limitades competències de la Unió Europea en àmbits com la cultura o la seguretat social, veiem l’aparició d’una voluntat política d’afrontar els reptes vinculats a les condicions laborals dels artistes i d’obtenir resultats tangibles. El Parlament Europeu s’ha ocupat d’aquesta qüestió i estem esperant amb impaciència les seves propostes. De fet, ja hem treballat molt en aquesta qüestió. El 2020 vam començar amb un estudi sobre les condicions laborals dels artistes i professionals de les indústries creatives a Europa. Posteriorment, l’any 2021, es va establir un diàleg titulat Veus de la Cultura (Voices of Cultures) sobre aquest tema amb la societat civil, després un grup de treball (Open Method of Cooperation, OMC) format per diversos experts sorgits dels ministeris de Cultura i Ocupació i/o Afers Socials dels estats membres. Aquests experts faran les seves recomanacions aquest estiu. També cooperem amb la UNESCO i l’Organització Internacional del Treball en aquesta qüestió, perquè aquest repte és global.