La FAC i La Mira apel·len a tota la societat catalana per fer de l’exposició sobre l’espoli una qüestió de país

La FAC i La Mira apel·len a tota la societat catalana per fer de l’exposició sobre l’espoli una qüestió de país

  • L’exposició, que serà itinerant, és el punt d’inici d’un projecte de reivindicació ateneístic que ha de desembocar en una sèrie d’articles i un llibre, amb el propòsit que això ajudi a obrir nous estudis i investigacions, i hi hagi una pressió forta per aconseguir la restitució del patrimoni espoliat pel franquisme

La Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) conjuntament amb el magazín La Mira, han presentat aquest migdia a la seu dels Lluïsos de Gràcia l’exposició ‘Quan s’enduen el país: l’espoli franquista als ateneus de Catalunya‘, davant dels mitjans.

El president de la FAC, Pep Morella, ha obert l’acte fent un repàs dels motius que han dut a la federació a produir aquesta exposició: “hem volgut deixar escrit tot aquest episodi trist de la història”. Per Morella, és molt important que des dels valors dels ateneus es faci una “defensa de la catalanitat”, i que el moviment ateneístic es faci més fort gràcies a accions com aquesta exposició.

Al seu torn, la comissària de l’exposició i doctora en Història, Neus Moran, ha explicat el procés de legitimació de l’espoli que es va perpetrar a través de la creació d’un corpus legal, i la intenció que hi havia al darrere, com havia passat en el cas del CADCI: “conservar tota la documentació necessària per extreure noms per reprimir”. La investigadora de La Mira ha estat la persona que va elaborar la primera recerca sobre aquest camp d’estudi, basant-se en les fonts documentals existents tant als llistats de l’AISS com també del Departament de Treball de la Generalitat, i ha subratllat que es tracta d’un camp per explorar: “És un tema bastant inèdit, perquè no hi ha gaire recerca feta. El que va passar a Catalunya no és extrapolable a altres territoris de l’estat en temps franquista”.

Moran ha explicat que la legitimitat que es va crear per adjudicar les propietats que eren de les entitats, va deixar una situació molt complexa a la fi del franquisme: “El 1984 encara hi havia més de 200 immobles en mans del Ministeri de Treball“. La comissària de l’exposició ha explicitat el desig que aquesta exposició “ajudi a obrir noves línies d’investigació” i ha llençat diverses preguntes a l’aire: “Per què no s’ha efectuat el retorn de les propietats immobles?“, “Per què l’Estat no ha respectat els convenis internacionals que ha signat amb relació al retorn de les propietats als damnificats?”.

En la mateixa línia, el director de La Mira, Francesc Canosa, ha definit el “para-estat que ha estat Catalunya”, i ha dit que l’exposició s’adreça a la “immensa minoria”. Canosa ha reivindicat el simbolisme de la data del 15 d’octubre, el 80è aniversari de l’afusellament del president Companys, i ha expressat la satisfacció de La Mira per haver estat partícip d’un projecte que “creiem que ha d’explicar un país no explicat. Hauríem de ser una narració”.

Canosa també ha deixat palès que l’Estat espanyol no ha demanat perdó per l’afusellament de Companys i ha fet una apel·lació a tota la societat catalana per a utilitzar aquesta exposició i altres eines per “fer-ne una qüestió de país”. “La reprogramació és la gran arma de l’estat espanyol”, ha sentenciat.

L’exposició consta de 13 plafons que recullen amb precisió diversos capítols d’època fosca de l’associacionisme, des de l’inici de la Guerra Civil. De les proves documentals detallades i el llistat complet dels estatges confiscats tant a les entitats actualment adherides a la FAC com altres, algunes desaparegudes, la Dra. Moran n’ha elaborat el mapa amb les més de 278 propietats requisades a tot Catalunya.

L’exposició serà itinerant i començarà aquest mateix 15 d’octubre a l’Ateneu Torrellenc (Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat). Les activitats al voltant d’aquesta exposició inclouran diverses xerrades que es coordinaran entre la FAC i La Mira.

Recupera la roda de premsa ací:

Deixa el teu comentari