Debat al sobre la formació en l’àmbit ateneista: ‘La formació ha de seguir sent un element identitari per als ateneus’
Debat al GEiEG sobre la situació actual de la formació en l’àmbit ateneista
Taula rodona a la Revista Ateneus 27
Text: Arnau Sorribes / Fotos: Lluís Bou
La formació ha estat un aspecte fonamental dels ateneus des dels inicis. Van néixer com a espais de transmissió d’idees i, amb el temps, van esdevenir el nucli d’una xarxa d’ajuts mutus que tenia entre els seus objectius educar la població. L’actual situació social ha canviat, l’Estat té molt més pes en els aspectes educatius i existeixen molts llocs on poder formar-se. Volem aproximar-nos a la realitat actual de la formació dins del món ateneista. Per això, ens reunim amb els representants de quatre entitats que encara avui són referents en la matèria: Arnau Prat (Grup Excursionista i Esportiu Gironí), Roser Guiteras (Centre Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes de Montbui), Carles Cervera (Casino Menestral de Figueres) i Lluís Montmany (Ateneu Arenyenc).
Nota: Agraïm també la participació a la taula rodona de Josep Gallard, de l’Ateneu Democràtic de Caldes de Montbui.
En una societat tan diferent respecte a l’època en què es van fundar, quin paper tenen actualment els ateneus en matèria de formació?
Arnau Prat: Abans que res, vull donar la benvinguda a tothom, molt de gust acollir-vos a Girona. El GEiEG neix l’any 1919 com una entitat excursionista, en el moment de l’esclat d’aquest tipus d’associacionsm que barrejaven esport amb cultura, i per tant, ja neix amb una certa vocació formativa, de descoberta del país, d’estudi de la seva història. D’aquí en derivaran ràpidament altres cursos i formacions, com les seccions d’arqueologia o de fotografia, o un butlletí que ha estat publicat ininterrompudament des de 1920, que contenia apartats culturals, de folklore o d’aprenentatge gramatical del català. Avui en dia el que podem trobar al GEiEG són 23 seccions, de les quals 21 són esportives i 2 culturals -coral i sardanes-. A banda, comptem amb el citat butlletí i amb sales on acollim conferències i presentacions de llibres de forma esporàdica, importants als anys ‘60 i ‘70, quan se’n van fer moltes en català de forma reivindicativa.
Com podeu veure, avui en dia el GEiEG ha centrat molt la seva activitat formativa entorn de l’esport, de base i amateur, sent el seu tret distintiu i el fet pel qual és reconegut arreu del territori.
Lluís Montmany: Nosaltres tot just aquest mes fem 138 anys, i en gran part podem dir que la formació ha estat el que més ens ha revitalitzat durant els darrers 20 o 30 anys. Arenys de Mar al segle XIX era una petita població costanera amb una forta indústria, on molt aviat es va formar un nucli d’obrers que treballen per tenir, ells i els seus fills, accés a la cultura. Això es tradueix ràpidament en la construcció d’una biblioteca i, finalment, en la fundació de l’ateneu, on s’impartien classes d’educació bàsica per aquells arenyencs més necessitats, a més a més de diferents formacions enfocades al lleure.
Al llarg dels anys vam arribar a tenir un miler de socis, però una mala gestió en fer el canvi d’edifici, sumat a una sèrie de canvis socials propis de l’època -l’Estat agafant més funcions educatives, èxode a les grans ciutats, competició amb els serveis municipals en l’àmbit cultural-, van fer que l’entitat entres en decadència. Ara farà 20 anys, una nova junta va aconseguir capgirar la tendència, i en gran part, ha estat gràcies a les formacions. Treballant molt, innovant, pensant en tots els col·lectius i amb una bona gestió. Hem centrat els nostres esforços sobretot en temes culturals, de l’ensenyament de llengües o història, també a com treballar amb les noves tecnologies, i hem aconseguit fer-nos un lloc entre tota l’oferta formativa alhora que l’ateneu evolucionava d’una societat d’homes a una de persones, homes i dones, doblat el nombre de socis i rabejant la mitjana d’edat.
©LluísBou
Carles Cervera: Nosaltres des de Figueres portem una miqueta més que els d’Arenys,… des de 1856. Som els més antics de Catalunya. A Figueres, al segle XIX ,va haver-hi un boom econòmic en ser la ciutat un nus de comunicacions, i per tant, un centre comercial molt important. Això va comportar un fort creixement de la ciutat i de la seva població, i és en aquest context en què es fundarà el Casino Menestral, referent cultural de les classes humils de la localitat, amb un objectiu o eix central encara avui vigent: la formació musical. L’escola de música és el nostre signe d’identitat, és el que ens ha mantingut com a referents del territori durant tots aquests anys -de forma similar a com ha explicat el company del GEiEG amb l’esport-, i d’aquest eix central, gràcies al seu èxit, han anat sorgint moltes altres iniciatives: coral, cursos de català, activitats literàries, gestió de fires i festes majors.
Però també hem patit alts i baixos, tot i continuar sent referents venim d’una època de grans dificultats. En el nostre cas el problema ha estat la malmesa de l’edifici de la nostra seu, un edifici modernista del XIX que va quedar inservible. Requeria una remodelació completa de dalt a baix per la qual no teníem diners. Vam haver de canviar de seu, anant a un edifici públic, i encara avui dia tenim la reforma a mitges. Aquest és el nostre gran hàndicap, un deute que no ens deixa créixer com ho podríem arribar a fer. Tot i això, ens mantenim com a referents. De fet, l’objectiu és convertir-se en l’equivalent a la figura de l’escola de música municipal, que a Figueres no existeix.
LM: La relació amb l’administració és clau, sempre hi ha un estira-i-arronsa, una història de competència i convivència que s’ha d’intentar portar pel millor camí possible. En el nostre cas, per exemple, no entrem en la formació musical perquè ja existeix una escola de música municipal.
Rosa Guiteras: Nosaltres, el Centre de Caldes de Montbui, estem actius des de 1865. L’entitat neix en un context similar als ja mencionats, per una necessitat de cultura i educació per part de la població local. Hi ha tres moments formatius rellevants en la història de l’entitat: l’any 1910 es funda l’escola masculina d’infants de Caldes de Montbui, que durarà fins a l’aparició de l’escola de l’administració pocs anys més tard; l’aparició d’altres formacions de lleure, com el Club d’Escacs, que en pot ser el més destacat, i que encara avui ensenya anant per les escoles; i ja lligant amb el present, tenim la recent creació de la universitat popular, que des de 2018 ha estat formant a aquelles persones adultes amb necessitats formatives i que no requereixin titulació oficial.
Així doncs, veiem com la formació ha estat certament un factor fundacional, però també ha estat una constant i un element troncal per l’actual projecte de l’ateneu. Sempre ha estat present, a excepció d’aquelles èpoques fosques sense activitat, com durant el règim franquista, quan vam patir l’espoli de la nostra seu.
©LluísBou
Lluís Montmany: ‘Hem aconseguit fer-nos un lloc entre tota l’oferta formativa, alhora que l’ateneu evolucionava d’una societat d’homes a una de persones’
És evident que la formació continua sent un eix clau per molts ateneus, i no només això, sinó que és una funció que en moltes ocasions us aconsegueix una visibilitat, un prestigi i un nombre de socis que potser d’altra forma costarien més d’assolir. Però, què fa especial a la formació en els ateneus per sobre d’altres opcions similars? Què us diferencia?
AP: En el cas del GEiEG, i crec que fins a cert punt es pot extrapolar a totes les entitats del tercer sector, penso que un factor diferencial rellevant ha estat la mà estesa de cara als socis i la capacitat d’adaptar-se a les demandes d’aquests. He comentat abans que actualment tenim 23 seccions actives, de les quals 17 han estat inactives dels socis i sòcies. Si eres de Girona i volies fer això, podies anar a la porta del GEiEG i sempre trobaves facilitats. Sempre pots entrar i provar de fer la teva secció, i si va bé segueixes, si va malament pares. Aquest factor col·laboratiu i participatiu és rellevant, i no el trobes arreu.
CC: També en part us busquen perquè sou els que teniu les instal·lacions, no?
AP: Clar, però estem en un d’aquells temes de “Què ve abans, l’ou o la gallina?”, perquè lògicament no es pot fer el pas de comprar les instal·lacions, si no funciones bé com a entitat i tens gent al darrere per ampliar el projecte. Evidentment, aquí hauríem de parlar de nou de la relació amb l’administració pública, de tenir-la més o menys de cara, i de fins a quin punt tens marge per actuar. En el cas del GEiEG podem parlar d’un cas d’èxit perquè existia una demanda que vam saber cobrir, no tots els escenaris municipals seran iguals.
RG: En el cas del Centre també treballem en aquesta línia, busquem complementar allò que no es fa. En el cas de la universitat popular, per exemple, busquem complementar l’escola d’adults local, que és molt potent i fa una gran feina, però que per temes d’horaris i econòmics, pot esdevenir inaccessible en algunes ocasions. I, recuperant el comentari del company del GEiEG, també crec que un fet diferenciador pot ser aquesta flexibilitat que altres tipus d’entitats no permeten. A nosaltres ens poden venir i demanar formació en ornitologia -si ve un mínim d’alumnat-, cursos que en altres llocs no poden fer perquè no tenen un grau previ en biologia, llavors busquem algú amb coneixements sobre el tema, procurant la millor formació possible, i el posem a l’abast d’aquestes persones. Al final moure’s per les inquietuds i motivacions de la gent fa que els projectes funcionin, perquè generes molta més implicació.
AP: El problema, en tot cas, i ho haurem patit tots, és quan l’administració pública local és la que es posa a competir doblant serveis que tu ja estàs cobrint, matant de mica en mica l’entitat en lloc d’intentar buscar sinergies que, al cap i a la fi, reverteixen positivament en la població.
Volia comentar també, com un possible punt fort de les formacions als ateneus, el potencial valor afegit de ser partícip d’una entitat del tercer sector, amb el significat i els valors implícits. En el nostre cas, però, ens trobem que tot i tenir molts socis -han de ser-ho si volen participar de les formacions que impartim- no acabem d’aconseguir el nivell d’implicació que voldríem. Hi ha pocs “Grupistes”, com es denominava als antics socis, els que feien ateneu. La majoria venen només a gaudir del servei, i trobem a faltar aquest punt de motivació extra per ser part d’un projecte, d’una comunitat.
LM: Això ens passa a tots. Dels nostres 600 socis podem dir que tots són ateneistes, però no tots fan ateneu. El fet d’oferir formacions i espectacles fa que molta gent ens conegui com a servei, sense anar més enllà.
©LluísBou
Arnau Prat: ‘El problema és quan l’administració pública local és la que es posa a competir, doblant serveis que tu ja estàs cobrint’
Creieu, doncs, que el fet de centrar-se en el paper formatiu pot ser un problema que, finalment, us faci veure com a servei i perdeu identitat ateneista?
LM: No. Comporta dificultats afegides a l’hora d’aconseguir implicar a tots els nous socis, perquè a vegades la relació és menys intensa que la que podíem veure en els inicis que hem comentat del món ateneístic, però la formació és el que ha donat vida de nou a l’entitat. Ara això és la base de la nostra identitat, de les nostres activitats i de la nostra economia, ens ha fet referents al territori. Vam començar fa 20 anys fent una formació de català i aquest any obrirem amb més de 40 cursos diferents. Sense tot això potser no existiria el problema de fidelitzar aquests nous socis perquè no els tindríem.
Evidentment, però, l’objectiu final és aconseguir fer bé les formacions i aportar el valor afegit del qual parlàvem, els valors i la forma de fer ateneista ha de quedar reflectida en totes les nostres activitats. Un exemple equivalent seria el bar. Nosaltres el bar el tenim en lloguer, i ens va bé perquè és una font d’ingressos i alhora atrau gent, però no es queda simplement en una forma de fer diners, sinó que també hi imprimim els valors i el fet diferencial fent que tinguin sempre exposicions d’art, per exemple, que la gent sàpiga que està en un ateneu i el que això vol dir.
CC: Opino el mateix. En el nostre cas és molt clar que la formació encara és l’eix vertebrador. Fem moltes més activitats, formatives i no formatives, però podem dir clarament que sense l’Escola de Música, el Casino Menestral no existiria. L’Escola és un fet positiu en si mateix, però, a més a més, que ens porti un important gruix dels socis és la que ens permet mantenir moltes altres coses. Ser referència positiva, sigui a través d’una formació concreta, d’unes festes que sempre organitzes, d’un teatre, o inclús d’un bar, és molt bona forma d’atraure gent, la gran qüestió és com empènyer després aquestes persones a una participació més activa.
En el nostre cas, per cert, també hem creat sinergies amb el bar de l’entitat. Com Escola de Música ens és molt útil tenir un lloc on els joves puguin estrenar-se actuen davant del públic, i això, alhora, atrau a més gent al bar, ja que li dona un toc especial, cultural.
AP: Hem d’aprendre a explicar-nos millor. Com fer que un noi que ve a entrenar a hoquei assimili uns certs valors i conegui la història de l’entitat. Crec que és la gran assignatura pendent, i un tema en el qual treballar en el futur. Sap greu veure els aplecs dels anys ‘30, amb més de 300 persones que venien durant dies, i no poder replicar ara el mateix.
RG: Ara ens trobem amb juntes molt envellides, amb una majoria de gent ja jubilada, perquè és la gent que té temps per dedicar a aquesta feina de forma voluntària. Abans no era així, hi havia una cultura de fer seguir feina i voluntariat,.
LM: Hi ha una cultura de “I què en treure jo de l’Ateneu?”, “I què em dona?”, però falta implicació. Una cultura de militància que s’ha perdut molt.
RG: Cal dir que nosaltres no busquem que tothom que vingui a l’ateneu es faci soci, hi ha molts alumnes de la universitat popular que no són socis, i el mateix amb el bar o amb els espectacles. Lògicament, tens certs avantatges si ho ets, però no els volem obligar perquè no volem perdre de vista que l’objectiu real és que la gent estigui el màxim de formada possible dins les nostres capacitats.
©LluísBou
Carles Cervera: ‘Un dels nostres reptes actuals és posar en ordre la xarxa d’entitats amb les quals col·laborem’
Quins són els principals reptes de cara al futur, o amb quins reptes us heu trobat ja com ateneus que treballen en l’àmbit de la formació? De quina forma podria ajudar la Federació d’Ateneus?
CC: Crec que tots, en major o menor mesura, funcionem molt en xarxa, i un dels nostres principals reptes actuals és, precisament, posar en ordre tota aquesta xarxa d’entitats amb les quals col·laborem. Aconseguir coordinar-se de forma òptima és un repte, però també una oportunitat per l’entitat quant a recursos de tota mena -contactes, diners en cedir espais, col·laboradors per les nostres activitats…-. En aquest sentit, crec que la FAC podria tenir un paper rellevant en l’assessorament legal, per exemple, explicant els procediments per cedir espais a tercers.
LM: Per nosaltres, la col·laboració, tant amb l’administració com amb altres entitats, és sempre positiva. Hem cedit espais de forma habitual, fins i tot per casaments!, i ens hem arribat a coordinar en temàtiques de les conferències o en els horaris per no trepitjar-nos.
Per mi on la Federació hauria d’estar més present és en el tema de les subvencions, fent pressió a l’administració per aconseguir millors condicions o subvencions específiques a la formació, i ajudant, com ja ajuda, en tot el procés d’informar i sol·licitar aquestes. Mantenir una infraestructura que pugui acollir tot el que hem estat parlant en tema de formacions és molt costós. Parlem de temes d’administració, però també de l’edifici en si mateix. Molts necessiten una gran reforma que no podem assumir sense ajuda i que a la llarga ens pot impedir seguir amb l’activitat.
AP: Jo crec que un gran repte serà recuperar el concepte “Grup” i “Grupisme”, que he mencionat abans. Nosaltres ja no tenim seu social amb bar on fer conferències o teatre. Fins ara, a escala cultural, havíem estat una entitat “exportadora”. Amb el nostre carnet de soci podies anar a centres d’art o museus obtenint un descompte, per exemple, però internament hem perdut una mica aquesta identitat i volem treballar per recuperar-la en un futur.
En el nostre cas, demanem a la Federació el suport per potenciar aquest aspecte. Millorar com ens expliquem de cara a fora. Una col·laboració més estreta amb la Federació i amb altres ateneus creiem que pot ser de gran ajuda. A vegades el que ens falta és precisament el que hem fet avui, fer xarxa, conèixer-nos entre nosaltres, saber que un fa música i que l’altre organitza un concert i tenir els nostres contactes. Anar cap a una major integració, que aquí tinguem els vostres butlletins a l’aparador o que algú amb el carnet del GEiEG tingui descompte al bar del Centre de Caldes de Montbui. I viceversa. Crear lligams.
©LluísBou
Rosa Guiteras: ‘A vegades el que ens falta fer és, precisament, el que hem fet avui. Fer xarxa, conèixer-nos entre nosaltres, saber que un fa música i que l’altre organitza un concert, i tenir els nostres contactes’