stickyimage

Turisme ateneístic a Andalusia

Coneix els ateneus d\'Andalusia!
http://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/Banner_Jornada-Serveis-2018-468x60.pnghttp://www.ateneus.cat/wp-content/uploads/Revista-Ateneus-17.png

Alfons Pérez: “Els ateneus han estat, són i seran espais de transformació”

Alfons Pérez és enginyer, investigador i responsable de projectes de l’Observatori del Deute en la Globalització, entitat que produeix anàlisis crítiques per a la mobilització i transformació social enfront a les desigualtats socials, econòmiques, ambientals i de gènere, amb la voluntat d’incidència política i denúncia dels actors polítics i econòmics que identifiquen com a responsables. Pérez aporta algunes solucions aplicables a les entitats per a fer-les més sensibles a la protecció del medi ambient.

Aquesta entrevista ha estat publicada a la revista “Ateneus #17” (desembre 2017, editada per la Federació d’Ateneus de Catalunya). Les fotografies s’han pres al Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú.

Text i fotografies: Marta Rius

A què es dedica l’Observatori del Deute en la Globalització?

Des de fa 17 anys elabora anàlisis de l’impacte del deute extern en els països del sud global. A través de la investigació activista analitza el pagament del deute i com repercuteix en l’empobriment de les seves poblacions. Amb els anys i el trànsit de xarxes nacionals i internacionals ha ampliat la feina a diverses temàtiques, com l’impacte de les empreses transnacionals, la sobirania alimentària i energètica, la crisi econòmica i financera  del sud d’Europa –especialment el deute grec-. Tenim una visió internacionalista, tot incorporant al discurs perspectives ecologistes i feministes per a aconseguir una incidència política de les nostres investigacions.

«Hi ha una connexió molt estreta entre el que afecta als pobles i comunitats d’arreu del món»

Acosteu les vostres investigacions a l’àmbit local?

Malgrat la nostra vocació internacionalista, el cert és que en estudiar el que passa més enllà de les nostres fronteres podem entendre què passa a casa nostra, als Països Catalans. En els conflictes socioambientals que hem investigat a l’Àfrica subsahariana, a l’Orient Mitjà, a Sud Amèrica o a l’Àsia, per exemple, els actius se’ls queden uns i els passius, uns altres; aquesta dinàmica es reprodueix als nostres barris i municipis. Hi ha una connexió molt estreta entre el que afecta als pobles i comunitats d’arreu del món. L’avenç massiu i agressiu de les economies de creixement, que sustenten principalment el sistema capitalista, però també algunes economies comunistes o planificades, és voraç per al medi ambient i els recursos limitats del planeta.

«El principal deute que té la humanitat amb el planeta és no reconèixer-nos com a part de la natura i, en canvi, voler-la dominar»

Quin és el gran deute que té la humanitat amb el planeta?

El principal deute que té la humanitat amb el planeta és no reconèixer-nos com a part de la natura i, en canvi, voler-la dominar. Ortega i Gasset ja deia que l’aparició de l’enginyeria va suposar un nou grau de sotmetiment de la natura. Quan separem la persona que produeix de la persona que pensa com produir, generem una acceleració molt forta, fent autocrítica a la meva carrera primària. Trencar amb els vincles de manteniment que ens proporciona la natura és el que ha generat el gran deute ecològic.

Què vol dir viure en una deutecràcia?

Vol dir viure en el govern del deute, és a dir, que el deute és el que mana per damunt de totes les coses, per damunt de les necessitats bàsiques d’una població. A l’Estat espanyol vivim en una deutecràcia perquè quan es va fer el canvi de l’article 135 de la Constitució forçat pels països centreeuropeus per incloure el sostre de dèficit, una de les clàusules determinava que el pagament del deute estava per sobre de la resta de partides pressupostàries. El govern d’un estat-nació hauria d’assegurar que la seva ciutadania tingui una educació i una sanitat com cal, per exemple,  posa com a preferent el pagament del deute il·legítim, considerem.

«La societat de consum mundial hauria de repensar els seus hàbits»

Quins són els grans mals a combatre per revertir la petjada ecològica?             

La societat de consum mundial hauria de repensar els seus hàbits. El discurs ecologista travessa i confronta hàbits que tenim normalitzats en el nostre dia a dia. La societat no és conscient de l’ecodependència i l’interdependència del model amb el que consumim productes i serveis. El capitalisme financer i les empreses transnacionals han acumulat poder des d’una perspectiva històrica recent, i això ha penetrat a totes les esferes de la vida de les persones en el que anomenem “finançarització”, és a dir, que tot pot ser un actiu en un mercat secundari. Nosaltres critiquem radicalment i frontal aquest comportament.

«Totes les nostres accions tenen significat»

Com podem evitar que el discurs negatiu sobre la responsabilitat humana en el deute ecològic, se’ns faci gran i acabem desistint de prendre mesures avui?

És cert que, de vegades, se’ns fa dura la idea de no poder abastar totes les solucions que caldrien per revertir el deute ecològic global. Cadascuna de nosaltres som una part molt petita davant grans monstres i això pot bloquejar i dir: doncs segueixo igual perquè no està a les meves mans. Antonio Gramsci parlava del “pessimisme de la intel·ligència, optimisme de la voluntat”. Quan des de l’ODG contrastem aquestes dinàmiques globals, la perspectiva no és optimista. Però obertament diem que no volem infantilitzar el discurs. Ara bé, creiem que totes les nostres accions tenen significat. Cal que tornem a centrar-nos en els béns relacionals i no tant en els béns materials. Les relacions humanes, fer més comunitat, ha de ser prioritari perquè té un poder transformador molt fort. Ho vinculo amb l’associacionisme: els ateneus són espais de vincles entre persones.

«Fer un pla anual d’ambientalització augmentaria el grau d’acció als ateneus»

Els ateneus poden ser agents transformadors amb perspectiva ecologista?

Sí, el nivell relacional entre persones als ateneus, com a espais d’interacció als seus locals i amb altres espais de l’entorn, propicia el canvi. Els ateneus han estat, són i seran espais de transformació. I cal que la interacció entre els seus socis i sòcies tingui una mirada política, de fer propostes, arriscar, errar…, com tot moviment social. Siguem atrevides i provem noves fórmules en aquests espais de decisió col·lectiva.

 «Qui millor que una entitat, que coneix el territori des de fa cent anys, per fer-hi propostes de defensa ambiental? »

Quines accions poden impulsar els ateneus per alimentar la consciència ecologista?

Sovint, les entitats programen xerrades o altres accions al voltant de la sostenibilitat, en tant que fomenten el pensament crític. Jo aconsellaria que aquestes es programessin amb un fil argumental que vagi més enllà de l’activitat concreta. Fer un pla anual d’ambientalització, amb xerrades, debats i documentals, augmentaria el grau d’acció als ateneus. També poden fer propostes d’incidència política a l’Administració municipal. I com a Federació d’Ateneus, es poden fer propostes d’acció política a nivell nacional. Es podria incidir en xarxa en lleis de territori o de canvi climàtic que acaba afectant als municipis. Els ateneus han de ser un altre grup de pressió al seu àmbit. Qui millor que una entitat, que coneix el territori des de fa cent anys, per fer-hi propostes de defensa ambiental?

«Els ateneus poden prendre mesures per millorar l’eficiència energètica dels seus edificis,  intentar reduir el volum de residus i treballar amb proveïdors ecològics»

Com podem fer els edificis de les entitats més eficients i sostenibles?

Els ateneus poden prendre mesures per millorar l’eficiència energètica dels seus edificis i intentar reduir el volum de residus, per exemple. Aquestes s’han de tractar amb molta cura començant pel diàleg i consideració amb les persones de l’ateneu que les duran a terme. El millor és que sigui un procés apoderador i participatiu per a què sigui positiu. Després també cal tenir en compte la utilització adequada dels espais i amb quines companyies de consum o proveïdores de productes treballem; reflexionar sobre si són sostenibles o si ofereixen productes ecològics i de proximitat.

Amb 132 anys d’història, el Círcol Catòlic de Vilanova i la Geltrú és una entitat dedicada al foment d’activitats culturals, i especialment, al teatre. Avui compta amb més de 170 socis i té la seu social al centre de la capital del Garraf. L’edifici compta amb un teatre amb 234 butaques que, a més de servir d’espai per a les arts escèniques, també s’ha convertit en l’única sala de projeccions de cinema de la ciutat des de fa dos anys. El grup de teatre propi de l’entitat, L’Escotilló, celebra aquest 2017 el seu 50è aniversari en actiu. Els Pastorets del Catòlic són uns dels més concorreguts i longeus en l’associacionisme de la comarca, en els que hi han participat actors locals de renom com Sergi Lòpez i Toni Albà.