Taula rodona a l’Ateneu Barcelonès: “Els ateneus no oblidem”

Ahir, 1 de març, es va celebrar a l’Ateneu Barcelonès la taula rodona “Els ateneus no oblidem: l’espoli franquista als ateneus“. Un debat amb experts en història i memòria democràtica impulsat per la Federació d’Ateneus. L’objectiu de la FAC amb aquesta iniciativa és donar a conèixer aquest fosc episodi de la nostra història recent. Fa més de dos anys que estem treballant en un projecte per posar llum sobre l’espoli al qual el franquisme va sotmetre als ateneus, i la trista realitat que, en molts casos, el patrimoni encara no ha estat recuperat.

Pots veure la gravació completa de la presentació aquí:

Ponents:

Jaume Pieres, moderador del debat, president de Centre Democràtic i Progressista, i portaveu de la “Comissió pel retorn dels béns espoliats pel franquisme” de la Federació d’Ateneus.

Neus Moran, doctora en història i autora del llibre “L’espoli franquista als ateneus catalans (1939-1984)“.

Pep Cruanyes, historiador i advocat, ha treballat en diferents casos per la recuperació dels béns de diferents ateneus.

Mireia Claret, presidenta de l’Ateneu Igualadí.

Lluís Puig, exConseller de Cultura, tanca el debat amb una breu reflexió final via videoconferència.

L’acta va comptar també amb la participació de Pep Morella, president de la FAC, i de Lluïsa Julià, vicepresidenta primera de l’Ateneu Barcelonès, que van donar la benvinguda amb una petita introducció, posant en context el perquè de la necessitat d’aquest debat:

“No és casual que siguem avui a l’Ateneu Barcelonès…” va declarar Pep Morella, “… aquí, el 2014, desenes d’entitats de l’àmbit social i cultural van firmar un primer manifest pel retorn dels béns espoliats, reivindicant el paper dels ateneus i demanant aprofundir en l’estudi d’aquest episodi fosc de la nostra història. Aquell va ser l’origen del projecte  que actualment porta a terme la Federació d’Ateneus i que ens ha dut avui aquí.“.

Pep Cruanyes va obrir el debat fent una breu descripció del que va suposar per Catalunya i totes les seves entitats, també pels ateneus, l’arribada del feixisme al poder, assenyalant la trista realitat que “… acabat el franquisme, i fins avui, no s’ha fet res des de l’Estat perquè els béns tornin als ateneus. Mai han estat considerats víctimes, com si ho han estat, per exemple, alguns partits polítics o sindicats molt concrets.“.

La visió general de Cruanyes va servir de guia per començar a compartir les diferents vivències vers el tema de l’espoli patit i la situació actual dels diferents ateneus. Jaume Pieres, president del Centre Democràtic de Caldes de Montbui, encara en lluita per recuperar espais de l’entitat, comenta com “… tot just ara que la Neus ho ha investigat hem estat conscients de la pèrdua de més de 100 m2 de la nostra entitat. Fomentar aquests estudis és vital.“. Per la seva part Mireia Claret, presidenta de l’Ateneu Igualadí, va explicar que a “… l’Ateneu Igualadí no vam ser espoliats per un error a l’identificar l’edifici, per sort, però ens van anul·lar com entitat. A l’ateneu existia una secció educativa molt potent que era incòmoda pel règim, educació moderna, amb un vessant social… tot va ser desmantellat.“.

Finalment, la doctora en història contemporània Neus Moran va tancar el debat oferint un punt de vista més acadèmic sobre el perquè de l’espoli als ateneus: “Els ateneus eren una xarxa alternativa a l’Estat per part de les classes populars. Oferint assistència social, educació, activitats lúdiques, culturals i esportives… eren un contrapoder, un enemic que discutia tot l’ordre tradicional al qual el nou règim volia tornar. La requisa no va ser improvisada, formava part d’una estratègia a futur molt ben pensada per anul·lar els ateneus.”

Lluís Puig, exConseller de Cultura de la Generalitat i un gran coneixedor de la cultura popular, en intervenció telemàtica, va concloure la ronda d’intervencions: “Totes les dictadures són igual a genocidi cultural. La ideologia dels dictadors és contrària a que la gent pensi, llegeixi… L’objectiu, doncs, era clar: els ateneus, centres de formació insígnia de l’època. Formació com a tal, ja que sempre van treballar per l’alfabetització de la societat, però també formació cultural (música, esport, ball…) i de ciutadania (ajuda mútua, pensament crític…). Catalunya va patir genocidi cultural del qual encara avui en veiem les conseqüències, com ha deixat clar l’estudi de la Neus Moran.“.

“No volem recuperar els nostres béns per romanticisme, és justícia. I és utilitat. Volem poder fer bé la nostra feina, la feina en l’àmbit social i cultural que els ateneus sempre hem fet, pels socis i pel país.“

Jaume Pieres

Des de la FAC fa més de dos anys que estem treballant en un projecte per donar a conèixer l’espoli al qual el franquisme va sotmetre als ateneus, i la trista realitat de que, en molts casos, el patrimoni encara no ha estat recuperat. Com Pep Morella va dir a la taula rodona: “l’espoli no és un tema de fa 80 anys, allò en va ser simplement l’origen“. De l’estudi encarregat per la FAC a Neus Moran l’any 2018 n’han nascut tota una sèrie d’iniciatives: Una exposició itinerant que els ateneus podeu sol·licitar, reportatges, l’impuls d’una esmena al Congrés, taules rodones amb experts o amb els principals partits polítics, un llibre… Si vols saber més sobre el tema visita: Projecte “Els ateneus no oblidem”