Elena Ferré, presidenta del Retiro: “El Retiro ha estat el gran pulmó de Sitges cultural i socialment”

Un any després del que hauria d’haver estat la commemoració del 150è aniversari de la Societat Recreativa El Retiro de Sitges, els socis i sòcies de l’ateneu han decidit tirar endavant la celebració en un moment en que les mesures de seguretat per la COVID-19 s’han relaxat. Parlem amb Elena Ferré, presidenta del Retiro, per conèixer una mica més els actes que ha dut i durà a terme l’entitat enguany, la seva història i els seus reptes de futur.

Com ha estat la celebració del 150è aniversari?

Els actes s’haurien hagut de fer l’1 de novembre del 2020, però ho vam suspendre degut a les restriccions, que es van enfortir. No ha estat fins ara, al juliol, que ens hem atrevit a fer-ho.

Vam començar la celebració amb un acte institucional, on hi va haver una conferència, a càrrec de Cronista Oficial de la Vila, Joan Yll; el passi d’un reportatge audiovisual i una actuació musical molt especial, la interpretació de la sardana del 150è aniversari del Retiro, que va ser un regal.

El dia 17 de juliol vam presentar el llibre “El Retiro. 150 anys de vida sitgetana. 1870 – 2020”, amb el qual hem estat tres anys treballant-hi. Tenim prevista, també, una exposició commemorativa a l’edifici Miramar, que inaugurarem a finals d’octubre. La resta d’actes que teníem previstos estan en stand by, ja que amb to no hem pogut assajar. Esperarem, doncs, fins l’any que ve per presentar-los.

Com ho esteu vivint tot plegat?

La veritat és que ens ha partit una mica pel mig; ens ha perjudicat. L’altre dia vam celebrar l’acte amb molta il·lusió i molt d’èxit, i volíem fer, entre d’altres, un gran ball, com és tradició al Retiro, però per fer-ho a mig gas, preferim esperar.

Hi ha alguna anècdota d’aquests 150 anys que vulguis compartir?

Globalment, El Retiro ha estat el gran pulmó de Sitges, cultural i socialment parlant. Penso que la rivalitat del nostre ateneu amb El Casino Prado al llarg dels anys ha fet que Sitges sigui on és en aquest sentit. La història de les dues entitats ha estat el reflex del dia a dia al poble, i fins i tot de la vida política. A Sitges no s’entén cap celebració sense la complicitat de les dues entitats.

Als anys 20 i als 30 ser president d’El Retiro volia dir ser alcalde del poble. De fet, els ajuntaments s’anaven tornant entre presidents d’El Prado i El Retiro. En definitiva, sempre han estat les entitats motor de la vida quotidiana i cultural.

En el nostre cas, la música és el pal de paller d’El Retiro. Hem tingut corals, mestres, bandes, grups; música en tots els seus vessants. Per altra banda, el fil conductor de l’entitat també ha estat el carnaval, i les caramelles.

Parles dels dos ateneus de Sitges com a rivals o com a còmplices?

El Retiro i el Prado tenen una rivalitat ben entesa, tenim els mateixos maldecaps.

Quins són els reptes de futur de l’ateneu?

El repte més important és adequar l’entitat a la vida moderna i a la gent jove. Penso que s’ha perdut el sentit de pertànyer a una entitat. El repte és captivar a noves generacions cap a noves activitats o el que ells decideixin. Si no som capaços d’adaptar-nos, tindrem un problema. Tenim joves que pensen diferent als grans per això els hem de donar carta lliure per actuar.

Què és, per tu, un Ateneu?

Per mi un ateneu és un lloc de trobada, on les persones que hi formen part es poden expressar, cadascú amb la seva vessant, sigui la que sigui. Un punt de trobada, d’unió, de sentiment. On sents l’orgull de pertànyer en una cosa que et sents teva. Un ateneu és un sentiment.