Història d’un procés

Antoni Pérez Valls
Vicepresident de l’ACPO

L’Associació Cultural Plataforma Odèon va néixer l’any 1999 amb l’objectiu de salvar l’Odèon, edifici emblemàtic de Canet, per la seva història, per la seva arquitectura i activitat. Coincidint amb l’Any Europeu del Patrimoni Cultural, que se celebra aquest any, la Diputació de Barcelona ha destinat 23.586.642,43€ a preservar el patrimoni arquitectònic de la demarcació. D’aquests 23 milions, l’Ajuntament de Canet ha aconseguit 200.000€ per a la rehabilitació de l’Odèon. Aquesta és la inversió més important feta per la diputació de Barcelona en un sol any, en actuacions del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).

L’any 2000 avançava i obria les portes d’un nou segle ple d’esperances i il·lusions. A Canet, l’edifici de la cooperativa La Unió, fruit de la fusió de dues de les cooperatives més antigues de l’Estat espanyol i construït amb projecte de l’arquitecte gironí Rafael Masó i Valentí, estava sumit en l’abandonament. La planta baixa, amb unes voltes catalanes i uns finestrals, que donaven a la plaça Colomer i que altre temps havien donat aixopluc a la botiga de la cooperativa, ara en donaven a un Condis, oferia un aspecte més aviat tronat, i a la planta superior, on hi havia la sala teatre, que va ser el local social dels socis, ara era habitat pels coloms.

Per acabar-ho d’adobar tot, l’edifici era propietat d’una altra cooperativa, Eroski-Consum València (que ara no explicaré perquè seria massa llarg). L’Ajuntament de Canet de Mar tenia, des de feia temps, llogada la planta superior, on hi havia el teatre. Però no estava al corrent del pagament del lloguer.

Al llarg dels anys l’edifici de la cooperativa, a part de contribuir a l’economia dels seus socis, va contribuir en la vida social del poble. Després de la Guerra Civil va fer les funcions d’església fins ben entrats els anys quaranta del segle passat. Molts canetencs/es van ser-hi batejats i d’altres s’hi van casar. També hi va haver una sala de cinema. El Cine de Dalt o l’Odèon Cinema.

Més cap aquí, als setanta, la junta de la cooperativa La Unió va deixar la sala de l’Odèon (en aquell moment en desús) a un grup de joves que, amb el benefici del bar de les Sis Hores de Cançó, va posar en funcionament el bar i el teatre. Això, sumat a l’arribada de la companyia de teatre Els Comediants i Elèctrica Dharma, obriria la porta a una etapa culturalment intensa que va traspassar l’àmbit local. Aquesta etapa va durar fins ben entrada la dècada dels vuitanta.

Però… tornem a l’any 2000. Si l’edifici de la cooperativa (l’Odèon) oferia un aspecte llastimós, la vida cultural del poble també ho era: ja no quedaven edificis on fer-hi res, els cinemes havien tancat, els locals d’oci també. Va ser llavors quan va néixer l’Associació Cultural Plataforma Odèon (ACPO). Amb uns objectius clars: 1, recuperar l’edifici per al poble, i 2, activar la vida cultural del poble.

El segon va ser relativament fàcil, perquè en poc temps l’associació ja organitzava, on podia, concerts, espectacles infantils, xerrades, cinema, cinema a la fresca, trobades amb col·lectius de migrants, sortides per l’entorn per promoure l’ecologisme i la sostenibilitat.

Però, el primer. Ai… el primer!! Divuit anys ha costat veure la llum al final del túnel.

Per començar, com ja us he dit, l’Odèon era d’Eroski-Consum València i a causa de la falta de pagament del lloguer per part de l’Ajuntament, els dos estaven en litigi. L’ACPO va tenir un paper fonamental en aquesta etapa, perquè va aconseguir fer de mitjancer entre els dos, portant-los al terreny polític i aconseguint que sortissin dels jutjats.

Gràcies a això, l’any 2002, l’Ajuntament de Canet de Mar va comprar l’edifici a bon preu i amb un finançament molt bo.

Però com que la recuperació implica rehabilitació, l’objectiu no hi era, i l’Ajuntament continuava sota la pressió de l’ACPO. Van haver de passar cinc anys més per veure com s’elaborava el projecte de rehabilitació i comencessin les obres el febrer de 2007.

Les obres van arrencar malgrat les dificultats econòmiques, ja que no es tenien tots els diners i es va haver de partir la seva execució en fases, però començava la part A de la primera fase. Mentre es realitzava aquesta fase, el compromís era buscar finançament, ara era qüestió de temps. El més important era que ja havia començat.

Al cap de nou mesos d’haver començat les obres, el dia 21 de novembre de 2007, va passar un desgraciat accident, en el qual va morir un treballador per culpa del col·lapse d’un arc. Això va paralitzar l’obra amb l’agreujant que, per prescripció dels tècnics i els bombers, varen començar a enderrocar l’edifici amb l’objectiu de no deixar res en peu.

Un cop més, l’ACPO va ser decisiva, aconseguint aturar l’enderroc amb un informe del Dr. Robert Brufau. A l’aturada de l’obra s’hi va afegir la crisi econòmica i la falta de voluntat política —que, ara que ha sortit el tema, en el transcurs de tots aquests anys, la voluntat de tirar endavant amb el projecte Odèon per part dels diferents consistoris, no havia estat sobrera.

Després de l’accident l’obra va restar parada cinc anys més, només en quedava la part de la planta baixa, una planta coberta amb volta catalana, envoltada amb una tanca de xapa galvanitzada, una veritable imatge de ruïna, de la qual sobresortia una paret més alta on hi havia un ventilador d’un antic extractor, que els dies de vent voltava. Alguns membres de l’associació quan el veien voltar deien: «Encara respira, encara viu».

Amb la pressió contínua de l’ACPO i malgrat que la voluntat política era poca, uns pocs regidors juntament amb tècnics de l’Ajuntament van aconseguir una subvenció dels Fons Europeus FEDER per poder consolidar el que quedava de l’edifici i poder retirar la tanca galvanitzada i poder fer ús de les voltes. De seguida l’ACPO hi va organitzar concerts, cinema, vermuts musicals. Altres associacions també en van començar a fer ús. A partir d’aquí i amb l’últim canvi de consistori, la rehabilitació de l’edifici de la cooperativa ha fet un gir de 180 graus. Avui dia, s’ha recuperat la volumetria de la primera planta, s’ha elaborat un nou projecte adequat al nou codi tècnic i està a punt de sortir la licitació de la totalitat de l’obra.

Malgrat les dificultats, gràcies a uns quants canetencs/es, i l’Ajuntament, s’ha fet possible que l’Odèon vagi endavant.

Però gràcies sobretot a l’ACPO, que amb la seva resiliència ha fet possible que es vegi la llum al final del túnel.