Reptes de futur per a ateneus i casals

El Casal de Vila-rodona (Alt Camp), en el seu 50è aniversari, va acollir el passat 28 d’octubre, la taula rodona “Experiències i reptes del futur de les societats culturals i recreatives: els ateneus i els casals”. La trobada fou moderada pel director dels Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura i exdirector del Centre de Lectura de Reus, Jordi Agràs, al debat hi van participar Salvador Casals Romagosa, president de la Federació d’Ateneus i gerent del Casal Societat La Principal de Vilafranca del Penedès; Josep M. Vallès i Martí, expresident Casal de l’Espluga de Francolí i promotor cultural; i Pep Vallès i Sanmartí, Membre de la Junta de Societat La Lliga de Capellades i dinamitzador cultural.

Pep Vallès: “No podem estancar-nos a les activitats de fa un segle”

El primer tema abordat va ser l’actualitat dels ateneus i casals al segle XXI. “Els valors de les entitats són els mateixos que fa un segle i mig, pràcticament, el que cal és canviar la forma en la que els desenvolupem”, segons Salvador Casals, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya. A La Lliga de Capellades, han passat de 400 a 900 persones associades en els darrers quatre anys i aquest èxit, segons un dels membres de la junta directiva, Pep Vallès, es deu gràcies a que “hem estat receptius a tot allò que vol la gent del municipi; és el que ens fa estar al dia. No podem estancar-nos a les activitats de fa un segle. Penso que no per tenir jovent a la nostra entitat, garantirem futur. Cal obertura de ment amb l’entorn, també”.

Les qüestions pressupostàries, la regeneració de la massa associativa i les juntes directives i la conservació del patrimoni són els problemes recorrents presents a les entitats ateneístiques.

En segon lloc es van posar en comú els problemes recorrents presents a les entitats ateneístiques. Els tres ponents van apuntar a qüestions pressupostàries, la regeneració de la massa associativa i les juntes directives i la conservació del patrimoni. Pel que fa a conflictes econòmics, Pep Vallès va afirmar que “cal una bona avinença entre l’entitat i l’Ajuntament. Però també cal ser valents, ja que sovint ens toca suplir les mancances de l’administració pública. A les entitats no topem amb la burocràcia ferragosa i això ens fa ser més immediats a l’hora de desencallar temes”.  Des de Capellades, també va manifestar que cal fer-li veure al soci que li surt rentable la quota anual i que els i les membres de la junta directiva tenen el repte de posar-se d’acord malgrat la diversitat de visions.

Josep M. Vallès, expresident Casal de l’Espluga de Francolí, va posar de relleu que “cal aconseguir il·lusionar les noves generacions de socis i això passa per saber transmetre al jovent l’esforç històric que va suposar l’impul de l’entitat en el seu dia. És el que crea sentiment de pertinença”.

Els problemes amb els que habitualment es troben les entitats, segons Casals són: “la manca de relleu generacional, la inadequació de les activitats programades i la falta de relació amb l’entorn”. Així, proposa alguns elements que garantiran l’èxit dels ateneus: “tenir un projecte clar; disposar d’espais adequats; muntar un equip humà engrescat; tenir una bona entesa amb l’administració -sense submissió-; aprendre a través dels errors i establir aliances amb altres col·lectius de l’entorn”.

Josep M. Vallès: “Els joves han de viure les seves pròpies experiències. Els hem de deixar provar, sense després jutjar negativament”

Per últim, es va posar el termòmetre al futur dels casals i ateneus. Respecte al conflicte més comú, la manca de joves a les entitats amb més tradició, Josep M. Vallès va apuntar que “la millor difusió la fa el mateix públic dels actes”. Per aquest motiu, proposa que “és necessari acceptar els fracassos, per evitar que una entitat s’enquisti per la visió única de la gent gran. Els joves han de viure les seves pròpies experiències, tinguin o no risc. Els hem de deixar provar, sense després jutjar negativament”.

Salvador Casals: “Cal aprofitar les capacitats i energia dels nous joves de 65 anys”

En aquest sentit, per a Casals és necessari “establir canals de comunicació entre la secció de joves i les tasques de responsabilitat de la junta directiva de l’entitat. El que acostuma a passar és que els qui havien estat socis d’infants, recuperen les ganes de trobar el seu espai a l’ateneu quan tenen la seva pròpia família. Es passa de pares a fills”. D’altra banda, “sempre cal obrir casa nostra a joves, amb relació o no prèvia amb l’entitat, que tinguin inquietuds”. El president de la Federació d’Ateneus també va llançar una aportació fixant-se en una altra franja d’edat: la de les persones al voltant dels 65 anys, amb ganes d’impulsar activitats. “Cal aprofitar les capacitats i energia dels nous joves de 65 anys, que no se senten representats amb les activitats habituals destinades al seu col·lectiu”. Pep Vallès va exposar no estar preocupat en aquest sentit perquè argumenta que els joves ja impulsen activitats des del seu terreny, i que ja s’acostaran a l’entitat, si ho troben necessari.