Cesca Domènech: ‘El voluntariat forma part del nostre ADN de país’

Cesca Domènech
Directora general d’Acció Cívica i Comunitària
Entrevista a la Revista Ateneus 26

Text: Sílvia Espinach / Fotos: Sílvia Espinach i Toni Galitó

Cesca Domènech, Directora General d’Acció Cívica i Comunitària, explica la tasca del departament que lidera, quan tot just s’ha d’aprovar la nova llei d’associacionisme, que reconeixerà la realitat de les entitats i facilitarà les relacions burocràtiques d’aquestes amb el Govern.

Som al Centre l’Amistat de Premià de Mar. Quina relació tens amb aquest ateneu?

Enguany farà vint anys que visc a Premià de Mar, tot i que jo sóc de Palamós. Vaig passar d’una vil·la marinera a la ciutat de Barcelona, com fem molta gent de fora de Barcelona, per estudiar, i després, per qüestions de l’amor, vaig venir a una altra vil·la marinera, Premià de Mar. L’Amistat la conec perquè vaig viure la reforma de l’equipament de molt a prop, i també conec la seva vitalitat. Vaig participar en un cor de gòspel que es va engegar fa uns anys enrere, i la veritat és que l’Amistat de Premià és un punt neuràlgic per la ciutat.

Has estat en altres ateneus on has viscut?

Penso que no, sí que he participat d’altres grups corals, associacions i esplais, però no tinc el record d’haver participar en cap altre ateneu. Crec que al meu poble no n’hi havia. Sí que a l’època que vaig viure a la vil·la de Gràcia vaig ser habitual dels Lluïsos, que també forma part de la vostra xarxa.

Aquest juny farà un any que ets Directora General d’Acció Cívica i Comunitària. Com estàs vivint aquesta experiència?

Efectivament, el 9 de juny farà un any que vaig acceptar aquesta responsabilitat, perquè per mi és una responsabilitat i un honor. Jo conec la casa perquè hi havia treballat fa més de vint anys i la veritat és que m’hi he trobat un equip molt motivat i molt treballador. També molt impactat per la COVID, per tot el tema de les residències i de les persones que estan en situació d’aïllament, i sempre expliquem que hauria de tenir un plus treballar al departament de Drets Socials, segurament com amb els altres, però hi ha una motivació i una vocació necessària que en l’equip que hi treballa considero que és excel·lent i voldria remarcar.

Quins han estat, i estan sent, els principals reptes a la Direcció General?

A mi m’agrada explicar que tenim dues grans potes de treball. Una és l’acció comunitària, aquesta acció que fem des de la Generalitat de Catalunya, des dels ens locals i les entitats, que és aquesta xarxa de suport a les persones perquè no caiguin en l’exclusió social. És tota aquesta xarxa d’acompanyament que es fa en aquest país des de fa més de 40 anys, però que ara està fent un canvi d’enfocament de política social més comunitària, i és una oportunitat.

Per altra banda, treballem amb tot el que té relació amb l’associacionisme i el voluntariat. Es tracta d’una política prioritària per al Govern per molts motius, un d’ells és perquè aquest país és el que és gràcies a tot aquest teixit associatiu, que en molts moments de la història ha estat puntal, durant el franquisme, durant la pandèmia i en molts altres moments, a través d’una feina essencial. El voluntariat forma part del nostre ADN de país. De fet, el Govern va treballar perquè els voluntaris i voluntàries fossin declarats servidors essencials durant la pandèmia. És amb aquesta segona pota on treballem amb la Federació d’Ateneus de Catalunya i donem suport a tot aquest teixit cultural i social.

‘Aquest país és el que és gràcies al seu teixit associatiu, que en molts moments de la història ha estat puntal’

Com dius, una de les funcions de la DG és el foment de l’associacionisme. En quines accions concretes es tradueix aquesta voluntat?

Principalment treballem en la línia econòmica. Totes les subvencions que tenim, com és la Convocatòria ordinària de subvencions per entitats, altrament anomenada COSPE, en permeten ajudar a les entitats a desenvolupar certs projectes, ja siguin de l’àmbit veïnal, del voluntariat, del món associatiu en general, de l’acció comunitària o del Poble Gitano, que és una de les competències que també tenim. Llavors, també hi ha tot el que és la promoció de l’associacionisme, el suport i el foment. La Federació d’Ateneus està representada al Consell de l’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya (CAVC), amb el qual en els darrers cinc anys s’ha estat treballant en la llei de foment de l’associacionisme. Recentment, al mes de febrer, la vam portar al Govern i es troba en procés de tramitació parlamentària. Esperem que aquesta llei endreci tota aquesta política que hem de fer des de les institucions per promocionar les entitats i d’acompanyar-les en la seva acció.

Pots fer-nos cinc cèntims de què tracta exactament aquest consell per als nostres lectors i lectores?

És un òrgan consultiu del govern, que està molt viu, en el qual hi ha representades les entitats privades de manera rotatòria, i també les entitats municipalistes i sindicats, i el que fa és acompanyar i assessorar el govern en totes les accions que fem en l’àmbit de foment de l’associacionisme i el voluntariat. No només des del departament de drets socials, sinó de manera  interdepartamental, ja que apel·lem a tots els departaments de la Generalitat que fan accions de suport a les associacions, perquè compleixin uns paràmetres i facin actuacions en aquest àmbit.

Com comentes, el Consell ha estat important per a la redacció de la nova llei d’associacionisme i voluntariat, que s’aprovarà aviat i afectarà als ateneus. Què en podem esperar?

La llei permetrà als ens locals, ajuntaments i consells comarcals a que tinguin recursos i una mirada concreat a l’hora d’acompanyar i donar suport a les entitats, cosa que molts d’ells ja fan. Ens pot ajudar també a facilitar i simplificar tota la relació que tenen les entitats amb l’administració de la Generalitat, especialment amb les subvencions. Sabem que demanar subvencions és una tasca molt ingrata, també ho és per la pròpia Generalitat perquè ens hem dotat d’un sistema amb molts paràmetres de control, que està molt bé, però això a vegades a les entitats petites els és dificultós. Per sort, hi ha federacions, com la vostra, que fa de paraigües i acompanyament, i per tant, un dels objectius principals és aquesta simplificació administrativa. Per últim, voldria destacar l’avançament cap a una finestra única, perquè totes les entitats quan es relacionin amb la Generalitat ho facin a través d’un únic canal i no hagin d’adreçar-se a cada departament per separat, sinó a través d’un espai únic que faciliti la tasca. Som molt conscients que les entitats, sobretot les petites, es porten des del voluntariat, i per tant, tot el que puguem retirar d’impacte en la tasca burocràtica ajudarà a millorar la seva actuació, que al final és el que interessa, que actuïn amb les persones i en el territori.

Hi ha països en què fer tasques de voluntariat és valora favorablement en el camp laboral. Està prou valorat el voluntariat a Catalunya?

Jo crec que sí. En aquesta línia, nosaltres estem treballant en la construcció d’un catàleg formatiu. Nosaltres fem molta formació de voluntaris. Tenim escoles de voluntariat en catorze entitats de Catalunya, on hi fem diferents tipus de cursos adreçats a les entitats i als seus voluntaris. Nosaltres ara estem reconstruint aquest catàleg en clau de competències, perquè el que adquireixes fent de voluntari, pugui ser un ítem que puguis posar al teu currículum i et doni aquest plus, que segur que és molt ben valorat per totes les administracions i totes les empreses. Tenim previst presentar aquesta proposta en breu.

©ToniGalitó

‘El poble gitano porta més de 600 anys a Catalunya, i té una cultura i unes tradicions molt arrelades’

Des d’aquesta idea, fomentar el voluntariat pot esdevenir una fórmula per acostar als i les joves als ateneus?

Sempre parlem dels joves i és clar, tots hem sigut joves, però hi ha un dia que ho deixes de ser. Jo crec que els joves potser es mouen en altres paràmetres que a nosaltres ens costa d’entendre., però són una part molt compromesa de la societat. Crec que tenim la tendència a dir que no ho són i jo crec que sí, que es comprometen i molt, però potser ho fan amb altres causes més puntuals. Amb aquesta llei hem volgut reflectir les associacions que es mobilitzen per causes puntuals, però que no tenen per què respondre a una organització. Per tant, volem posar de relleu que aquesta realitat existeix.

Com a exemple, nosaltres hem reconvertit els nostres casals de gent gran en casals cívics i comunitaris intergeneracionals. Sí que és veritat que costa, sobretot allà on hi ha la visió que tot plegat és per gent gran, però cal trobar aquells projectes que fan que es deixi de veure amb aquesta visió, i que la gent gran deixi de veure que allò ha de ser exclusivament per ells, i ho contemplin des d’un prisma comunitari, on cadascú pugui tenir un paper. Avui en dia, els joves poden participat ajudant amb les noves tecnologies a la gent gran, i la aquesta pot ajudar amb tota l’expertesa que tenen perquè els joves puguin tirar endavant projectes. Per tant, jo crec que hem d’obrir la mirada i trobar aquestes palanques, que no és fàcil, però crec que és possible.

Des de la teva perspectiva, ateneus i equipaments cívics públics poden conviure amb harmonia?

I tant! De fet, des de la nostra xarxa creiem que l’acció comunitària és col·laborar amb la resta d’equipaments públics que hi hagi i les entitats. Quan programem activitats intentem asseure’ns per fer-ho conjuntament amb tots els equipaments, perquè el que no podem fer és competir entre nosaltres. Si col·laborem, durem a terme una bona acció comunitària, i aconseguirem que hi hagi una major oferta per tothom i que ningú quedi fora.

Tot just aquest abril, hem engegat la segona edició de l’Amen Sam. Com rebeu aquesta iniciativa sumada a les vostres accions per la inclusió i valoració del Poble Gitano?

L’any passat vaig ser a La Lira a la inauguració del primer cicle. Va ser molt interessant i vam poder veure l’exposició del Porrajmos. Realment és molt impactat i molt interessant, perquè és una col·laboració de dos àmbits que potser no s’havien mirat mai de cara. El poble gitano porta més de 600 anys a Catalunya, i té una cultura i unes tradicions molt arrelades. De fet hi ha moltes coses del nostre dia a dia que, no ho sabem, però que provenen de la cultura gitana o del caló, de totes aquestes persones que s’han arrelat al nostre país. Crec que és bo que ho coneguem i que formi part de la nostra cultura de manera conscient.

De quines altres maneres consideres que els ateneus i la Direcció General podem treballar conjuntament?

La veritat és que amb la Federació ens hem anat veient. Sou una entitat molt activa i oberta a qualsevol projecte que se us presenti. Pel que fa al fet de fer aflorar una cultura que acompanyi a les persones, amb aquesta vocació social, crec que sempre trobarem espais de col·laboració.