Taula rodona: “L’espoli franquista als ateneus”

El 16 de desembre es va celebrar la taula rodona “L’espoli franquista als ateneus“. Un debat a raó d’una esmena a la Llei de Memòria Democràtica impulsada per la Federació d’Ateneus al Congrés. Per a la Federació, la presentació de l’esmena, que busca la reparació moral i material de les entitats espoliades, no ha de ser el final sinó l’inici del camí. Des de la FAC, volem donar veu als ateneus afectats i posar de nou sobre la taula la realitat silenciada de l’espoli patit. Aquesta taula rodona amb els principals partits polítics catalans en vol ser el primer exemple.

El debat, conduït pel periodista de TV3 Toni d’Armengol, va comptar amb la participació de tres dels partits firmants de l’esmena (ERC, Junts, CUP) i de Catalunya en Comú, que va acceptar la invitació tot i no ser firmant. Es va lamentar l’absència del Partit Socialista, que, en paraules de Pep Morella, President de la Federació, “…en tant que partit majoritari al Govern espanyol, són una part vital per donar solució al problema.”.

Aquí podeu veure el vídeo íntegre del debat.

Ponents:

Montserrat Vinyets, diputada de la CUP al Parlament de Catalunya.

Josep Pagès, diputat de Junts per Catalunya al Congrés de Diputats i professor de Dret Constitucional.

Manuel Pérez, president de la Comissió Sectorial Nacional de Memòria i reparació d’ERC.

Ramón Arnabat, historiador i membre de l’executiva de Catalunya en Comú.

Ja des de l’inici els quatre ponents es van mostrar d’acord en l’insuficient abast de la llei, que “… no introdueix canvis substancials respecte a la del 2007. No declara il·legal el règim franquista i parla només d’una justícia reparativa en l’aspecte moral, nosaltres volem justícia sense adjectius. No només moral sinó també material.” segons Josep Pagès.

Ramón Arnabat va aclarir que “…som corresponsables d’aquesta llei, i pensem que suposa avenços importants respecte a la llei de 2007, però, tot i això, no ens sentim còmodes del tot i farem autoesmenes. Per exemple, un cop conegut el contingut de l’esmena sobre l’espoli als ateneus, des d’En Comú Podem li donarem suport.”. La ponent de la CUP, Montserrat Vinyets, es va mostrar més contundent: “La llei ens genera una gran decepció i ens sembla insuficient. Són una sèrie de mesures que no van a l’arrel del problema, no discuteix els temes estructurals.”.

També hi va haver unanimitat en la necessitat de renovar la llei catalana sobre memòria històrica, feina plantejada per l’actual Govern, però que, per Arnabat, arriba tard, ja que “Fa molt de temps que és necessari”. La resta de ponents van plantejar, tanmateix, que la sobirania de Catalunya en qüestions de memòria ha de ser plena, la llei de memòria estatal és necessària i ha de ser la base, però no ha d’impedir anar més enllà si es crea el consens necessari al Parlament.

El debat seguidament esdevingué de caire històric, parlant sobre l’important paper dels ateneus com a centres productors de cultura i eixos de cohesió social, i sobre com el franquisme en planteja la seva repressió des d’un primer moment en tant que eines de creació de país. “El que s’ha fet amb els ateneus en aquest estat és imperdonable. Un genocidi cultural que es va fer amb el nostre país el 1939.” declarà Manuel Peréz d’ERC.

La taula rodona va concloure amb una crida i un compromís comú a generar treballs d’investigació a fons, amb aportacions públiques de la Generalitat i/o de l’Estat. És imprescindible conèixer bé la situació actual de l’espoli a Catalunya per treballar en endavant en el retorn i la reparació.

Pep Morella va acomiadar el debat amb una reivindicació de la resiliència dels ateneus i amb una declaració d’intencions de cara al futur: “Catalunya té un moviment associatiu que ha treballat, treballa i treballarà per la defensa del país i de la cultura, un moviment actiu i que ara seguirà treballant per la defensa de la llengua catalana. […] Serem combatius i no defallirem en el nostre objectiu, que és que els ateneus puguin recuperar els béns espoliats. ”.