La tasca culturitzadora de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic de Badalona
Amb la concessió enguany de la II Beca “Terra d’Ateneus 2015”, Jordi Albaladejo endegarà el seu treball de recerca històrica “L’Associacionisme educatiu i cultural a Badalona (1879-1936). L’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic”. La beca, concedida per segon any per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), va ser atorgada el passat mes d’abril i està dotada de 3.000 euros i la publicació de l’estudi el mes de desembre en una nova col·lecció de l’editorial Afers.
Amb la voluntat de visibilitzar la tasca educativa i cívica de l’Ateneu Obrer de Badalona i el Círcol Catòlic de Badalona abans de la Guerra Civil, Albaladejo centrarà el seu projecte en aquestes dues entitats del seu municipi. Es tracta de dues entitats reconegudes i de llarga trajectòria, amb canvis i continuïtats, que van ser agents socialitzadors els quals van formar part de l’oferta educativa i cultural de la ciutat. L’estudi s’emmarcarà en el període de 1879 i 1936 i narra la vitalitat, conjuntament amb el panorama de centres polítics i recreatius, de la societat civil badalonina i, per extensió catalana, en una època de grans transformacions i mancances oficials educatives i de benestar social.
La FAC ha entrevistat al becat per tenir un avançament dels continguts del seu treball:
Descriu la història del foment divulgatiu i cultural de l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic.
El creixement educatiu i cultural de Badalona el segle XIX i principi del segle XX no anava d’acord amb el creixement industrial, urbanístic i demogràfic de la ciutat que assolia un pes creixent en el conjunt de Catalunya. Davant de la inhibició de l’Estat espanyol, la ciutadania organitzada i, en aquest cas l’Ateneu Obrer -amb protecció de la burgesia local- va procurar oferir instrucció per reduir l’analfabetisme, bastir una biblioteca que va esdevenir pública i dotar de formació professional. L’Ateneu i el Círcol Catòlic van fomentar pautes culturals, cíviques i morals en el marc d’una societat en transició cap a la modernitat, i també van contribuir a la construcció de l’espai polític del catalanisme, com en el cas del suport a Solidaritat Catalana o del Grup de Fejocistes del Círcol els anys trenta.
“Les diferències principals del període estudiat són el paper confessional del Círcol, i el lliure i instructiu de l’Ateneu que va decantar-se per un model d’Escola laica”
Quines diferències i punts en comú es poden establir entre la tasca que han desenvolupat a nivell educatiu i cultural a Badalona?
Un punt en comú és que van donar una sèrie de respostes col·lectives a les necessitats socials del moment demostrant la vitalitat de la societat civil. Parlem de tres generacions de forjadors de l’Ateneu i del Círcol que van adaptar-se als temps, com ara al període republicà que va impulsar un salt quantitatiu i qualitatiu a l’educació i a una sèrie de reformes polítiques. Ambdues entitats van mantenir durant molts anys una capçalera de premsa pròpia. Les diferències principals del període estudiat són el paper confessional del Círcol, i el lliure i instructiu de l’Ateneu que va decantar-se per un model d’Escola laica i tota classe de conferenciants d’Extensió Universitària; també el suport del Círcol a candidatures polítiques.
“L’Ateneu Obrer i El Círcol permeten analitzar la pluralitat del moviment associatiu i la seva vitalitat cultural i social: l’abast de l’oferta formativa i el pas de professors com Marcel·lí Antich o Pompeu Fabra”.
Que ha aportat l’Ateneu Obrer i el Círcol Catòlic a la vida associativa badalonina? I a la ciutat?
L’Ateneu Obrer i El Círcol permeten analitzar la pluralitat del moviment associatiu i la seva vitalitat cultural i social: l’abast de l’oferta formativa i el pas de professors com ara Pau Vila, Pau Rodon, Marcel·lí Antich, Pompeu Fabra; les activitats esportives (l’Ateneu va organitzar una secció molt activa) i culturals (conferències, vetllades musicals, teatrals, poètiques…). Destaca en l’aspecte obrerista, analitzar per contrast l’adscripció majoritària dels obrers badalonins des de mitjans de la dècada dels anys deu del segle XX, a l’anarcosindicalisme i les seves formes organitzatives.
Quin paper desenvolupen actualment, cadascuna de les dues entitats, al teixit associatiu local?
La Guerra Civil va posar el punt i final a les activitats instructives i culturals de l’Ateneu Obrer de Badalona; el Círcol Catòlic, assaltat durant el juliol de 1936, va retornar a l’activitat després de la guerra no sense que alguns dels seus membres patissin un “escarment” per part dels franquistes. Després de diferents relleus generacionals i adaptar-se als canvis socials, és actualment amb 136 anys d’història una entitat acollidora i sòlidament implantada en el teixit cultural, de lleure i esportiu a Badalona.