Montserrat Morera: “Ser presidenta del CAB m’ha aportat, sobretot, coneixement”

Parlem amb la Montserrat Morera, que ha estat la primera dona presidenta del Consell d’Associacions de Barcelona (CAB), és membre de la Taula d’entitats de Sarrià i presidenta del Centre Parroquial i Cultural Sant Vicenç de Sarrià. El CAB és una plataforma interassociativa que agrupa tot tipus d’entitats de la ciutat de Barcelona i que treballa pel desenvolupament de l’associacionisme i els seus valors, i de la qual la Federació d’Ateneus en forma part. Morera cedeix aquest juliol el seu relleu a Joan Manuel Parisi.

Com ha estat l’experiència de presidir el CAB?

Evidentment magnífica. Vaig agafar el relleu de l’Alfons Tiñena ara fa cinc anys. Estar en un lloc així t’aporta, sobretot, coneixement. Des de grups, plataformes, moviments,… Coneixement en general de l’associacionisme. Al CAB portem la gestió de Torre Jussana i projectes com El Panoràmic, un estudi sobre entitats sense ànim de lucre que ens dona molta informació.

Què et va motivar a presentar-te com a presidenta?

A Sarrià, al 2010, es crea la Taula d’Entitats de Sarrià, i al 2012, participem com a entitat al 2n Congrés d’Associacions de Barcelona. Al 2013, ens van demanar d’entrar al Consell d’Associacions de Barcelona, i al 2015, quan l’Alfons va plegar,  la Junta Directiva em va proposar com a presidenta. Era un repte però el vaig acceptar.

Quins han estat els principals reptes que has hagut d’afrontar aquests anys?

En primer lloc, incrementar la relació amb l’Administració i l’Ajuntament, cosa que hem treballat molt i ha permès que ens donin més responsabilitats i més confiança. En segon, obrir-nos a les entitats. Volem que sàpiguen que estem oberts a escoltar-los, aconseguir una bona relació i ajudar-los a resoldre problemàtiques.

Augmentar la base social, també ha estat un repte. Hem creat la plataforma de Festa Major de barris i districtes, cosa que ens ha aportat un augment d’efectius, però també de feina. Tot i això, les persones que en formen part t’ho agraeixen.

Per altra banda, hem fet convenis amb la PIMEC, i hem pogut posar punts en comú amb les petites empreses i el comerç local.

També hem aconseguit que quan hi ha grans temes a nivell de ciutat ens cridin, en l’àmbit Barcelona, però també a nivell català. Som interlocutors de la Llei de mecenatge, per exemple.

Per últim, hem estat treballant en un codi ètic de les entitats que pugui ser vàlid per a tothom.

Què creus que t’ha quedat per fer? Quins són els reptes de futur?

Al tinter sempre hi queden moltes coses. Ens ha faltat aconseguir unes bases més adequades de subvencions per entitats de Barcelona, que ara són conjuntes amb empreses, i per tant, no s’adeqüen a la realitat de les associacions. En aquest àmbit, cal prioritzar en subvencions territorials o de districte.

També, estem amb el Reglament de participació ciutadana, que el TJC ens va tombar; va ser molt greu.

Creus que els ateneus de Barcelona haurien de formar part del CAB?

És un tema en stand by. Hem fet diverses reunions amb la FAC sobre el tema. Penso que la delegació territorial de Barcelona hauria de tenir més pes al Consell, ja que els ateneus poden participar a qualsevol activitat que fem des del CAB, perquè la Federació d’Ateneus n’és membre. Oferim tallers, activitats, formacions… L’ideal seria que el butlletí que fem arribar a la Federació s’adreci també als ateneus.

Darrerament hem presentat la Guia d’autodiagnosi d’acció comunitària a les associacions, que ha agradat molt a la FAC. Si un ateneu demana formació al Consell, encara que no sigui estrictament de Barcelona, es pot estudiar d’oferir-li, ja que fem acció a nivell català. De fet, hem creat la XAC (Xarxa d’Associacionisme de Catalunya), una plataforma en la qual es parla a nivell de país. D’ara endavant m’ocuparé de portar la xarxa. M’han demanat que continuï com adscrita, així que estic comissionada del Consell de ciutat.

Quines experiències has vist d’altres entitats que podrien inspirar als ateneus?

Totes les entitats que treballen amb persones que tenen problemàtiques físiques o psíquiques, que tenen problemes d’integració i també a nivell de carrer, com amb les terrasses per exemple. Des dels ateneus es pot fer més per ajudar-les.

Pel que fa als joves, he pogut conèixer experiències sobre com engrescar-los en direcció i participació. Des del CAB he vist associacions que els engrescaven amb temes informals, com les festes majors, o també amb ràdios i temes comunicatius, i ha funcionat.

També hi ha el tema de les dones, que són majoria a les entitats, però minoria a les juntes directives. Les dones cal que s’ho creguin més i tinguin més visibilitat.