Què és la Plataforma per la Llengua?

Òscar Escuder,
President de la Plataforma per la Llengua

La Plataforma per la Llengua (PL) és una ONG. Nosaltres l’anomenem l’ONG del català, mitjançant la qual intentem que el català acabi essent una llengua normal i els seus parlants tinguin els mateixos drets que els parlants de llengües de dimensions semblants en el context de països democràtics i civilitzats. Moltes vegades se’ns intenta fer creure que el català és una llengua petita, i no ho és, és una llengua mitjana. Té deu milions de parlants, i això en el context de la Unió Europea vol dir que hi ha onze llengües oficials amb menys parlants que el català. Si mirem el context de les llengües del món, el català es mou entre les posicions 70 i 100 de 6.000 llengües totals a tot el planeta. Fins on nosaltres sabem, som l’ONG dedicada estrictament a una llengua més gran d’Europa.

En quin àmbit de la societat el català està més debilitat?
Hi ha dos àmbits on estem particularment malament: la justícia i el cinema. Dos clàssics. En general, podríem dir que els àmbits on l’Estat espanyol i el francès tenen més força, més capacitat d’actuació i de posar traves, és allà on la nostra llengua està pitjor. I als àmbits on no tenen tant de marge de maniobra (que en tenen a tot arreu), és on la tenim millor. Per exemple, en l’ús del català a internet estem molt per sobre del que ens tocaria per nombre d’habitants o de parlants. Hi ha una dada interessant, com és un mètode que serveix per assignar a cada llengua la magnitud que li pertoca en funció del seu mercat socioeconòmic. Segons aquest índex, el català se situa en la posició 27 del món, de les 6.000 llengües. Per tant, som més forts econòmicament que demogràficament, si ho volem veure així.

En què ens pot ser útil a les nostres entitats la PL?
Sobretot, que els ateneus tinguin molt clar que si tenen qualsevol dubte lingüístic, o qualsevol cosa relacionada amb la nostra llengua en la qual creguin que podem col·laborar, que no siguin tímids i que s’adrecin a nosaltres. Nosaltres podem ser molt útils en tot el que pot ser un servei d’assessorament lingüístic i de queixes. Són consultes que responem encantats i sense cap cost. També intentem ajudar quan sorgeixen problemes lingüístics amb empreses o entitats dependents de l’Estat o d’administracions autonòmiques, i també en l’àmbit jurídic dins l’àmbit de llengua catalana.

Col·laboreu amb altres entitats d’àmbit lingüístic, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística?
I tant! Col·laborem amb temes com les parelles lingüístiques, per dir-te un exemple. Fixeu-vos que si ja establim sinergies amb entitats a escala internacional, què no hem de fer amb la gent de casa? A banda del Consorci, també som a altres entitats com Som Escola, i fem molt treball en equip. Ara que tenim la sort de tenir tres governs autonòmics que, com a mínim no són hostils a la llengua (Catalunya, País Valencià i Illes), podem dir que tenim bon tracte amb aquestes tres administracions.

Per tant, no us cenyiu només al Principat de Catalunya, oi?
Exacte, nosaltres treballem tot el domini lingüístic, inclòs l’Alguer. Allà tenim una delegació permanent, amb un grup de gent treballant-hi. I vam contribuir al fet que el maig passat, quan es va reformar la llei d’ensenyament de Sardenya, s’inclogués el català amb els mateixos drets que el sard, una llengua que és habitual i pròpia a la resta de l’illa. Per tant, als joves algueresos probablement se’ls ensenyarà regladament català en l’ensenyament primari per primer cop a la història. La llei s’aplicarà, si dona temps, a partir del pròxim curs escolar. Si això és així, hi haurà més ensenyament de català a l’Alguer, que no pas a la Catalunya Nord, excepte a les xarxes d’escola on es fa, i a la Franja de Ponent, on la presència del català com a matèria dins l’ensenyament reglat és zero. I això, malgrat la continuïtat geogràfica d’aquests territoris, contraposadament a l’aïllament geogràfic de l’Alguer.

Aquesta setmana heu presentat la campanya Stop Catalanofòbia.
Sí, aquesta campanya té un doble objectiu. Per una banda conscienciar la població dels nostres drets, com és el de poder-nos adreçar a les administracions de l’Estat o autonòmiques en català, i la seva obligació d’entendre’ns. I no sempre passa. Ens consten casos de discriminacions greus on no s’ha ofert el servei, s’ha insultat, vexat, o fins i tot algun cas d’agressió física per demanar de ser tractat en català. I per una altra, demanar a les administracions que actuïn en conseqüència i evitin que això passi. Això és responsabilitat seva, ja que no pot ser que t’adrecis en català a un policia nacional, i pel sol fet de fer-ho en aquesta llengua no et facin el servei que demanes, com ara renovar-te el DNI. Tenim constància de fins i tot un ciutadà que va rebre una multa de 60€ per adreçar-se en català a un guàrdia civil a l’aeroport. Pot fer riure, però és absolutament veritat. Entre administracions i empreses tenim recollits al voltant de set-cents casos. Això és el que tenim registrat, però el pitjor de tot és quan nosaltres entrem en aquests llocs i ja parlem directament en castellà per no tenir problemes. O gent que ho considera un detall menor, i ni tan sols es planteja denunciar.

Aquests casos que recolliu tenen algun recorregut posterior?
Intentem fer-ne un seguiment, però no sempre queda clar què els acaba passant als policies, funcionaris, o qui sigui l’infractor. Però, en general, les sancions que els cauen són molt minses. Demanem als governs que actuïn cadascun en l’àmbit de les seves competències. I no parlo de casos aïllats, són coses que estan passant ara mateix, de manera continuada.