ERC, Junts, PDECat i la CUP presenten una esmena conjunta a la Llei de Memòria Democràtica per recuperar els ateneus espoliats

ERC, Junts, PDECat i la CUP presenten una esmena conjunta a la Llei de Memòria Democràtica per recuperar els ateneus espoliats

Us informem que els grups parlamentaris catalans del Congrés –ERC-Sobiranistes, Junts per Catalunya, el PDECat i la CUP, juntament amb EH Bildu i el BNG- han presentat una esmena d’addició a laLlei de Memòria Democràtica“. Esmena impulsada des de la Federació d’Ateneus de Catalunya per tal de reclamar la devolució dels béns i drets confiscats als ateneus pel franquisme.

La disposició XX sobre “Béns i drets confiscats als Ateneus, Cooperatives i Associacions” diu que “L’Estat restituirà en els termes establerts per la present llei els béns immobles i drets de contingut patrimonial dels quals fossin titulars els ateneus, cooperatives i ens assimilats que els van ser confiscats en aplicació del decret del 13 de setembre del 1936, de la llei del 9 de febrer del 1939 de Responsabilitats Polítiques i la llei del 23 de setembre del 1939 sobre béns dels antics sindicats marxistes i anarquistes”.

A més, l’esmena demana que l’Estat restitueixi o compensi als ateneus els béns de caràcter històric-artístic inventariables dels que van ser privats, com són obres d’art -pintures i escultures- o els documents dels seus arxius. I afegeix que, si els béns o drets espoliats no poguessin ser retornats totalment o parcialment per no haver quedat suficientment identificats, l’Estat compensarà pecuniàriament el seu valor, degudament actualitzat.

“La requisa patrimonial fou un mecanisme repressiu que el franquisme utilitzà intentant abatre els vincles ordits per la societat civil del nostre país.” Neus Moran

 

L’origen d’aquesta esmena es troba en el manifest signat l’any 2014 a l’Ateneu Barcelonès per entitats culturals, cíviques, socials i comunitàries afectades pel règim franquista. La doctora en Història Contemporània i comissària de l’exposició “Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya“, Neus Moran, ha aconseguit identificar, fins avui, 291 propietats a Catalunya corresponents a 232 entitats que van patir l’espoli un cop finalitzada la guerra civil. Segons l’experta, “la requisa patrimonial fou un mecanisme repressiu que el franquisme utilitzà de manera indiscriminada i general, intentant abatre els vincles ordits per la societat civil del nostre país en un entramat extraordinàriament potent que entenia l’educació, la cultura, la solidaritat i la cooperació, com les eines per aconseguir les millores socials, culturals i laborals”.

Entre els antecedents esgrimits a l’hora d’impulsar l’esmena, hi ha el fet que, amb la reinstauració de la democràcia, s’ha restituït el patrimoni confiscat a sindicats i a partits, però no amb els ateneus, i també es pren com a referència la Resolució 60/147 de 16 de desembre de l’any 2005 de l’Assemblea General de les Nacions Unides -subscrita per l’Estat espanyol-, que assenyala que “la restitució, sempre que sigui possible, ha de tornar la víctima a la situació anterior a la violació manifesta de les normes internacionals de drets humans o la violació greu del dret internacional humanitari” i adverteix que la devolució ha de ser integral: “Restitutio in Integrum”.

“Seguirem lluitant perquè totes aquelles entitats que van ser espoliades recuperin el seu patrimoni. […] La nova ‘Llei de Memòria Democràtica’ té el deure de facilitar instruments perquè finalitzi el càstig col·lectiu que ha representat privar els ateneus de les seus i recursos.” Pep Morella

 

Pep Morella, president de la Federació, confia que l’esmena prosperi i adverteix que “no és casual que, malgrat tot, molts ateneus hagin sobreviscut a la dictadura, perquè tenim una capacitat de resistència i adaptació extremadament alta, i és per això que seguirem lluitant perquè totes aquelles entitats que van ser espoliades recuperin el seu patrimoni”, i adverteix que “la nova Llei de Memòria Democràtica té el deure de facilitar instruments perquè finalitzi el càstig col·lectiu que ha representat privar els ateneus de les seus i recursos. Reconciliar aquest país amb el seu passat és crear l’oportunitat de retrobar-se amb la seva rica vida ateneista i el que han significat aquestes associacions per al seu progrés econòmic i social”.

 

Per més informació:

Text Esmena

Deixa el teu comentari