Marcel Esteve, vicepresident del Casal de Vilafranca: “El Teatre és un element més de la vida social, com un carrer o una plaça”

Marcel Esteve, vicepresident del Casal de Vilafranca: “El Teatre és un element més de la vida social, com un carrer o una plaça”

A pocs dies de començar els actes de celebració del centenari del Teatre del Casal de Vilafranca, hem volgut conèixer més sobre la història de l’espai i la previsió dels actes de l’efemèride. Parlem amb Marcel Esteve, vicepresident de l’entitat.

Com s’aconsegueix mantenir un teatre intacte amb programació ininterrompuda durant un segle sencer?

Perquè ha estat un teatre necessari i volgut durant moltes generacions. Al Teatre s’hi ha fet de tot: balls, cinema, teatre, dansa, excursions, sopars, berenars, concerts, celebracions de tota mena,… Sempre ha estat un espai obert als soci i sòcies, i al conjunt de Vilafranca i el Penedès, així com a les associacions i entitats del municipi i la comarca.

Parla’m de la celebració. Com ha estat preparar un aniversari de vint-i-tres accions distribuïdes al llarg d’un any amb les restriccions actuals?

Ens hem hagut de multiplicar i ens ha calgut molta comunicació. S’hi han sumat moltíssims col·laboradors i voluntaris, que han permès imaginar una celebració molt propera i activa. Volem que siguin actes molt participatius i amb propostes de qualitat, on la gent descobreixi un teatre on hi ha hagut molta diversió, així que ha estat tot un repte, sobretot perquè volem cloure la celebració a la Festa Major de Vilafranca de 2022.

Què ens pots avançar dels actes que s’esdevindran?

Començarem aquest 24 de juliol amb un acte especial en què volem capçar totes les activitats que s’han dut a terme al llarg de la història del Teatre. Serà una actuació molt especial, ideada per Valeri Laguna, Manel Güell i l’actor i clown, Fulgenci Mestres, que donarà vida al protagonista d’aquest espectacle que vol esdevenir un mirall del que hem viscut i compartit al llarg de tots aquests anys.

Les activitats que hem ideat són amb la idea principal de donar a conèixer el Casal, qui som i d’on venim. Per això, hem preparat aquest espectacle, titulat Un casal fusta centenari, però també, l’edició d’un llibre, exposicions amb diversos elements que el teatre ha acollit, un documental, jornades de reflexió, actes conjunts amb teatres centenaris del país i visites guiades a escoles.

L’objectiu és que tothom trobi el seu moment i pugui imaginar els seus records i visualitzar com fa 100 anys un grup de gent jove va ser prou valent per crear aquest teatre.

Hi ha alguna anècdota d’aquests 100 anys d’història que pugueu compartir amb nosaltres?

En cent anys han passat milers de coses; s’hi han fet parelles i tot! Del 1904 al 1921 l’entitat no tenia seu pròpia, fins que al vint-i-u la Junta Directiva va decidir inaugurar el teatre, encarregat a l’arquitecte Andreu Audet, que ara coneixem com l’arquitecte del Paral·lel. Des del Casal sempre s’han recordat les paraules del president el dia de la inauguració: “Ara anem a casa”.

Pel Teatre ha passat l’Orquestra Pau Casals i l’Orfeó Català, s’hi ha fet mítings republicans, Santiago Russiñol ha estat present a l’estrena d’alguna obra de teatre i s’hi van projectar pel·lícules d’en Buñuel abans que fos tan transgressor. Durant els anys de la Nova Cançó vam tenir en Lluís Llach i en Raimon a l’escenari, i més endavant a Els Pets, Sau i Manel. M’atreviria a dir que ha passat tothom que ha estat important en termes de cultura al país; ha estat un espai obert a fets d’alta volada i a milers de fets més quotidians que han estat igual d’importants.

Al final, el Casal forma part de la vida de molts vilafranquins i vilafranquines, i és un element més del municipi, com és un carrer, una plaça o una rambla. Cadascú té la seva petita gran vivència.

Quin diríeu que ha estat el paper de l’ateneu al vostre territori?

Des dels inicis hem volgut compartir-lo i hem intentat mantenir la cultura oberta com el primer dia. Ara seguim amb les mateixes idees que fa cent anys, però adaptades a la modernitat, amb un espai que segueix sent lloc de vida social; una plaça oberta a Vilafranca.

Durant l’aniversari, presentareu l’avantprojecte de remodelació del teatre. Quins són els vostres reptes de futur?

Tenim un teatre viu i que és patrimoni. Un espai pràcticament intacte des de 1921 i que hem tingut la sort de conservar. Volem adaptar-nos als nous requeriments tècnics, així que caldrà fer millores però sent molt curosos. Cal ser realista, ja que fan falta molts recursos econòmics. Ho farem per fases, pas a pas.

L’avantprojecte l’equip DFT arquitectes i l’hem pogut dur a terme amb una subvenció del Departament de Cultura.

El futur de l’entitat és el de continuar sent una entitat dinàmica, en la qual els seus associats puguin fer activitats: dansa, esport, idiomes, creació artística, arts escèniques, música… Tots els serveis que oferim. També volem seguir teixint aliances amb el teixit associatiu de Vilafranca i el Penedès, i que continui esdevenint un espai obert també al conjunt de l’administració.

El repte serà poder acollir noves iniciatives, nous llenguatges, nous formats… i sempre amb la voluntat que les futures generacions es facin seu el Teatre CASAL.

Deixa el teu comentari