Santi Vila: «Aquest 2016 es convocarà una línia de subvenció adreçada a la reforma d’equipaments d’entitats»

Santi Vila, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Nascut el 1973 a Granollers, és historiador i conseller del Departament de Cultura des del mes de gener. Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per CDC (2006-2013), alcalde de Figueres (2007-2012) i conseller de Territori i Sostenibilitat (2012-2016).

Text: Marta Rius / Fotografies: Judit Contreras

Les imatges són del 4 de juny de 2016, inauguració del Dia de l’Associacionisme Cultural a la seu de Lluïsos de Gràcia (Barcelona).

Quins són els valors culturals vinculats a Catalunya?

Sempre m’agrada explicar que l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya té, des de 1988, dos gegants anomenats Treball i Cultura, que representen i simbolitzen aquests valors. Els dibuixos de la indumentària del gegant Treball fan referència a l’agricultura, la menestralia, la indústria, el comerç…, en definitiva, a la idea del treball i la filosofia de l’esforç. Per la seva part, el vestit de la geganta Cultura representa les arts, les ciències…, és a dir, la cultura. Els valors culturals vinculats a Catalunya són els que sorgeixen del «ball» entre aquests dos gegants, entre aquests dos principis.

Quina és l’estratègia de polítiques culturals que encapçala el seu Departament, des que és conseller?

Per una banda, regenerar els pressupostos després de molts anys de necessàries retallades. Cal recuperar múscul, potenciar les grans institucions culturals i recuperar iniciatives que permetin a creadors i entitats veure l’administració catalana com una aliada solvent. L’altra gran estratègia implica sumar més públic i incrementar el consum cultural. Al llarg d’aquesta legislatura impulsarem iniciatives amb aquest objectiu.

Com afecta les entitats culturals la nova llei del voluntariat i foment de l’associacionisme?

La nova llei és una oportunitat immillorable per potenciar el món de l’associacionisme en general i també, i en particular, per millorar tot el que està relacionat amb l’associacionisme cultural.

Compta, el Departament, amb suficients recursos i equipaments a l’abast de la ciutadania?

El Departament ha treballat sempre amb les eines que tenia al seu abast. Així s’ha fet i així es farà sempre. Que aquestes eines poden ser més i poden ser millors, sens dubte. Però això no ens ha de fer aturar mai. Per tant, treballem per fer rendibles al màxim les eines que tenim ara i treballem també per tenir millors eines en el futur.

Té o ha tingut alguna vinculació amb algun ateneu?

Sempre he intentat estar vinculat a alguna associació cultural, des de ben jove a Figueres, i en la meva etapa com a alcalde els vincles amb entitats com el Casino Menestral Figuerenc van ser molt estrets. És un món en el qual em sento molt còmode per tots els valors que representa i mai estarem prou agraïts a la tasca que desenvolupen, sovint en solitari, per a la cultura popular del país.

Quina creu que és la tasca que desenvolupen els ateneus quant a integració sociocultural a la potent xarxa d’estructures culturals existents al país?

Els ateneus i totes les associacions, agrupacions, entitats, federacions… duen a terme una tasca de primer ordre en la cohesió social, en una societat i en un món tan múltiple i divers. També ajuden a la creació de nous públics i noves sensibilitats. Un altre aspecte essencial és el de la implicació i corresponsabilitat en la conservació i difusió del patrimoni immaterial, com a llegat d’una cultura i d’una manera de fer i d’entendre el món.

La cultura popular i tradicional té prou reconeixement a casa nostra?

Crec sincerament que aquests darrers anys comença a tenir la presència que li correspon. S’ha guanyat un lloc en la societat, i això es comença a reflectir en els mitjans de comunicació. La informació cultural moltes vegades, per als que treballem en aquest camp, no té la presència que hauria de tenir en els mitjans de comunicació, i la cultura popular no n’és una excepció. Però el nombre de participants en les manifestacions, actes i activitats de cultura popular i el nombre d’espectadors d’aquestes manifestacions i el ressò social que obtenen són també fets decisius a l’hora d’estar més presents en els mitjans.

Quina és la relació i la línia política que impulsa el Departament de Cultura amb els ateneus?

El Departament de Cultura ha ajudat i ajuda, en la mesura que la situació econòmica ho permet, als ateneus de Catalunya, en allò que fa referència a totes les seves activitats, programes i projectes; i també ha col·laborat en la conservació i la reforma dels equipaments culturals. A banda d’aquests ajuts, vull fer esment de la creació del Consell de l’Associacionisme Cultural, en el marc del Pla de l’Associacionisme Cultural. Un òrgan que, entre altres coses, ha de ser d’utilitat a l’hora de detectar els anhels i interessos d’aquest sector, i per tant ha de ser també útil per orientar la línia política del Departament.

Es planteja el finançament de rehabilitació o reforma d’equipaments d’entitats?

A causa de la situació econòmica, no s’ha pogut convocar des del 2006 cap línia d’ajut, però aquest 2016 es convocarà una línia de subvenció que estarà adreçada específicament i exclusivament a la reforma d’equipaments d’entitats.

Quin paper han de tenir els ateneus en la vertebració de la societat catalana?

A Catalunya la societat civil sempre ha tingut, té i tindrà un paper molt rellevant, tant com a generadora d’idees i iniciatives i com a realitzadora de projectes. En aquest sentit, en molts casos ha jugat un paper fins i tot substitutori del paper de les administracions públiques. En un futur crec que ha de continuar jugant aquest rol i sabent-se adaptar als nous temps.