Marc Melillas: ‘Els ateneus tenen molt valor a l’hora d’evitar que l’humanisme es perdi davant els bits’

Marc Melillas
Conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local (XAL)
Revista ATENEUS 29

Text: Víctor Porres / Fotos: Xavi Gómez

Marc Melillas fa més de 30 anys que és en el món de la premsa local, la major part vinculat a la XAL, en diferents etapes. Va iniciar-se com a director d’informatius a Ràdio Argentona, director de Televisió de Badalona i coordinador de la televisió del districte Clot-Sant Martí per a BTV, des d’on va participar activament en la posada en marxa del Circuit de Televisions Locals.

Participes o has format part en el passat d’alguna associació cultural?

 Les associacions culturals a les que he estat vinculat són els que estan a l’àmbit on jo he viscut molts anys, que és Argentona. Vaig estar al casal participant al grup de muntanya i també en altres activitats de l’entitat, però, des que estic a Barcelona, doncs ja no. D’altra banda, la meva carrera professional està molt vinculada als mitjans de comunicació local i, per exemple, Ràdio Argentona neix d’un d’aquests espais que, en el principi de la democràcia, formaven part de l’esclat de tota l’activitat social, cultural i esportiva, que és molt rica i, segurament, és una de les raons per les quals avui també em dedico a la comunicació local. Tant a Ràdio Argentona com després a la Televisió de Mataró i la Televisió de Badalona, vaig viure el moviment pro legalització de les televisions locals. La realitat de la televisió local està molt imbricada, de fet, amb tot l’associacionisme, és a dir, no deixen de ser un amplificador de tota l’activitat social, cultural i esportiva que es produeix en el territori.

Cal reivindicar el paper dels mitjans de proximitat més enllà de ser una pedrera per als periodistes que volen treballar als mitjans nacionals?

Jo penso que això ja és una idea del passat. Quan havia la consolidació de tot el que és l’actual mapa comunicatiu, és lògic que els mitjans locals actuessin de pedrera de molta gent que després, quan es va constituir TV3 ó Catalunya Ràdio, o altres mitjans de major dimensió, anaven molt buscats perquè es requerien professionals amb cert coneixement en processos com l’enregistrament i l’edició de vídeos i, evidentment, a partir d’aquí es va anar professionalitzant tota l’estructura. Però també es va anar consolidant amb el temps tota una xarxa de televisions locals en el territori on hi ha molts professionals que la seva aspiració està en fer bona feina en el mitjà local, que també té uns avantatges tant per la vinculació que tens en aquell municipi com en la qualitat de vida que a vegades pots tenir treballant en l’àmbit local. I, alhora, és el periodisme més arriscat perquè, en la mesura que vas ampliant el focus, els marges i els matisos també són més grans, però, quan baixes molt a la realitat, et requereix un nivell d’exigència molt alt -el que també és una motivació- perquè estàs participant d’una forma directa en la vida de tot el poble o ciutat.

©Xavi Gómez

‘L’OTT és un salt de model en què el ciutadà està al mig’

Quan hi ha un succés, moltes vegades el mitjà local arriba abans que ningú perquè està a prop, però la gent interessada busca la notícia a la premsa local o se’n refia més d’un mitjà d’àmbit nacional com a primera font d’informació?

Ara estem en un moment de canvis molt grans perquè tot el tema de la digitalització esta alterant una mica totes les lògiques i tot els hàbits de consum de la ciutadania a l’hora d’informar-se i d’entretenir-se. Això ha sigut un procés progressiu, però diguem-ne que els canvis cada cop són més accelerats. Quan passa alguna cosa, qui millor pot informar perquè és el que ho té més a prop és el mitjà de comunicació local. Degut a la globalització en la que estem immersos, a vegades anem a grans titulars de grans fets i ens oblidem de les coses que tenim més properes. I aquí, és on el els mitjans de comunicació local tenim un paper important, que és ser la plaça de debat, de reflexió, d’explicar les coses que passen, perquè passen i com passen. És a dir, aquest espai que d’alguna forma continua parlant del que passa a casa nostra i evidentment amb una lectura i amb una visió també global, perquè no? Quan va haver l’explosió la de la petroquímica de Tarragona, evidentment, els dos mitjans que van arribar més aviat van ser de Tarragona: TAC 12 TV i Canal Reus, i els increments d’audiències d’ambdós mitjans es van multiplicar per cinc. I el mateix va passar en els mitjans locals que van cobrir l’abocament que va haver al Besòs o els confinaments de municipis aïllats durant la Covid com Igualada, Lleida o el Vallès Oriental.

En aquest nou paradigma de gran oferta televisiva, amb tants canals temàtics i molt contingut que es pot consumir en streaming, què confia aportar una entitat centrada en l’activitat local com La Xarxa?

La Xarxa en aquest cas és una estructura de suport a la comunicació local. És a dir, La Xarxa de per si no és res, o ho és tot des del punt vista que la seva raó de ser és donar suport als mitjans locals. I en aquest cas, la nostra tasca és buscar economies d’escala, mirar de poder aportar solucions a aquelles necessitats que detectem junts en els processos de concertació amb els mitjans locals. Amb l’elaboració del darrer Pla Estratègic, ens preguntàvem com podem aprofitar la tecnologia per fer millor allò que ja fem de forma habitual, que és coproduir. I també com podem coproduir sense perdre la nostra raó de ser, que és la comunicació local, però tenint en compte que la coproducció millora la nostra oferta de programació i, alhora, la tecnologia també ens permet avançar en lògiques de producció cada cop més eficients. Quan va començar La Xarxa, el sistema d’intercanvi de programes es feia amb motoristes que transportaven les cintes de vídeo a emissores d’arreu del territori. Actualment, no solament distribuïm aquests programes a través de la fibra òptica, sinó que estem fent programes en directe amb connexions mitjançant motxilles 4G; és a dir, que, en un mateix programa d’una hora, estan participant en directe sis, set o vuit televisions per explicar aquella història d’una forma compartida.

En què consisteix exactament La Xarxa+ que heu posat en marxa recentment?

Tenim una capil·laritat en el territori que ens permet tractar molts continguts amb una gran riquesa, perquè al final la clau nostra és explicar les coses del territori. Per una banda, els plans d’adaptació en l’anàlisi estratègic que vam fer de forma concertada amb els mitjans locals evidenciaven que els hàbits de consum de la ciutadania estan canviant i, per l’altra banda, s’està situant l’any 2030 com a data de caducitat de la TDT. Més enllà d’aquest horitzó, actualment ja hi ha segments de la població que consumeixen més per streaming que per TDT i, per tant, de de La Xarxa, vam concloure amb les televisions que havíem de dotar-nos d’una eina -en aquesta cas, una plataforma OTT- que fos homologable a altres plataformes existents al mercat i que avui la ciutadania en bona part les té integrades, com Netflix, HBO o Amazon. A La Xarxa, tot el tema de la digitalització en els processos de producció és molt alt, però no havíem abordat encara els processos de transformació digital pel que fa a l’explotació d’aquests continguts. En aquest sentit, l’OTT és un salt de model, és a dir, el ciutadà està al mig i per tant hem de pensar que tota la nostra activitat està orientada a crear uns continguts que siguin vistos per aquest ciutadà que, evidentment ,té uns interessos i que respon d’una manera o una altra en funció dels continguts que li oferim. Però, alhora, sabem que aquests continguts són mirats d’una manera o d’una altra, o que aquest tipus de contingut normalment té una tendència que s’hi has mirat un programa de Castells doncs et pot interessar la Patum de Berga, per posar un exemple fàcil, i això t’està donant pistes de quin tipus de contingut has d’anar has d’anar produint. És a dir, tota aquesta informació també ens la va donant la plataforma a mesura que els algoritmes van detectant uns consums o una manera de mirar el contingut. Aquestes dades són instruments rellevants, que ens ha de donar informació per a la presa de decisions, però també hem de ser conscients de què, quan gestionem, administrem i produïm uns continguts, tenim també uns objectius i uns valors a defensar i a promoure.

©Xavi Gómez

‘Cal ser conscients que, quan produïm uns continguts, tenim també uns valors a defensar i promoure’

Pel que fa al moviment associatiu, com se’n poden beneficiar les entitats de l’OTT?

Fa poc, vam tenir una reunió amb la Coordinadora de Castells i, entre d’altres molts temes que vam tractar, el que posàvem damunt la taula és que aquesta comunitat de La Xarxa, és també la seva. Al final, els mitjans no deixen de ser un instrument a l’hora d’amplificar aquesta plaça, fent que d’alguna forma es pugui debatre i es pugui explicar què fem, com ho fem. I, per tant, ara que, a més, l’entorn digital ens permet crear aquests espais, el fet és posar-los al seu abast. Per tant, jo crec que aquí s’obren moltes possibilitats a l’hora de continuar jugant el rol de prescriptors que hem jugat sempre com a mitjans, utilitzant els actius que al final hi ha dintre del municipi, no solament amb els periodistes que treballen, sinó també «linkant» amb aquelles persones que tenen molt a dir i a les quals cal posar aquests altaveus al seu abast. El tractament mediàtic d’una comunitat s’enriqueix en la mesura que hi participen més i més gent, i es poden acabar veient i escoltant, tot i observant els matisos.

Com penseu arribar a la gent jove, que té nous hàbits de consum?

De fet, és un dels reptes que crec que tenim tots els mitjans més enllà que després la nostra perspectiva sigui d’abast nacional o sigui d’abast local. És evident que la societat del segle XXI està avançant a partir de tot el que és la digitalització i amb la realitat de les xarxes socials i també de la indústria del videojoc, que avui és fortíssima. La gent jove molts cops ja no està consumint mitjans, sinó que s’està informant a través de xarxes com Tik Tok. Ara, la CCMA està fent un esforç molt important per reconstruir el que era el Club Súper 3, perquè cada cop els infants tenen més facilitat per accedir a altres plataformes i l’oferta acaba sent molt poc atractiva amb la lògica analògica. Avui un comandament a distància de qualsevol televisió ja ve amb els botons identificats de YouTube, Amazon o HBO i, per tant, per a un infant quasi bé és més visual anar a Youtube que optar pel que fins ara enteníem que era la televisió. De fet, l’aparell de televisió avui no deixa de ser un ordinador que es connecta a tot el món audiovisual i, en aquí, les teles locals ja som una tele més. Passa una mica com el mòbil: sembla que ens hem oblidat que era un aparell per poder parlar perquè en aquests moments fem de tot. Per tant, aquest públic jove és un dels nostres reptes i, segurament, els mitjans hem de contribuir, però com a societat tenim també el repte d’educar en com consumir aquests continguts i aquí hi ha molta feina a fer perquè aquí els perills són molts. Tot el tema de l’IA té grans oportunitats, però també perills que hem d’aprendre i aquí entra la feina de sociòlegs, psicòlegs i educadors. En el fons, ens hem de formar per poder formar. A més, la digitalització és una tendència que és una virtut, però també pot esdevenir un problema en la mesura que ens anem convertint en una societat de petits grups, totalment aïllats, incomunicats, és a dir, en el moment on hi ha més possibilitats de comunicació, correm el risc de convertir-nos en la societat més incomunicada. A vegades, l’accés a qualsevol cosa genera l’efecte contrari, l’accés d’informació genera desinformació, l’accés a la comunicació ens porta a la incomunicació. En aquest sentit, tenen molt valor entitats com els propis ateneus a l’hora de crear espais per reflexionar i per debatre, per evitar que l’humanisme es perdi davant dels bits.

Des de l’àmbit local, com es conjuga la cada cop més creixent immediatesa de les notícies amb el rigor periodístic?

Penso que el valor dels mitjans és la seva credibilitat. Per tant, han de ser uns prescriptors indiscutibles i, si això vol dir renunciar a la immediatesa, crec que és un peatge a pagar. No hem de pretendre competir amb les xarxes socials: és millor tardar uns minuts més preparant la notícia i que sigui una peça contrastada, que doni veu a les diferents parts. Jo crec que són elements claus del paper del periodisme perquè els mitjans tenim unes obligacions més enllà del codi deontològic. És més, en el cas dels mitjans públics, hem de treballar per la cohesió social. A banda, tenim les fake news, que s’escampen molt de pressa perquè la mentida es mou més ràpida que la veritat. Són notícies que tenen el seu atractiu perquè són gracioses o trenquen la normalitat que, per a alguns, pot ser molt avorrida. Nosaltres no volem competir amb això anant ràpids a costa de no fer bé la nostra feina com a periodistes.

©Xavi Gómez

‘No concebo que un mitjà de comunicació local sigui l’altaveu del consistori’

Creus que els mitjans municipals haurien d’anar més enllà del que és l’activitat del mateix consistori i donar cobertura també al que generen a la ciutat les entitats socials i culturals?

No concebo que un mitjà de comunicació local sigui l’altaveu del consistori. És a dir, això és feina del gabinet de comunicació de l’Ajuntament, no de la premsa municipal. És veritat que, a vegades, davant la limitació de recursos, has de prioritzar i no sempre ho pots fer tot. Si un cap de setmana hi ha programades vint activitats, no tens vint equips que estiguin tres hores cobrint-ho. Per tant, el mitjà, davant la necessària priorització de temes, pot acabar fent només una pinzellada del que passa, però això, en tot cas, és per la limitació de recursos dels que disposa, no perquè un mitjà es centri exclusivament en cobrir l’activitat que fa el consistori. Pel que fa a la ràdio municipal, encara és més difícil perquè, de les 140 ràdios associades, n’hi ha moltes que tot just tenen un professional que, en el millor dels casos, s’hi dedica mitja jornada. De fet, hi ha aproximadament un terç de les emissores locals que només tenen pressupost per pagar el local i estan molt basades en el voluntariat. A aquestes ràdios és difícil demanar-les que facin una cobertura del que passa al municipi socialment, esportivament o políticament perquè no tenen els recursos.

Tenint en compte que La Xarxa engloba més de 200 televisions i ràdios d’àmbits i tipologies diferents, quin és el secret per treballar en harmonia i, alhora, donar veu a la diversitat?

Pel que fa a la televisió, no sé si podem parlar d’harmonia, però sí que aquest denominador comú que hem anat creant s’ha fet a base de temps, és a dir, aquí hi ha 24 anys. Els elements de concertació són claus i, des de l’origen de La Xarxa l’any 1999, hi han hagut molts debats i ens hem anat reunint periòdicament, com a mínim ens trobem 3 ó 4 vegades a l’any. N’hi ha almenys una d’aquestes trobades que ja està consolidada en el nostre calendari perquè és clau, que és el MAC, el Mercat Audiovisual de Catalunya que es fa anualment entre el mes de maig i el juny. És un espai de debat, de reflexió i de mercat a l’hora de veure quina programació podem compartir, tenint en compte les ofertes que ens arriben per poder-les analitzar i veure si fem un esforç per adquirir aquell contingut o no. Partint del fet que la programació d’una televisió local ha de ser clarament local, respectem les franges de prime time i la promoció que fem en xarxa és aquella que es situa abans o després d’aquests moments de més audiència, perquè d’alguna forma la coproducció enriqueixi el que és l’oferta de la graella televisiva d’aquell mitjà. Evidentment el punt fort d’una TV local és allò que parla 100% del que ha fet el municipi, però a vegades hi ha notícies que els afecten d’una manera indirecta, com quan es van aixecar els peatges de les autopistes i vam fer una cobertura en xarxa a través de les televisions de la Regió 1. I el mateix podem fer amb qüestions que afecten a una determinada zona de la resta del país. Per tant, ser locals no vol dir ser «localeros», és a dir, ser local implica tractar aquests temes que interessen des de l’àmbit en el que tu actues, però, al final, en un món en el que cada cop tot està més vinculat, hem de tenir també aquesta mirada àmplia en relació als altres.

D’altra banda, com a xarxa, hem fixat de manera concertada en quina direcció estem treballant, i aquesta cohesió en l’estratègia ha estat prèviament treballada i hi han uns recursos que són claus per poder prestar tots aquests serveis que hem detectat. La XAL, en definitiva, és una estructura especialitzada en coordinar els recursos que disposem buscant totes aquestes economies d’escala amb les mateixes entitats, «per» i «amb». Si només ho féssim «per», però no ho féssim «amb», segurament tot això ens cauria, perquè no es visualitzaria com una programació compartida o coproduïda, sinó com una programació feta «des de Barcelona».

En el fons, La Xarxa està al servei dels mitjans locals que la integren, però potser no tots els mitjans associats es deixen ajudar pel seu propi bé. Com actueu en aquests casos?

Bé, en el nostre cas, al final el responsable de la línia editorial és el mitjà. És a dir, nosaltres som una estructura de suport, però no som un mitjà i el responsable del mitjà és el director i aquest director és el responsable de la línia editorial de tot el que fa a la seva cadena. I això no ho hem d’oblidar. Òbviament, per arribar a aquest nivell, cal un grau de confiança que és el que ens hem guanyat al llarg d’aquests 24 anys d’història que tenim i això s’ha de cuidar dia a dia. El món digital té moltes avantatges, però també ens obre altres espais que hem de veure com fem perquè no es perdi aquesta realitat local perquè la plataforma digital no és la plataforma de La Xarxa ni tampoc de la XAL, sinó que és la plataforma del canal local i, per tant, el canal local no s’ha de diluir dins de l’OTT. La Xarxa és l’estructura que està donant suport als mitjans locals, però hem d’evitar que, per la tendència natural d’aquest món digital, no acabi prenent més protagonisme la xarxa que el mitjà local, perquè, si prenem nosaltres més protagonisme que el mitjà local, possiblement estem fent un mal favor al mitjà local.

©Xavi Gómez

‘Cal pensar quins continguts volem, com els creem i com els personalitzem a cadascuna de les comunitats’

Ara que ja heu posat en marxa La Xarxa+, quins són els principals reptes que et planteges en l’horitzó més proper?

Arribar fins aquí no ha estat fàcil, però, malgrat tot, jo diria que hem fet el més fàcil, que és disposar d’una eina, que és l’OTT, però ara l’hem de saber utilitzar i això vol dir que hem d’avançar en el procés de transformació digital, no la XAL, sinó les mateixes televisions i ràdios locals. I, tenint en compte que som estructures amb una limitació de recursos importants, hem de saber conjugar el que, avui per avui, encara continua sent el sistema de consum majoritari, sobretot per a un segment de la població de més edat, que és la TDT i la FM, amb una transició en la que, si no volem perdre els públics o volem vincular-nos als públics més joves que ja ni es plantegen els models antics, tenim una feina molt important per davant. No es tracta només de posar una tecnologia a l’abast, cal pensar quins continguts volem, com creem aquests continguts i com personalitzem aquests continguts a cadascuna de les comunitats. Per tant, hi ha molta feina a fer i ens apareixen nous perfils professionals que no tenim: des del Marketing digital, des de la creació de continguts, des de l’anàlisi de dades… És a dir, hem de fer un procés d’adaptació i l’hem de tirar endavant amb els ritmes que pot assumir cada mitjà local. En aquest procés, a més, hem de continuar fent el que hem fet fins ara, de manera que haurem d’integrar en els nostres processos de producció, en els nostres circuits de funcionament, uns nous serveis que hem de prestar i també veure com funciona. I tot això tenint molt present un element clau, que és el model de negoci, la viabilitat econòmica d’aquesta nova aposta. Vull dir que tot aquest procés de transformació digital l’hem de fer sense perdre mai de vista que hem de demostrar que som útils perquè el dia que deixem de ser útils difícilment podrem justificar tots els recursos públics que s’estan abocant al mapa comunicatiu que tenim.