stickyimage

Turisme ateneístic a Andalusia

Coneix els ateneus d\'Andalusia!
http://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/1-Banner-premis-2017.jpghttp://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/3-Banner-premis-2017.jpg

Història dels ateneus

Els ateneus a Catalunya: dos segles d’història

Entenem per ateneu una associació que té com a objectiu el foment de la cultura i la millora de la qualitat de vida de les persones associades a través d’activitats socioculturals com xerrades, conferències, exposicions, tallers, esports…

 

La industrialització a Europa, durant el segle XIX, va comportar l’augment de les desigualtats socials, la proliferació de la classe obrera i l’augment de l’analfabetisme. La incapacitat de les administracions, afeblides per la inestabilitat política i comercial del moment, va contribuir a què la societat civil es comencés a organitzar per tal de suplir aquestes mancances de l’Estat.

 

La particularitat catalana

En aquest context, ara fa gairebé 200 anys, el territori català s’emmiralla en el model ateneístic europeu, principalment de França i Gran Bretanya, on durant la il·lustració s’havien fundat aquests centres de culte a la paraula i a les ciències. Però al ser exportat a Catalunya aquest model es transforma i esdevé principalment interclassista i amb una clara vocació social i instructiva cap a les classes obreres populars.

Es caracteritza per una  clara voluntat de servei públic. Oferint formació i dedicant-se a difondre la cultura, la ciència, la llengua, l’esport, els debats de política, la literatura o la filosofia. Moltes vegades compten amb una biblioteca, un cafè i un teatre on s’hi podien veure representacions de tot tipus.

 

L’evolució de l’associacionisme cultural

El primer exemple d’ateneu a Catalunya el trobem el 1822 a la Pobla de Segur, amb el Comú dels Particulars, una associació que neix com a gestora de les aigües. El 1854 apareix la Societat d’Amics de la Instrucció de Mataró, que canviaria el seu nom per Ateneu Mataroní un any  després.  L’esperit  de  fundació  d’aquest  ateneu  marcarà  un llarg  procés  de  proliferació  d’aquestes  entitats  arreu  de  Catalunya, una tendència que s’allargarà fins ben entrat el s. XX.

Alguns dels més representatius són el Casino de Vic (1848), els Lluïsos de Gràcia (1851), el  Casino Unió Comercial (1853) de Vilafranca del Penedès, elCasino Menestral Figuerenc (1856) o el Centre de Lectura de Reus (1859), amb  una biblioteca que esdevindrà una de les més grans de Catalunya. Durant la segona República va ser quan es va viure un dels moment àlgids que va acabar amb la Dictadura franquista.

 

La recuperació democràtica

La represa de la democràcia i la voluntat de desarticulació del franquismes van fer que des de l’administració es comencés a crear un teixit cultural erràtic que es va anar expandint sense tenir en compte les estructures existents. Tot i la voluntat dels ateneus de recuperar el seu paper dins de la societat civil, la proliferació d’estructures culturals va impulsar els ateneus cap a una nova etapa de canvi imprescindible.

 

La Federació d’Ateneus

És precisament en aquest ambient de recuperació de les llibertats que s’impulsa la creació d’una Federació d’Ateneus l’any 1983. Aquesta entitat té com a objectius aglutinar, acompanyar, defensar i cohesionar els ateneus catalans. Trenta anys després està formada per 163 entitats de tot el territori català, els seus federats sumen gairebé 100.000 socis i programen més de deu mil activitats on hi participen més d’un milió de persones cada any.

El present i el futur de l’ateneísme

La societat catalana d’avui no es pot comprendre sense la tasca i el treball de les entitats culturals duta a terme des de fa gairebé dos segles. Actualment es té constància de l’existència d’uns 400 ateneus a nivell català i són part d’una extensa xarxa que arriba fins a les 4.000 associacions.

Els valors que impulsen continuen, més que mai, vigents. La formació, l’accés a la cultura, la difusió i la defensa de la llengua, la cohesió i la integració social, la solidaritat i l’acolliment. Són estructures que aporten eines, enforteixen i enriqueixen la societat civil catalana.

Per Laura Casas (juny, 2014)

“Ateneus. Cultura i llibertat.Associacionisme a la Catalunya contemporània”

La Federació d’Ateneus de Catalunya ha editat el llibre Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània” (2015)Els historiadors Ramon Arnabat i Xavier Ferré, són els coautors de la publicació, que fa un recorregut pel moviment associatiu al Principat de Catalunya des de l’Edat mitjana fins a l’actualitat, tot destacant la seva aportació a la formació intel·lectual de les classes subalternes.

A més de remarcar la centralitat dels ateneus en la tasca culturitzadora i polititzadora de les classes populars, l’obra incideix en la tipologia d’aquestes entitats associatives, les quals, des de vessants ideològics diversos, acompleixen un objectiu cohesionador dels sectors socials que s’hi identifiquen.

L’afany actualitzador d’aquesta recerca explica la introducció de models sociabilistes que a hores d’ara malden per projectar socialment noves necessitats i concepcions.El llibre ha estat editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

Més info sobre el llibre.