Reus, una ciutat amb geni
Text: Glòria Prunés
La capital del Baix Camp no s’entén sense parlar de Modernisme, de Gaudí… i de vermut. Us animeu a fer una escapada «genial»? La M. Carme Just, membre del Consell Directiu del Centre de Lectura de Reus, directora de la biblioteca de l’entitat, mestra i historiadora, ens acompanya en aquesta passejada en què coneixerem alguns dels ateneus reusencs més emblemàtics.
Si arribem en tren o en bus, baixem pel carrer Llovera, on ja comencem a veure les primeres façanes modernistes i algunes noucentistes, que marquen el caràcter d’aquesta bonica ciutat. Podem fer una primera parada al Palau Bofarull, actual seu de la Diputació a Reus i de l’Escola i Conservatori de Música de Reus, on la visita al Saló Noble és obligada. També hi ha una sala d’exposicions amb una programació de diferents activitats d’entitats culturals del territori i un espai on exposen artistes catalans.
Molt a prop, tenim la plaça Prim, que rep el nom del general Joan Prim, un dels fills il·lustres d’aquesta ciutat. S’hi ubica el Teatre Fortuny, nascut el 1882, impulsat pel nucli dirigent de la burgesia reusenca i motivat per la necessitat de dotar Reus d’un teatre equiparable al de les primeres ciutats catalanes.
A dos minuts, trobem l’Orfeó Reusenc, un ateneu multidisciplinari. Tot i que l’activitat central de la qual va sorgir va ser el cant coral, al llarg de la història s’hi han sumat activitats tan diverses com el teatre, el ball de bastons, l’excursionisme, la dansa tradicional o els escacs.
UNA ASSOCIACIÓ ACOLLIDORA
Les activitats principals actuals de l’Orfeó Reusenc són el cant coral, la música (amb instruments com la gralla, el timbal i el piano, i música per a infants de 0-3 anys), el teatre i el ball de bastons. Albert Bermúdez, el jove president de l’entitat, explica que «a la ciutat de Reus, l’Orfeó aporta un valor cultural, però també social i ciutadà, ja que històricament hem sigut una associació acollidora de persones de qualsevol origen, nivell socioeconòmic, etc.». Bermúdez també destaca que «tot i ser una entitat antiga, ha estat pionera en tenir dones al capdavant de la junta directiva com a presidentes i vetllem per la paritat i la igualtat entre homes i dones». Contacte: www.orfeoreusenc.cat / 628497831 / orfeoreusenc@orfeoreusenc.cat
Seguim la nostra ruta i des de l’Orfeó, en tres minuts de passeig, arribem al carrer Monterols, el més popular de la ciutat. Important històric eix comercial —ja ho diu la dita «Reus, París, Londres i el carrer de Monterols»—, on trobem més cases modernistes, la majoria obra de l’arquitecte Pere Caselles. Aquest carrer connecta les dues places reusenques més emblemàtiques: Prim i Mercadal.
Considerada el punt neuràlgic de Reus, la plaça Mercadal alberga l’Ajuntament, el Centre Gaudí i la Casa Navàs i està situada sobre un refugi antiaeri de la Guerra Civil, que actualment es pot visitar en ocasions puntuals. Al llarg de gairebé un segle, la plaça va acollir el mercat que li dona nom, d’aquesta època queden plaques a les llambordes amb la numeració de les parades que s’hi podien trobar a mitjan segle xix.
Molt a prop, al número 15 del carrer Major, arribarem al Centre de Lectura de Reus, creat el 1859, en un edifici que fou dels marquesos de Tamarit i que el mecenes Evarist Fàbregas va comprar, reformar i donar a l’entitat.
MIG MILER D’ACTIVITATS L’ANY
Entitat plenament integrada en la societat del segle xxi, el Centre de Lectura continua tenint com a objectiu principal el mateix que en va motivar la seva fundació: fomentar i difondre la cultura a Reus i al país. Compta amb diversos reconeixements institucionals, entre ells, la Creu de Sant Jordi 1983, el Premi Nacional de Cultura 2013 i la Medalla de la Ciutat de Reus 2022. L’oferta de la seva activitat abasta múltiples àmbits: recerca, creació artística, història, ciència, literatura, música, sociologia, excursionisme, cinema… Disposa de més de 800 obres d’art, sales d’exposicions, sala d’actes i escoles de dansa, música i idiomes. Però, sens dubte, mereixen un esment a banda el Bartrina, teatre a la italiana construït el 1905 i restaurat el 1995, amb un aforament de 500 localitats, i una biblioteca que és una autèntica joia, amb 270.000 llibres, entre ells 22 incunables i diversos llibres dels segles xvi, xvii i xviii. Més informació: http://www.centrelectura.cat / secretaria@centrelectura.cat / 977773112-620070275
Passem per l’Església Prioral de Sant Pere, d’estil gòtic tardà, i enfilem cap al carrer de la Font, el més antic de Reus, nascut quan encara no hi havia ni les muralles, que ens portarà fins al Raval de Robuster, on se situen els dos últims ateneus de la nostra ruta: la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia i el Centre d’Amics de Reus.
UN ATENEU DE GAIREBÉ DE 700 ANYS
També coneguda com «Els pagesos», la història de la Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia fins i tot és desconeguda per a molts reusencs. El seu president, Josep Maria Vallès, explica, orgullós, que «el primer document en què es fa referència al nostre ateneu és una acta notarial que data de 19 de març de 1327, en què un soci de l’entitat fa una donació monetària». L’entitat ha anat evolucionant amb el temps, adaptant-se a les realitats de cada època, i ara Vallès en destaca «la tecnologia i les grans possibilitats que oferim en l’organització d’actes». Algunes de les moltes curiositats d’aquest ateneu: un dels passos de Setmana Santa més antics, dues butlles papals i una imatge de Santa Llúcia policromada del segle xiv. Avui han esdevingut un hotel d’entitats on assagen i conviuen cinc grups de teatre d’aficionats, un duo musical, grallers, una associació de fotografia, una coral, un esbart i ball de bastons, un grup de dansa acrobàtica i també escoles d’actors. www.salasantallucia.es.tl / Facebook salasantallucia.es
LA CASA NATAL DEL PINTOR MARIÀ FORTUNY
És la seu del Centre d’Amics de Reus, que, tal com afirma el seu secretari i responsable de Comunicació, Joan Ciurana, «obre les seves portes a tot tipus de manifestació cultural i associativa que pugui néixer a la ciutat, acollint als seus locals entitats senceres que poden desenvolupar la seva particular activitat mantenint la seva identitat». Amb diversos projectes nous i engrescadors a la vista, aquest ateneu sorprèn per la quantitat de singularitats que alberga i que, amb visites concertades, es poden descobrir: la Sala Fortuny, la Sala dels Galls —amb una col·lecció de més de 700 peces sobre aquest animal—, un dibuix original fet per Fortuny amb 10 anys, la Biblioteca formada per més 4.000 volums —molts sobre temes de la ciutat— i seu, entre altres, de l’associació reusenca de futbol-botons. https://centredamicsdereus.cat/ – 977 754 826
I ENCARA MÉS…
Fora d’aquest petit itinerari guiat per la Carme per conèixer el patrimoni ateneista de Reus, encara queda molt per descobrir i val la pena no marxar de la ciutat (o tornar en altres ocasions) per descobrir, entre d’altres:
- Institut Pere Mata, una de les obres més destacades del Modernisme europeu. És un hospital psiquiàtric que va ser projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner a finals del segle xix i també part imprescindible de la Ruta del Modernisme de la ciutat pel seu gran valor cultural.
- Plaça de la Sang, amb el temple que és la seu de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, la Creu que corona la seva font i on es poden veure restes de la muralla medieval.
- Plaça de les Peixateries Velles, als peus de la prioral de Sant Pere amb unes porxades que conviden a seure en alguna de les seves terrasses.
- Plaça del Castell, situada entre la Prioral de Sant Pere i la plaça Mercadal.
Descobreix Reus a https://www.reusturisme.cat/
ALGUNES RECOMANACIONS
El Josep Maria, l’Albert, el Joan i la M. Carme ens suggereixen:
Ens fem una selfie/foto?
Tots quatre coincideixen, sense dubtar: qualsevol racó del nucli antic de Reus, especialment, a la plaça Mercadal, davant la Casa Navàs, un bonic exemple del nostre Modernisme.
No marxis sense fer un vermut…
El Josep M. i el Joan ens recomanen el Museu del Vermut (amb més de 6.000 articles relacionats amb aquest licor) i la M. Carme, qualsevol de les terrasses de la plaça Mercadal.
Per fer un esmorzar de forquilla…
L’Albert ens suggereix («Tot i que està malament que jo ho digui», afirma divertit), el Racó de l’Orfeó, especialment per festa major.
Amb els més petits…
El Josep Maria, el Joan i la M. Carme proposen el Gaudí Centre i, si veniu per Nadal, l’Albert assegura que no ens podem perdre Els Pastorets: Belluguet i Bieló al Teatre de l’Orfeó.
Consulteu horaris i disponibilitat als webs i telèfons