stickyimage

Turisme ateneístic a Andalusia

Coneix els ateneus d\'Andalusia!
http://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/Banner-DIBA-2018_Festival-Zero-468x60px.gif

Xavier Filella: «Mostrem el patrimoni cultural dels ateneus. Obrim portes»

Xavier Filella, president (fins al 21 de juny) del Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura de Reus, fundat fa 150 anys, conserva activa la biblioteca més antiga de Catalunya. Amb un catàleg de 260.000 llibres, la biblioteca ofereix servei públic de préstec, no només entre els seus socis. El catàleg és consultable al seu web, com també el seu fons d’art. Xavier Filella, president de l’entitat ha fet la ponència «La cultura que ha generat el Centre de Lectura» durant el Dia de l’Associacionisme Cultural Català, celebrat al Foment Martinenc (Barcelona), l’1 de juny.

Text: Marta Rius / Fotografies: Toni Galitó
Les fotografies s’han pres al Foment Martinenc. Aquesta entrevista està extreta de la revista Ateneus 16.


Què és un ateneu avui?

Un ateneu és un lloc de trobada on es reuneixen persones amb inquietuds similars que parteixen d’una voluntat instructiva. Van néixer durant el segle xix perquè la ciutadania es culturitzés, es formés i s’enriquís, i aquesta voluntat original avui no ha canviat. Els interessos vénen definits per cada època i es tradueixen en diversitat d’activitats: tallers, xerrades, corals, teatre, exposicions, etc. Inicialment es formava la població obrera i, actualment, totes les classes socials.

«Els equipaments nacionals de què avui gaudim són derivats d’idees concebudes pel moviment ateneístic: biblioteques, museus, sales culturals, etc.»

S’entendria la identitat catalana present sense aquest tipus d’associacionisme cultural?

Clarament, no. La cultura i el país sencer són hereus de la tradició associativa. Els ateneus vénen del passat, però no són cosa del passat. La identitat catalana d’ara no s’entendria sense l’herència associativa d’ateneus, casals i centres culturals. Els equipaments nacionals de què avui gaudim són derivats d’idees concebudes pel moviment ateneístic: biblioteques, museus, sales culturals, etc.

De quina voluntat parteix la iniciativa d’impulsar el Centre de Lectura de Reus fa 150 anys?

Sorgeix d’un grup de persones vinculades a la cultura de mitjans del segle xix. Consideraven imprescindible la instrucció d’un sector de la població, l’obrer. L’any 1859, el grup embrionari del Centre va fundar la primera biblioteca de Catalunya. El poeta J. M. Bartrina o el polític i escriptor J. Güell i Mercader van recopilar llibres per ensenyar a llegir als reusencs no alfabetitzats amb una clara vocació formativa. A partir d’aquí, persones literates van anar trobant-se i oferint serveis de lectura fins a aconseguir el lloguer d’un espai per desenvolupar l’activitat del Centre, el 1855, al Palau dels Marquesos de Tamarit, que encara avui és la seu de l’entitat. El 1916, el Palau fou comprat per a l’entitat per Evarist Fàbregas, que havia estat president del Centre entre 1905 i 1909. De la lectura van sorgir neguits artístics i més seccions: l’excursionista, la científica, la de llegua i literatura, de geografia i història… Totes amb la voluntat d’aportar diferents àmbits del coneixement.

«El Centre de Lectura de Reus va fundar la primera biblioteca de Catalunya»

Quin és el llegat cultural que ha aportat el Centre de Lectura a la ciutat durant aquest segle i mig?

Les diferents activitats culturals han vingut generades per la conjuntura i les persones associades a cada moment de la història. Així s’ha generat moviment al voltant de la traducció en català (Bonaventura Espinosa, Joaquim Mallafré, Josep Morgades), l’art contemporani, la música i el Teatre Bartrina, entre els aspectes més destacats.

Com s’ho fa el Centre per preservar el patrimoni i difondre la cultura reusenca i catalana?

La preservació del patrimoni cultural és un dels temes cabdals a què s’enfronten avui els ateneus. Costa molt mantenir una estructura ferma de personal des del voluntariat. Cal una estructura professional per a la conservació del patrimoni de les entitats. Per mantenir una biblioteca com la del Centre de Lectura, amb 260.000 títols catalogats, necessitem bibliotecaris/es. En tenim 6 en plantilla. Per mantenir el fons d’art, amb 800 obres digitalitzades, es requereix especialistes en art.

«La preservació del patrimoni cultural és un dels temes cabdals a què s’enfronten avui els ateneus»

Què tenen d’especial les biblioteques dels ateneus?

Tenim un fons històric de l’associacionisme cultural català que és una joia. Hi ha obres que no estan a les biblioteques municipals o la Biblioteca Nacional de Catalunya. Ara bé, avui són complementàries les biblioteques dels ateneus i les públiques. De fet, tenim convenis de col·laboració amb les dues biblioteques públiques de Reus i la Universitat de Tarragona per compartir el catàleg de préstec interbibliotecari. Avui, un usuari de la biblioteca del Centre de Lectura de Reus pot demanar un llibre del catàleg de préstec interbibliotecari des de la mateixa entitat. Durant tots els anys que només existia la nostra biblioteca a la ciutat, vam assumir aquesta funció pública que avui roman. La biblioteca del Centre no és un arxiu, ofereix servei de préstec a tothom: pots trobar novetats literàries, guies de viatge, premsa, etc. No obstant això, el corpus del catàleg del Centre no es pot trobar enlloc més.

Com acostem el patrimoni i la cultura dels ateneus a la ciutadania?

Donem-li valor i mostrem el patrimoni cultural dels ateneus. Trenquem amb la idea que els ateneus són centres d’arxius tancats. Obrim portes! Tenim fons d’art, biblioteques, partitures que han d’estar a l’abast de tothom. Nosaltres procurem ser fidels a la idea original de creació: formar la població, deixar entrar a tothom. Malgrat l’esforç que suposi, cal ensenyar al públic general el catàleg de les entitats, no només a les persones associades. L’elitisme i l’exclusivitat no afavoreixen el moviment ateneístic. Podem programar visites, xerrades, exposicions, un inventari consultable, etc. amb accés obert a tothom.

«Cal una estructura professional per a la conservació del patrimoni cultural de les entitats»

Seria útil la creació d’un catàleg digital de llibres i/o fons documental unificat dels ateneus?

Al Centre hem avançat molt en aquest sentit. Tenim dos projectes: d’una banda, hem creat un catàleg digital de llibres. Dels 260.000 llibres que tenim inventariats, només en queden 50.000 per introduir al catàleg informatitzat. És una eina de consulta i préstec oberta a tothom. Utilitzem el sistema d’arxius digitals Sirsi, que és costós —uns 10.000 euros anuals—, però és la nostra aposta. I l’altre projecte destacat que tenim en marxa és la «biblioteca digital» a través del programari lliure Omeka, on pengem arxius que no són llibres: fons d’art, fotografies, partitures, programes de mà, vídeos, fonoteca, etc. Per la nostra experiència, us diré que caldrien molts recursos econòmics i una decisió ferma per crear un catàleg digital unificat de tots els ateneus. Catalogar requereix personal especialista remunerat, a més de suport tecnològic. Hi ha alternatives menys costoses que es plantegen des de programari lliure. Però el més important seria estar en xarxa amb el catàleg de biblioteques públiques.

«Trenquem amb la idea que els ateneus són centres d’arxius tancats. Obrim portes»

Com s’adapten, els ateneus, als reptes del segle xxi?

Els reptes passen per l’especialització temàtica. Cada entitat té la seva pròpia identitat cultural, que es tradueix en un programa d’activitats concret. Els més històrics cal que s’estructurin de forma més professionalitzada, sense perdre els objectius inicials. La nova fornada d’ateneus no ha perdut la vinculació amb la cultura popular i tradicional. Alguns també s’han desacomplexat políticament. El més important és que les entitats mantinguin el valor democràtic i representatiu de la societat vigent.