El moviment ateneístic: clau per a la pedagogia cultural i política
La Federació d’Ateneus de Catalunya ha presentat el llibre Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània aquest dijous, 26 de març, a la Sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès. L’obra és la culminació d’un any de treball i fa un recorregut pel moviment associatiu al Principat de Catalunya des del segle XVIII fins a l’actualitat, tot destacant la seva aportació a la formació intel·lectual de les classes subalternes.
Els historiadors Ramon Arnabat i Xavier Ferré, coautors de la publicació, remarquen la centralitat del teixit ateneístic en la tasca culturitzadora i polititzadora de les classes populars durant el dos últims segles. Aquest no és un llibre historicista; sintetitza l’articulació de nuclis de poder polític i cultural arrelats al territori, des de vessants ideològics diversos, i incideix en com aquestes entitats associatives acompleixen un objectiu cohesionador dels sectors socials que s’hi identifiquen. “La societat política és la societat civil: són dos conceptes clau indissolubles per comprendre els referents psico-polítics presents al segle XXI”, segons Xavier Ferré.
D’esquerra a dreta: Salvador Casals, president de la FAC; Jordi Casasses, president de l’Ateneu Barcelonès; Ramon Arnabat i Xavier Ferré, autors del llibre (Foto: Toni Galitó)
“L’associacionisme forma part de l’ADN català”
Els autors han desgranat el recorregut dels ateneus com a peça fonamental en la cohesió social dels municipis catalans, i ha ressaltat la implicació ciutadana en la vida política i cultural popular des dels gremis fins els actuals casals i ateneus. A finals del segle XIX, apareixen els primers espais d’oci destinats a la classe benestant (casinos, orfeons, liceus, institucions culturals, etc.) per donar cabuda a l’academicisme burgès. Per contrarestar aquests espais de socialització formal, les classes populars impulsen els ateneus amb una clara vocació alfabetitzadora i socialitzadora de les relacions informals. Ambdós caràcters marcadament polítics es mantindran al llarg del segle XX, amb diverses etapes d’esplendor i davallada, en funció del règim polític, més o menys repressiu. “L’associacionisme forma part de l’ADN català. En els moments més difícils de la història és quan el moviment associatiu català pren més força”, segons Ramon Arnabat.
Actualment, existeixen unes 18.000 entitats culturals a Catalunya, xifra que revela un teixit associatiu divers i ric, impulsat pel voluntariat i la cohesió social d’una societat activa. El llibre ha estat editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.