stickyimage

Turisme ateneístic a Andalusia

Coneix els ateneus d\'Andalusia!
http://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/3174-26875-2018-Bàner-animat-web-Escenari-468x60-diversos-mitjans-1.gif

Aprendre català: una oportunitat única per obrir-nos camins!

Marta del Castillo
Filòloga

 

Els ateneus difonen el coneixement del català oral i escrit, el posen a l’abast de les persones adultes i el fan present en tots els àmbits de la relació social de l’entitat.

En un món cada vegada més globalitzat, parlar, llegir, escriure i entendre llengües és important, fàcil i assequible. Aprendre un idioma ens obre les portes a un món nou: literatura, cinema, sèries, informació, gastronomia, història, geografia…

Segurament per aquesta raó aquests cursos estan molt sol·licitats i, evidentment, els ateneus, com a font inesgotable de cultura, els posen a disposició d’associats i associades. Anglès, francès, alemany, àrab… i català, és clar que sí!

Els ateneus: bressol de l’aprenentatge

Des que es van crear al segle xix, els ateneus treballen per mobilitzar la ciutadania i incidir en la transformació social del territori. L’oferta formativa d’aquests agents culturals, gairebé sempre, inclou l’aprenentatge d’idiomes de forma integral i lliure. Durant les classes es fomenta la crítica, la reflexió i la conscienciació, que són els factors que produeixen el canvi en la societat.

Als ateneus, s’hi estudien un munt de llengües estrangeres, però l’oferta de programes de llengua catalana sempre hi és. És habitual que els cursos estiguin organitzats pel Consorci de Normalització Lingüística, que treballa fermament en aquest àmbit a través de convenis amb els ateneus i altres entitats públiques i privades, i que ja té molts anys d’experiència i bons resultats a la motxilla.

Però per adaptar-se a noves demandes, els ateneus també programen cursos de català en paral·lel als del Consorci. Per la seva manera de ser i de funcionar, a banda de transmetre aprenentatges purament lingüístics, busquen fomentar la cohesió del grup i convertir les aules en espais de confluència d’interessos, on tothom que hi participa dona i rep experiències i empatia. Les classes es pensen perquè els alumnes aprenguin allò que no saben, perquè construeixin projectes, perquè se sentin part d’una entitat.

Una de les grandeses dels ateneus és formar persones i, mentre ho fan, connectar-les i teixir xarxa. Amb la formació, transmeten valors com la igualtat i la riquesa intercultural. Transmeten cultura. I a partir de l’ensenyament de la llengua parlen de sociolingüística, de gramàtica històrica, de dialectologia, de literatura i de tot allò que interessa a l’alumnat.

No naixem ensenyats

Un cop tancades les inscripcions als cursos de català, podem trobar-nos amb grups molt heterogenis. Evidentment, seria òptim poder organitzar les aules segons la llengua d’origen o el grau de coneixement del català. Però això, sobretot en les entitats més petites, no sempre és possible.

La bona notícia, però, és que entre aquesta heterogeneïtat hi haurà una característica comuna en tot l’alumnat: les ganes i la motivació per aprendre la llengua. I aquesta és una molt bona oportunitat, perquè aquesta predisposició és, per sobre de tota la resta, el motor de tot aprenentatge.

Per contra, un dels reptes del docent en aquestes classes és apoderar aquests aprenents de valor i optimisme davant el desafiament proposat, potenciant les fortaleses que tenim a totes les edats i posant en valor l’experiència vital i el coneixement acumulat al llarg de la nostra vida.

Aprenents d’orígens molt diversos

La llengua és un fenomen social i per això les classes de català tenen com a objectiu, també, la integració lingüística. Les aules de l’ateneu esdevenen un lloc de trobada on a través de la llengua catalana s’integren persones d’orígens culturals diferents, un espai que serveix també per encomanar actituds positives davant la llengua. Parlar català obre les portes a una comunitat lingüística, però també social i política.

A la classe de català de l’Ateneu Arenyenc, per exemple, al llarg dels últims anys, hi han passat alumnes de nacionalitats molt distants. La Jitske, per exemple, és holandesa. Fa més de 40 anys que va venir a Catalunya i, tot i que té una fluïdesa extraordinària amb el català, la seva llengua de comunicació a casa nostra havia estat sempre el castellà. La Susana, argentina, va venir fa pocs anys, quan va jubilar-se, per poder estar a prop dels seus fills i nets. Encara no gosa parlar-lo, però és capaç d’entendre, llegir i escriure en català. La Lourdes és brasilera i és l’exemple a seguir quan algú no acaba de llançar-se a parlar català: ella ensenya que la vergonya cal deixar-la a casa. La Fàtima, marroquina, va a classe perquè vol saber gramàtica, per ajudar els seus fills a fer els deures de l’escola.

Elles, que en són només un exemple, conviuen a la classe amb altres dones nascudes a Catalunya, però que no van estudiar en català durant la seva escolarització i ara se senten amb la necessitat de saber-ne més. La Cristina, l’Anna, la Maria Antònia, la Rosalia, la Núria, la Lourdes, l’Eulàlia… i en Martí, únic home entre tanta dona!

I un cop més, la diversitat de catalanoparlants i no catalanoparlants dins la mateixa aula no ha fet més que sumar: els reptes, en aquest tipus de classes, són una oportunitat!

A la classe de català, s’hi fa un lloc a qui acaba d’arribar a casa nostra i es viu plenament la multiculturalitat, que enriqueix a tothom, socialment, però en concret amb la llengua catalana, perquè l’emmarquem entre centenars d’altres llengües del món amb les quals, al llarg del curs, trobem semblances i diferències.

Les noves maneres d’aprendre… també als ateneus

I doncs… com encaixen aquests perfils dins una mateixa aula?

Els avenços en la pedagogia moderna ens en donen la clau. Queden enrere classes magistrals de gramàtica i s’obren portes i finestres a conceptes com el d’aprenentatge cooperatiu, atenció a la diversitat, seqüències didàctiques, tasques, autoavaluació, aprenentatge significatiu…

A través del diàleg, alumnes i docents es coneixen, parlen, comparteixen, arriben a conclusions i aprenen els uns dels altres. Es treballa la competència comunicativa en llengua catalana, la lingüística, la pragmàtica, la sociocultural.

A l’aula de català de l’Ateneu Arenyenc s’intenten crear inquietuds per la llengua, curiositat per les coses que s’expliquen. I es repeteix com un mantra que cal desfer-se de temors i vergonyes. I així es va fent camí plegats, aprenent cadascú al seu ritme i segons les seves necessitats.

És en aquest camí d’aprenentatge que es guanya l’autonomia, amb alumnes actius, protagonistes de l’ensenyança i interessats en el resultat final dels projectes que s’engeguen.

De la mateixa manera que els ateneus s’han adaptat al segle xxi, les classes de català també!

La biografia lingüística

Per acabar, us proposem que us embarqueu en una de les millors experiències que hem dut a terme des d’una d’aquestes aules i que podeu fer a casa vostra o des d’on sigui: feu la vostra biografia lingüística!

La biografia lingüística és un document perquè actualitzem periòdicament la nostra relació amb les llengües al llarg de la nostra vida. Amb el passaport lingüístic i un dossier en forma de redactat, forma part de la proposta que ens fa el Consell d’Europa: el Dossier Europeu de les Llengües, per aprofundir en les experiències interculturals i els coneixements lingüístics que adquirim amb el pas dels anys. A través de la reflexió analitzem quan hem après o començat a aprendre una llengua, com ho hem fet i on ho hem fet.

Ens serveix per avaluar les nostres capacitats lingüístiques i per tenir clar cap a on volem continuar, quins són els nous objectius que ens hem de marcar en el coneixement de la llengua (o de les llengües) que coneixem o volem conèixer.

Tot i que l’activitat parteix d’un fet individual, a la classe formem grups i acabem de redactar-la, així no ens deixem res. I hi incloem una part divertida: els malentesos i confusions que sempre, sempre, hi ha quan aprens una llengua.

La biografia lingüística ens permet acabar amb paraules del poeta Miquel Martí i Pol: «No assenyalis fites: fes camí», ens aconsellava. Fem camí amb la llengua, doncs!