stickyimage

Turisme ateneístic a Andalusia

Coneix els ateneus d\'Andalusia!

L’opinió del president de la FAC

Diumenge 30 de setembre es va estrenar al Teatre de Sarrià la gran producció de la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC), la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC) i A Grup Vocal, ‘OCTUBRE. Cançons per la llibertat‘. A la sortida, ens vam apropar al president de la FAC, Salvador Casals, per saber quina impressió li havia causat aquesta estrena.

 

Acabem d’assistir a l’estrena d’Octubre. Cançons per la llibertat’, un espectacle vocal amb un grup de joves que canten versions de la cançó protesta, entre algunes sorpreses. Per què la FAC ha apostat per aquest tipus d’espectacle?

Bé, de fet ja vam començar-ho amb la gira anterior, la de ‘Puig i Cadafalch. Un croquis’, buscant no només produir un espectacle que fos atractiu pel públic, sinó també buscar-hi aquell punt més de compromís per part de la Federació en el contingut. En el cas de Puig i Cadafalch, reclamant o posant en valor una figura com la d’aquest polític i arquitecte, vessant present a l’espectacle. Amb Octubre passa el mateix. Malauradament ens trobem en un bon moment per posar de manifest la vigència d’aquestes cançons de lluita i la seva actualitat, i que les noves generacions vegin que aquest lligam entre la resistència a la dictadura i els moments actuals es podia produir i es produeix damunt de l’escenari.

El musical respon clarament al nom ‘OCTUBRE’.

Sí, Octubre traça un lligam intergeneracional. Hi ha gent que recorda tant les cançons de Raimon, com la gent que va viure l’1O l’any passat amb la intensitat de Txarango. Això també passa damunt de l’escenari, els fets d’Octubre de 2017 ens porten aquesta realitat del país en la qual diferents generacions el viuen com un clam de reclamació de manera simultània. Hem intentat que l’espectacle també transmeti això. Nosaltres hem intentat que hi hagi músiques de Lluís Llach, de Raimon, i també de Txarango.

Com has vist la posada en escena d’aquests himnes de la Nova Cançó en boca d’uns cantants tant joves que, en la majoria dels casos no coneixien prèviament les cançons que cantaven?

Molt positiva. Segur que al llarg de la gira encara es faran petites adaptacions com s’han fet des de la preestrena fins l’estrena d’avui, però jo crec que és una posada en escena molt solvent, atractiva, i que mostra això: que no busca distreure. El que ens interessa és traslladar la intensitat de les lletres, un missatge que ja llençàvem aleshores (en època de la Nova Cançó) i que malauradament segueix essent vigent. Com a país ens ha de preocupar el fet que tinguem joves que hagin de reaprendre les cançons dels seus pares i dels seus avis fins i tot en algun cas. Això és un indicador que la cosa no està funcionant massa bé al nostre país.

La FAC seguirà amb aquesta sintonia amb el país?

Jo crec que sí, el compromís que tenim amb la XTAC no és només que ho puguem difondre. Tenim la sort de poder comptar amb una xarxa de més de trenta teatres arreu del país que poden programar aquest espectacle, i volem que cadascun que programem cada temporada porti inclòs un missatge i un compromís, i amb això estem. Hem de donar sentit a allò que fem i expliquem des dels ateneus.