Entrevista a Ramon Vidal, president de l’Ateneu Terrassenc: “Avui en dia l’ateneu s’endinsa encara més al repte de formar lliurepensadors”

Entrevista a Ramon Vidal, president de l’Ateneu Terrassenc: “Avui en dia l’ateneu s’endinsa encara més al repte de formar lliurepensadors”

Els ateneus, patrimoni cultural i històric del nostre país, són la força de les persones que formen part d’elles. Es per això que el passat mes de maig vam iniciar una sèrie de entrevistes per conèixer aquelles entitats que aquests 2021 celebren els seus aniversaris. Aquest es el cas de l’Ateneu Terrassenc, que enguany ha celebrat vint-i-cinc anys de la seva refundació. Parlem amb en Ramon Vidal, president de l’entitat.

 

Com heu celebrat l’aniversari?

Vam començar amb un concert gratuït de música il·lustrada en el Segle de les Llums, a càrrec del grup Camerata Ègara. Sovint, intentem fer activitats culturals gratuïtes per al públic, ja que no volem que la cultura tingui cost per a ningú. La celebració va seguir amb una conferència del President d’Honor, Josep Puy, sobre els orígens de l’Ateneu Terrassenc; un acte commemoratiu del 25è aniversari, en el qual vam fer un homenatge a la nostra Sòcia d’Honor, la senyora Assumpta Roset, per la seva implicació a l’entitat, i al Sr. Joan Casals i Clotet , al qual vam entregar el guardó d’ateneista d’honor per la seva implicació a la cultura en general i a la ciutat en particular, i també vam fer una ofrena floral al monòlit del nostre fundador. També hem pogut seguir gaudint de la temporada de jazz i, fins i tot, el cineasta Toni Verdaguer ens ha cedit la seva col·lecció per a la Filmoteca de l’Ateneu.

 

Què destacaríeu d’aquests 25 anys d’història?

Sempre hem tingut un ateneu que ha anat canviant segons qui el presidia, però sempre seguint una línia ascendent. L’últim president, en Josep Corominas, tenia una visió més oberta i eclèctica. Per altra banda, hem hagut de canviar de local tres vegades, cosa que ens ha permès ampliar activitats. Ara mateix, dimarts i dijous, fem activitats diverses per al públic, com tallers i xerrades, i tenim també quatre corals assajant a les nostres sales.

 

Quin diries que ha estat el paper del vostre ateneu al territori?

El paper és el mateix paper que fan tots els ateneus. Des dels inicis, el propòsit de l’ateneu ha estat aportar cultura al poble; la il·lustració és la base per al progrés de la societat. Al principi funcionaven com a escoles pels nens, i l’Ateneu Terrassenc tenia, a més, tallers per a adults dissabtes a la tarda i diumenges, quan aquests no treballaven.

Avui en dia ja no es necessiten més classes per als nens. És llavors quan l’ateneu s’endinsa encara més al repte de formar lliurepensadors. Organitzem conferències i taules rodones per a inspirar sentit crític, més enllà del que surt a TV, on et donen una notícia i, abans que l’hagis pogut digerir, ja han passat a la següent. Nosaltres intentem aportar contingut cultural i permetre que la gent es dediqui a pensar.

 

Enguany, celebreu la refundació de l’ateneu, però realment parlem d’una entitat amb molts més anys d’història. Quins valors i inquietuds de l’Ateneu Terrassenc original s’han mantingut en aquesta nova etapa?

Fa 142 anys que hi és l’Ateneu Terrassenc. El 1878 va néixer com a Ateneu Lliure encara que no va ser fins al 1879 que va tenir l’autorització amb el nom de “Ateneo Terrasense”, però finalment va haver de tancar per problemes, més que econòmics, polítics entre els de dretes i esquerres. L’any 1996 va reobrir fruit d’una persona que va decidir recuperar-lo i, amb la cessió del local on som ara per part de l’ajuntament, vam poder ampliar les activitats.

Renovació hi ha hagut, perquè ja no hi ha la necessitat de donar cultura popular al poble; això ja està en marxa i tenen les seves pròpies colles. El que sí que hem heretat del primer ateneu han estat les corals i els premis literaris. L’any 1890 es va organitzar el primer certamen literari a la ciutat. Al jurat hi figuraven personatges com Àngel Guimerà i entre els autors premiats hi havia Apel·les Mestres.

 

Què és per tu un ateneu?

Feina. Essencialment, és això. Per una banda, hi ha feina, però la fas de gust, i per l’altra, hi ha la inquietud de facilitar als altres la pròpia presa de decisions a través del lliurepensament.

Tots els grups de l’ateneu aprenen a conviure i entre tots es van reforçant mútuament. Tothom té ganes que allò funcioni i tiri endavant. Com a anècdota podria dir-vos que ara mateix tenim una sòcia de 105 anys o que en tot l’ateneu no hem tingut cap baixa per COVID; suposo que tots estan feliços i això ajuda.

Deixa el teu comentari