Amen Sam: Nosaltres som


Què és?

El cicle ‘Amen Sam, sobre cultura del poble gitano’ és un projecte comunitari organitzat per la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) amb la col·laboració de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGiC) i el Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Entre els mesos de setembre i desembre de 2021, el cicle es va dur a terme per primera vegada a 11 ateneus federats, en els quals es van programar 37 activitats relacionades amb la cultura gitana: tallers, concerts, xerrades i cinefòrums.

Donat l’èxit d’aquest projecte en la seva primera edició, durant l’any 2022 s’ha organitzat de la 2a edició del cicle Amen Sam.

2a edició acostant la cultura gitana als ateneus:

Consulteu el calendari complert d’activitats d’aquest 2022: CALENDARI AMEN SAM 2022.

Objectius del projecte:

La FAC vol contribuir a superar els estereotips que la societat occidental ha anat construint al voltant del poble gitano, integrant-los a la vida quotidiana de l’ateneisme i, per tant, de l’associacionisme català. Però també fomentar la participació dels socis dels ateneus, fent-los interactuar a través de la logística de les activitats que es programin i en l’assistència als actes.

El programa de l’Amen Sam (“Nosaltres Som”, en llengua romaní) inclou un seguit d’activitats tant diverses com concerts; tallers de percussió flamenca, de rumba catalana i de cuina; una exposició, cinefòrums i xerrades sobre Porrajmos (l’holocaust gitano); xerrades sobre la dona gitana i el feminisme romaní, i una exposició que tracta diversos aspectes del poble gitano, com la seva història, el seus símbols, l’idioma, l’art, la música l’educació, la discriminació i les persones gitanes conegudes.

Activitats:

XERRADES

Història del poble gitano

En aquesta conferència es tractaran les raons per determinar l’origen del poble gitano, la gran diàspora: l’arribada a Europa. Es tractaran temes com la Walachia i l’esclavitud, o les polítiques en contra del poble gitano a Europa abans de l’entrada a la Península. A més, també es tracta l’arribada a la península: Paio i gitano, l’origen del terme, la llengua Romaní, la gran batuda i les polítiques assimilacionistes. L’objectiu de les xerrades és fer un recorregut per la història per conèixer l’ètnia gitana avui, trencar estereotips i aconseguir noves fites en el camí per l’equitat.

Porrajmos - Holocaust Gitano

Xerrada per explicar com va ser el genocidi nazi del poble gitano abans del 1933, sota el règim de l’Alemanya Nazi i els països ocupats (Romania, Hongria, Iugoslàvia, Països Bàltics, etc.), i la posterior situació que van patir un cop finalitzda la Segona Guerra Mundial.

Feminisme Romaní

Una oportunitat per a la desconstrucció de l’imaginari social de les dones gitanes, que les ha estereotipat des del segle XVI, així com un repàs al recorregut històric dels moviments i activisme de les dones gitanes invibilizades pel persistent antigitanisme de gènere.

TALLERS

Taller de cuina gitana

El taller consisteix en l’elaboració d’una recepta de cuina gitana. Durant el procés, el tallerista fa una petita contextualització històrica de la recepta en concret. Les persones assistents podran participar en l’elaboració de la recepta i, al final, es farà una degustació del plat preparat.

Taller rumba catalana

Història de la guitarra a la Rumba Catalana i introducció a la pràctica dels acords i notes. El taller està dirigit tant a participants amb un mínim d’experiència en l’art de la guitarra, com a persones sense coneixements musicals que vulguin aprendre sobre l’evolució d’aquest estil.

Taller de percussió flamenca

Introducció de la caixa en el flamenc i explicació sobre els diferents patrons de la caixa flamenca. El taller estarà impartit per un músic professional d’origen gitano especialista en instruments de percussió.

Taller feminisme romaní

Aquest taller tractarà les temàtiques del feminisme i antigitanisme romaní, que consistirà en una taula rodona amb diferents convidades i ponents també discriminats. Es tractaran diferents dimensions a través de dinàmiques i s’acabarà amb una ronda de preguntes i un posterior debat.

CONCERTS

Els 4 de la Cera

Creat el 2011, Els 4 de la Cera són quatre músics descendents d’alguns dels rumberos que van donar a conèixer la Rumba Catalana. Des del barri de la Cera (Raval), l’Antonio Giménez “Cocho”, a la veu, fill d’Antonio de Els chavos; en Jack Tarradellas, a la guitarra, fill de Johnny Tarradellas del grup Chipén; en Chiqui Amaya, a la veu i la guitarra, fill de Pepe de Los Amaya, i l’Alex Fajardo, nebot de “Chacho” (el qual va formar part del triumvirat de la rumba catalana al costat de Peret i el Pescaílla), a la percussió, porten rumba fresca de la vella escola amb sabor llatí i un toc modern als seus concerts. Són un grup que disposen d’una gran instrumentació incloent metalls, bateria, pianos, congues etc. Actualment el grup aposta per la puresa de la rumba catalana en els seus principis (Guitarres, Bongo i Palmas).

Colors de Rumba

El grup musical Colors de rumba és la trobada de dos músics de Lleida: Toni Pallejà, a la guitarra i la veu i l’Oriol Farré, a la percussió. Amb el flamenc com a nexe comú, busquen en les seves arrels l’expressió i el “duende”, per compartir la inspiració i l’essència d’un mateix sentir.

EXPOSICIONS

Com tu

Els gitanos són persones com tu. La comunitat gitana és una minoria cultural. Les persones gitanes tenen una cultura diferent i això és compatible amb ser ciutadans iguals, com tu. Però ves per on, hi ha persones que els fa nosa els gitanos i no són ben rebuts. Coneixem de debò els gitanos? És l’hora d’aprendre la història i la cultura del poble gitano, amb tots els seus valors positius.

Feminisme Romaní

S’exposa la realitat de la vida i situació de la dona gitana en la mateixa comunitat. L’exposició té la voluntat d’explicar històricament la situació de la dona gitana a través del temps, els inicis de l’activisme feminista en la comunitat i l’intent de desestigmatitzar els estereotips generats socialment.

Porrajmos, el genocidi nazi del poble gitano

Sobre la cruesa de l’anihilació massiva del poble romaní durant el règim nazi, sovint oblidada i desplaçada en la memòria històrica global. L’exposició fa un recorregut explicatiu començant per un context històric de la situació, fins als tractes que patia la raça gitana en els camps. L’exposició va acompanyada de fotografies reals que relaten la cruesa i duresa dels camps.

CINEFÒRUM

Projecció del documental: ‘Samudaripen, El holocausto olvidado’
La temàtica tracta sobre el Porrajmos, l’anihilació massiva dels gitanos o poble romaní per part del règim nazi durant la Segona Guerra Mundial.

Descripció del documental: Un grup de joves de l’entitat ‘Voces Gitanas’ van viatjar a Polònia l’any 2014 per commemorar el 70è aniversari de l’aniquilació del camp de concentració d’Auschwitz. A partir d’aquesta visita, juntament amb joves gitanos de tota Europa, van poder parlar amb un dels supervivents del Samudaripen, tal com es coneix l’holocaust gitano, i van poder conèixer més en profunditat la seva història.  El documental s’acosta a la memòria històrica del poble gitano en aquell període tan fosc de la història de la humanitat.
Posteriorment, hi haurà un debat per a comentar alguns dels aspectes i idees que tracta el documental. La xerrada anirà a càrrec d’una persona lligada al projecte i a
la FAGIC.

Vídeo resum de l’Amen Sam 2021: