Ateneus a Washington. Què, com i per què?

Imma Pulido
Periodista

L’activitat dels ateneus a Catalunya és intensa, captivadora i fins i tot m’atreviria a dir que frenètica. El dia a dia de les entitats, amb centenars de propostes de tota mena, fa que sovint s’oblidi l’origen del concepte; l’essència d’ateneu com a punt de trobada, obert al coneixement, a la discussió i a l’intercanvi d’idees i d’experiències que resa la descripció original del temple de la deessa Atenea.

Aquesta ànima és precisament la que els Ateneus catalans van exportar aquest estiu a Washington de la mà de l’Smithsonian Institution i de la Generalitat de Catalunya, que van fer possible, junt amb les diputacions i nombroses institucions i organismes, la mostra de la cultura catalana a l’Stmithsonian Folklife Festival.

El gran gegant de la cultura

Per entendre la presència dels ateneus a la capital dels Estats Units cal primer conèixer l’Smithsonian Institution, una gran organització dedicada a la investigació i al foment de l’educació, que compta amb gairebé una vintena de museus, un zoològic i diversos centres d’investigació arreu del país, la major part dels quals es troba a Washington DC. Es tracta de grans institucions dedicades a la cultura americana, a les ciències naturals, a les arts, a l’espai, al disseny, etc.

En el marc d’aquesta tasca divulgadora, la institució organitza cada any el Folklife Festival, un dels certàmens més importants del món dedicat al patrimoni cultural i immaterial. El director de l’Smithsonian Center for Folklife and Cultural Heritage, Michael A. Mason, considera enriquidora aquesta mostra anual, ja que «unir artistes tradicionals i elements folklòrics per compartir la seva creativitat i les seves vides amb el públic americà, ens permet explorar els matisos de les respostes a alguns dels interrogants fonamentals dels nostres dies».

El Festival, que enguany ha celebrat la cinquanta-unena edició, té un públic fidel, exigent, interessat en la cultura com a concepte i en la seva aplicació pràctica arreu del món. Antropòlegs, historiadors, sociòlegs o simplement ciutadans que volen descobrir noves cultures, passen cada any per un certamen que té una cura especial en la recerca dels seus continguts, amb un procés d’investigació molt exhaustiu.

Per establir les bases de la presència catalana al festival, l’Smithsonian va iniciar l’any 2016 un procés de recerca amb l’objectiu clar de buscar i identificar totes les cultures catalanes per crear un seguit de narratives, com ara la de la vida entorn de la Mediterrània, la convivència, l’acollida, el diàleg, etc., que finalment van esdevenir els eixos del discurs del Festival.

Des de Catalunya aquest procés el va entomar el Departament de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat amb l’ajuda de diverses persones, entre les quals hi havia el director de la Fira Mediterrània de Manresa, David Ibáñez, i els doctors Meritxell Martín i Pablo Giori, que van fer la recerca directament per a l’Smithsonian.

La seva tasca, en coordinació constant amb l’equip del Festival a Washington, va anar perfilant primer l’esquelet de la presència catalana al certamen i, posteriorment, la llista de participants.

Ateneu Exchange

Catalonia, tradition and creativity from the mediterranian country. Aquest lema va articular la presència catalana al festival, amb la creació de grans espais que van agrupar l’artesania i el patrimoni immaterial de la geografia catalana; la plaça Major, amb l’escenografia d’una gran plaça porxada; la Rambla, per on desfilaven diàriament els elements de bestiari; i l’Ateneu.

En aquest espai, anomenat Ateneu Exchange, un petit auditori fet de fusta i veles marcava els límits d’un recinte on l’eina principal era la paraula, que servia per explicar tot allò que caracteritza la societat i l’associacionisme cultural català.

És en aquesta àrea on els ateneus van fer-se presents entre el públic americà, fent allò que cada dia fan dins la quotidianitat de les seves activitats, és a dir, debatre, parlar, exposar i mostrar tot tipus de qüestions, des del paper dels ateneus en la Renaixença catalana, fins a l’associacionisme i les seves particularitats a les petites localitats o a les grans ciutats. Tot plegat sense oblidar el debat sobre molts altres temes com la fabricació de peces de folklore popular, l’artesania, el llenguatge, la gastronomia, els processos creatius, la visió de gènere en la cultura popular, i un llarg etcètera.

I al davant, el públic

Cada hora, de les 11 del matí i fins a les 6 de la tarda, l’Ateneu s’omplia. De vegades amb més gent i en altres amb menys, però sempre amb algú escoltant o fins i tot prenent nota de les converses. Entre el públic alguns catalans residents als Estats Units, estudiosos, passavolants i curiosos.

I des de l’escenari, sempre el mateix repte d’explicar què són els ateneus, les entitats, les agrupacions…, què ens mou a trobar-nos després d’una jornada laboral per fer un assaig de castells, per preparar unes xerrades o per organitzar una caminada.

En definitiva, com fer entendre el perquè d’aquest caràcter cooperatiu que fa que la manera de ser dels catalans sigui singular, ja que, tal com ho defineix Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular de la Generalitat «fem la festa a les places, a les rambles, als carrers… Altres cultures marquen el fet cultural en la individualitat, nosaltres no».

L’ateneu, els ateneus, van anar a Washington a explicar-ho. A posar paraules i debat a la cultura i a l’associacionisme d’aquest país.