Entrevista a Pep Vallès, president de La Lliga de Capellades: “L’ateneu és el lloc on han après a caminar els meus fills”

Els ateneus, patrimoni cultural i històric del nostre país, són la força de les persones que en formen part. És per això que el passat mes de maig vam iniciar una sèrie d’entrevistes per conèixer aquelles entitats que aquests 2021 celebren els seus aniversaris. Aquest és el cas de La Lliga de Capellades, que enguany celebra el seu 120è aniversari. Parlem amb en Pep Vallès, president de l’entitat.

 

Què espereu de l’acte central de l’aniversari que es durà a terme aquest cap de setmana?

Que sigui molt lluït. Celebrem 120 anys d’història i volem aplegar socis i capelladins. Ens fa molta il·lusió dur-lo a terme.

 

Heu preparat un aniversari amb un munt d’actes i activitats, la majoria gratuïts pels socis. Com han estat aquests preparatius?

Normalment la programació del darrer trimestre de l’any la prepara la Junta Directiva a partir del maig. Enguany, arran de l’aniversari, hem rebut també el suport d’una subvenció que ens ha permès ser més ambiciosos, Alfons Tiñena ens ha ajudat molt a poder-la demanar.

Nosaltres primer elaborem el pressupost i després el passem a la comissió de programació perquè facin la proposta dels esdeveniments. La comissió està formada per un parell de persones de la Junta i un grup de socis i sòcies. Aquest és el procediment habitual, com ja us he dit. Ho preparem entre tots i la Junta dóna el vistiplau. Després en fem el seguiment, que és un pas molt important; contactem amb les companyies i programadors de cicles i preparem la comunicació. Aquest també ha estat el nucli central del 120è, que acabarem de celebrar el setembre de l’any vinent, amb un pressupost especial.

 

 

A més a més d’aquests 120 anys, celebreu l’augment de persones associades a l’entitat, que en sis anys ha passat de ser de 200 a 1.270. Com s’aconsegueix això?

Aquests sis anys és el temps que ha estat la darrera Junta Directiva. Quan vam entrar érem 280 socis i sòcies. Fins i tot ens van convidar a una taula rodona per explicar-ho.

La nostra estratègia ha estat fer diferenciacions de preu. Les quotes de soci, per exemple, són reduïdes, i fa un any i mig vam inaugurar el restaurant on els socis compten amb descomptes a les consumicions també. Per altra banda fem molta publicitat, enviem forces cartes personalitzades a les persones que no són sòcies. És fàcil fer-ho perquè som un poble petit. Ho tenim tot informatitzat i comptem amb una bona base de dades que ens permet fer el seguiment.

No és màgia, és un projecte que t’has de creure, si no deixem entrar els que no són socis, com es faran socis?

L’objectiu són 1.300, que seria el 25% de la població de Capellades. A més, sabem que tenim persones de 17 poblacions properes que també són sòcies de La Lliga. Les formacions de la Federació ens han ajudat molt a acostar-nos a les noves tendències, però el punt important és la insistència. El nou projecte que tenim, per exemple, és que els carnets de La Lliga permetin als socis comprar amb descompte als comerços locals. Estem oberts a totes les botigues que s’hi vulguin adherir.

 

Llavors, tots aquests elements són la clau de l’èxit?

La clau de l’èxit per nosaltres és una Junta Directiva que treballa per l’entitat. Nosaltres tenim una junta de jubilats, però que no som els del casal de jubilats del poble, sinó persones que venim del món de la cultura i l’ensenyament. És cert que l’assemblea ha fet moltíssim, però la Junta Directiva som persones que ens ho passem molt bé fent el que fem. Ens trobem tots els dilluns per fer una cosa que ens apassiona.

 

 

Com han estat aquests 120 anys d’història? Teniu alguna anècdota?

Vam fer el llibre pels 100 anys amb tota la història de l’entitat. Es tractava d’un Treball de Recerca d’unes alumnes de batxillerat de l’institut del poble; un projecte ambiciós. És fantàstic veure totes les fotos i històries que s’hi expliquen.

La Lliga va començar sent “La Lliga Comercial, Industrial i Agrícola”, perquè la van fer comerciants, obrers i pagesos. En el seu moment La Lliga era més de dretes, tot i que aquesta diferenciació entre entitats ja no existeix, sortosament. Al 1920 es va començar a fer la Sala Teatre i es van vendre llotges i palcos que es pagaven a 13.000 pessetes, això va permetre finançar el projecte. L’any 1999 el teatre ja no s’aguantava i els socis no podien pagar la remodelació, per això es va crear un conveni amb l’ajuntament que va permetre que no tanquès. Al cap i a la fi, era pel bé del poble, que és qui en gaudeix.

 

Quin diries que ha estat el paper del vostre ateneu al territori?

Nosaltres en diem “La Lliga Centre Cultural”, perquè ha estat l’entitat cultural pionera a Capellades. És el punt de trobada del poble, i cada vegada ho és més ja que malauradament els bars i restaurants van caient des de la COVID. Això és perquè fem moltes activitats, ara mateix hi ha unes 110 persones fent català, anglès, ioga, i fins i tot bridge! Ara ens han demanat per fer balls llatins i trobarem la manera d’encabir-los, encara que siguin per un grup reduït de persones. Som un punt de trobada, i fem i programem cultura en totes les seves vessants.

 

 

Quins són els reptes de futur?

Hem arribat a un llistó tan alt que m’espanto. Porto sis anys de president, però no hi vull ser-hi més de vuit. Per salut mental però també per renovació de persones. No parlo de renovació generacional, el tema dels joves el dic amb boca petita. Ho hem intentat, però ens costa molt, és un projecte amb què no ens en sortim. La conclusió final que en traiem és que hem d’esperar a que es facin grans. Però hem fet coses per ells. Per exemple, vam organitzar autobusos gratuïts per portar el jovent al Canet Rock. En aquella ocasió se’ns van apuntar set o vuit joves, i com que no era suficient per omplir un autocar, vam pensar d’organitzar els nostres propis cotxes. El que ens va sorprendre va ser que, el dia que havien de sortir els busos, hi havia 40 persones esperant a agafar-los.

Ara estem apostant pel projecte del cinema. Després de 40 anys sense cine a Capellades, torem a arrencar-lo, encara que sigui deficitari. La idea és programar una pel·lícula del Cicle Gaudí o de Cinema Internacional cada 15 dies, i si funciona, a partir del gener ho farem cada setmana. També estem preparant el que explicava del carnet de soci que pugui aportar descomptes a les botigues locals i, com sempre, seguim apostant per la programació trimestral.

Ara, a més a més, amb la futura amplicació del local eliminarem barreres arquitectòniques, millorant l’espai per a realitzar-hi activitats. I ho volem fer sense demanar res als socis a través de subvencions.

 

Què és, per tu, un ateneu?

Personalment, un ateneu, m’emociona dir-ho, és el lloc on han après a caminar els meus fills. Tota la meva família ha passat per aquí. Si em pregunten per què m’estimo tant La Lliga explicaré que quan tenia deu anys anàvem a Barcelona amb el meu pare, que era president de la Junta llavors, a veure en Capri per contractar-lo; un altre dia hi anàvem a veure el ballet del Liceu i els convidàvem a actuar al teatre o anàvem a algun celler a comprar cava per algun acte.

Ara mateix, La Lliga és la meitat de la meva existència. Amb la meva esposa hem obert un celler i també hi fem actes culturals perquè ens agrada. Per mi La Lliga és el centre cultural del poble, m’ha donat vida, coneixement, amistats i també alguna enemistat, tot s’ha de dir. He sigut i sóc director del grup de teatre des de fa molts anys, i també he dirigit a la presó de Brians. És el meu projecte d’ara, i després en tindré d’altres. D’allà on sóc, m’enamoro i aporto el màxim de mi perquè surti endavant.